Il·lustríssim
Senyor Alcalde, senyores i senyors regidors, familiars de Josep Abril, senyores
i senyors, per al Grup d’Història del Casal i personalment per a mi, és un gran
honor i un repte poder participar en aquest acte institucional de reconeixement
a una persona, permetin-me la gosadia, que considero clau i exemplar.
Josep Abril és
una d’aquelles figures que esdevenen determinants en els processos històrics
pel seu paper de motor i peça clau en l’extensió dels moviments, de les idees,
de les transformacions... Perquè Josep Abril fou el gran referent i impulsor
del republicanisme federal democràtic a Mataró, ja de ben jove, en plena
restauració borbònica, milità en el partit de Francesc Pi i Margall, per
exemple.
Però, de fet, si
haguéssim de triar dues paraules que ens centressin la seva personalitat i la
seva trajectòria, les que més s’hi adirien són coherència i progrés.
Coherència en la seva trajectòria, entre els seus pensaments, les
seves actituds i la seva obra. I progrés,
perquè tota la seva trajectòria es va moure en la direcció de canviar les
velles estructures, per afavorir el progrés social i la modernització de la
societat del seu temps. I en aquest marc que anem esbossant hi haurà uns
valors, unes idees força, que ens donaran la dimensió de Josep Abril.
República
S’emmirallava en
la República Francesa que considerava la garantia de la democràcia. Les velles
estructures de la monarquia hispànica ja no donaven més de sí en un món modern
i en evolució. Trobava en el republicanisme el marc on projectar els valors
d’igualtat i solidaritat i l’anhel de millorar la societat. Per això, sempre i
de ben aviat, es vinculà a organitzacions republicanes: el Partit Republicà
Democràtic Federal el 1889. Poc després faria el seu primer discurs durant la
inauguració del Velòdrom i seria el president del Comitè de Mataró. O el Centre
Republicà Federal que sembla que fundà amb Francesc Rossetti i d’altres, i
d’Esquerra Republicana de Catalunya amb qui resultà elegit en les eleccions
municipals de 1931 esdevenint el primer alcalde del Mataró de la II República.
Aquell 14
d’abril, avui fa 81 anys -com comentava el doctor Borja de Riquer en una
ocasió- «amb l’ambient de festa popular, d’eufòria en favor de les llibertats, va
motivar que molta gent jove decidís d’incorporar-se de forma entusiasta a
l’acció política, a la cultural, a l’activisme sindical o al cívic. Fou un
d’aquells moments especials de la història, un moment excepcional i màgic, ple
d’alegria, d’optimisme, de llibertat i d’esperança». Va donar «la impressió que
tot, o quasi tot, era possible. Que, malgrat que tot estava per fer, per primer
cop en molt de temps, la possibilitat de canviar les coses esdevenia realitat.
S’obrien expectatives de transformar aquella societat endarrerida i injusta, i
per primera vegada, els republicans podien governar de debò, legislant i
intervenint en la transformació de la societat».
Progrés
social
Des de les
planes de la premsa local o des dels seus discursos, Josep Abril fou el gran
divulgador dels grans principis de llibertat i república.
La superació de
les velles estructures havia de conduir a la modernització de la societat del
seu temps i al progrés social i això es fonamentava amb el laïcisme, el model
educatiu i la superació de les desigualtats socials.
Josep Abril era
el que avui en diríem una persona agnòstica. Ell es movia en els paràmetres de
la ciència i la raó defensant la separació església-estat, la laïcitat de les
institucions i el dret d’exercir amb llibertat els esdeveniments més íntims i
socials en el marc d’un estat en el què es contemplés la llibertat
religiosa. D’aquí en sorgiran la seva acció en defensa del matrimoni i
l’enterrament civil, la seva oposició com a regidor a la participació en les festes
religioses (corpus, setmana santa...) i com alcalde, impulsant projectes
innovadors com la construcció d’un cementiri laic.
Al mateix temps
era respectuós amb la religió i en defensava el caràcter de solidaritat envers
els altres com
a actitud vital,
i actuà decididament durant la Setmana Tràgica per evitar que s’ataquessin les
esglésies.
Abril, que era
un autodidacta, es destacà com a gran defensor de l’escola racionalista.
S’havia de reformar el sistema educatiu i trobà en l’ensenyament racionalista
el model a seguir. I quan després de la Setmana Tràgica es tancà l’Escola
Racionalista de l’Ateneu Obrer i es qüestionà l’ensenyament laic, emprengué una
veritable campanya en la seva defensa i promoció a través del periòdic El Nuevo ideal, organitzant conferències
i creant l’associació per a l’ensenyament racionalista de la que n’esdevingué
president el 1916. I més endavant, ja com a alcalde, impulsà la creació de nous
centres escolars.
Des dels primers
anys, els republicans de Mataró es mostraren com l’ala més esquerrana del
republicanisme català, plantejant la regulació del treball infantil o el
sufragi femení, per exemple. S’havien de superar les desigualtats socials i en
una època de dificultats la seva actitud prengué aquesta línia proposant la
contractació d’aturats per a la realització d’obres públiques o l’abolició de
l’impost sobre el consum el 1904, per exemple. Durant els períodes convulsos i de
vagues a Mataró, sempre va optar per la defensa dels drets dels treballadors
actuant d’intermediari amb les patronals per posar fi als conflictes.
I en el seu
mandat com alcalde va promoure la construcció d’habitatges protegits i mostrà
una voluntat política, que resultà insuficient, per intervenir en la lluita
contra l’atur.
Federalisme
En els seus anys
de jovenesa, quan es formava ideològicament, assumí fins a ser un referent
constant el projecte federalista de Francesc Pi i Margall. En paraules d’Abril
que recull la historiadora Margarida Colomer: «l'autonomia no és anar amb
espardenyes i barretina, és lluitar al costat dels desafavorits i a favor de la
llibertat i les lluites socials, per millorar les condicions de vida dels
treballadors catalans».
Com
els companys del Centre Republicà es definia com a catalanista, republicà i
radicalment anticentralista, fins i tot a l’hora de l’aparent contradicció
d’afegir-se amb el Partit Republicà Democràtic Federal i Radical que havia
fundat, a les línies del partit de Lerroux. S’hi havia vist empès després d’oposar-se
frontalment a la integració dels republicans federalistes de Catalunya a la
coalició de Solidaritat Catalana. S’havia sentit desemparat en oposar-s’hi per
la incongruència d’anar plegats a les eleccions amb els conservadors i els
carlins. En aquell moment va considerar que l’única via possible, la que li
quedava, per a establir una república i poder aplicar el programa federal era
el pacte amb el Partit Radical de Lerroux.
El 1934, essent
regidor va participar en els fets d’octubre, probablement sigui l’única acció
al marge de la legalitat del moment que va fer; com el president Companys. I
com aquest fou processat, per haver participat formant part del Comitè
Revolucionari junt a d’altres membres de la comissió de Govern de l’ajuntament,
com ara Salvador Cruixent.
Setmana
Tràgica
Finalment,
m’agradaria fer un darrer apunt. El 1909 durant els fets de la Setmana Tràgica
a Mataró, enmig de la vaga es van viure greus episodis de desordre públic amb l’intent
d’atacar la ciutat. Josep Abril era regidor de l’ajuntament i la situació anava
a pitjor davant l’actitud erràtica del govern de la ciutat i la inoperativitat
de la Guàrdia Civil, que feia créixer l’agitació dels revoltats. En aquest
context, els republicans es van fer càrrec de l’Ajuntament i van repartir bons
d’aliments alhora que Josep Abril s’adreçava a la multitud revoltada
persuadint-los amb convenciment i determinació en l’abandó de l’actitud
violenta. Josep Abril fou l’home determinant per aturar el descontrol i els
aldarulls revolucionaris que sacsejaven la ciutat. I malgrat tot, un cop
restablerta la normalitat hagué de fugir i amagar-se a Dosrius.
Josep Abril fou
una persona humil, profundament democràtica, sempre al servei dels més desafavorits,
un home pont, conciliador i contundent al servei del progrés i la llibertat
dels seus conciutadans, i un home de prestigi.
Per tot això que
hem vist és per allò que fou sotmès a un procés sumaríssim i executat, com poc
després ho serien el president Lluís Companys i un altre mataroní d’adopció com
ell, en Joan Peiró. Perquè els calia anihilar al vençut, premeditadament i sistemàticament,
deixar al país sense quadres: sense líders, sense polítics, sense pensadors,
sense intel·lectuals, sense mestres... sense res.
Oblidar,
ignorar, és renunciar a identificar-se amb uns valors, amb uns principis com els
de la igualtat, els de la democràcia, de la ciutadania i de reformisme social,
del reconeixement dels drets de les dones o de la solidaritat i la identitat,
per exemple.
I és de justícia
agrair el valor i l’actitud d’aquelles generacions que es van comprometre i
sacrificar per aquests ideals de llibertat i progrés social.
Per tot allò que
representava i perquè ens representava, avui reconeixem l’Il·lustríssim senyor
Josep Abril i Argemí, primer alcalde de Mataró de la Segona República.
Moltes gràcies
Mataró, 14 d’abril 2012
