 |
| Monument a Heinrich Hansjakob |
En el centre històric, i en algun punt del no històric també, hi ha palplantades escultures de metall de figures a mida real. Més que escultures algunes són veritables conjunts, mes encertats els uns que uns altres -encara que això va per gustos. Al carrer principal, per exemple, hi ha una escena ben curiosa, un avi, potser un pagès, assegut en un banc contemplant una truja amb els seus porcells. I, més endavant, anant cap al museu del vestit tradicional de la Selva Negra, el Trachtenmuseum, n’hi ha una altra de nom ben típic a tota la regió, la Font dels bojos (1976), de l’artista d’Haslach Herbert Maier. Narrenbrunnen, és un epígraf que es repeteix freqüentment en moltes fonts amb escultures, sovint jugant amb la contraposició aigua/vi, o cervesa millor si tenim en compte on som.
El museu es troba en les antigues dependències del monestir dels caputxins, Kapuzinerkloster, que s’ha conservat íntegrament i que també acull l’oficina de turisme. El monestir es construí a partir de 1630 per iniciativa del comte Christoph II von Fürstenberg i va subsistir amb l’ordre dels caputxins, malgrat les contínues anades i vingudes d’exèrcits i estralls que afectaren la població d’Haslach, fins el 1802 quan s’extingí la vida comunitària. Després de convertint-se en caserna militar, finalment va passar al municipi a mitjans del segle.
Però si bé la sòbria arquitectura del monestir barroc i el retaule amb l’Anunciació i la Coronació de la verge del pintor Matthäus Gundelach (1566-1653) són prou interessants, com les vestimentes del museu, el que m’atrau novament l’atenció és una escultura de metall que hi ha davant la capella. És una escultura a mida natural d’en Hansjakob.
El prevere Heinrich Hansjakob (Haslach. 1837 – 1916) és un dels escriptors referents de la regió per la seva copiosa obra però també per la seva trajectòria. Capellà, escriptor, historiador i polític. Es doctorà amb una tesi sobre els comtes de Friburg, una nissaga que tenia el seu centre de poder a Breisgau als segles XIII i XIV.
 |
| Font dels bojos |
Exercí la docència i a la dècada dels seixanta dirigí l’escola Höhere Bürgerschule de Waldshut. En posicionar-se públicament crític amb el govern, fou depurat com a professor i condemnat a un mes de presó a la Fortalesa de Rastatt. A la dècada dels setanta fou diputat al parlament de Baden pel Partit Popular Catòlic. Viatjà a França, Itàlia i altres països europeus; viatges que foren llavor de diversos llibres. El 1878 va trencar amb el seu partit i el 1881 fundà la primera cooperativa vinícola de Baden, al poble d’Hagnau, en uns moments de greu crisi de la viticultura per la fil·loxera. També impulsà iniciatives per a la preservació de la variant dialectal de la zona.
Els seus llibres de caràcter històric i de recopilació de la cultura i les tradicions locals li donaren una gran popularitat. Va ser un dels escriptors alemanys més productius del seu temps, autor de més de setanta títols, va escriure estudis històrics, escrits polítics, diaris i llibres de viatges, i va escriure relats i novel·les que prenen com a rerefons el folklore, els costums populars i la vida quotidiana a la Selva Negra. Cal dir que, com adverteix el seu biògraf Manfred Hildenbrand, en els seus textos no passen desapercebuts certs comentaris antisemites i de menypreu als jueus. Ens situa doncs en aquell pòsit que no farà estrany l’horror dels anys trenta i quaranta del nou segle.
Seguir llegint
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada