El Blog d'en Jaume Vellvehí


dilluns, 10 de juliol de 2017

El XIIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, Albi 2017

El XIIè Congrés de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, que es convoca cada tres anys, se celebra del 10 al 15 de juliol a la ciutat occitana d’Albi. Les sessions acadèmiques se celebren a l’Institut National Universitaire Champollion organitzat per la Université Toulouse-Jean Jaurès sota l’epígraf Fidelitats et dissidéncias. En l’edició d’enguany es presentaran 142 comunicacions que es reparteixen en les següents disciplines:

Literatura medieval (26 %) Literatura moderna i contemporània (26 %) Història medieval (4 %) Història contemporània (4 %) Lingüística medieval (8 %) Lingüística contemporània (22 %) Sociolingüística històrica (1 %) Sociolingüística contemporània (4 %) Didàctica (4 %) Antropologia (1 %) Musicologia (1 %).

Per la nostra part hi presentem la comunicació: L’occitanisme d’Esteve Albert i Corp (Dosrius, 1914 – Andorra la Vella, 1995): de la revista Vida Nova al Cercle d’Agermanament Occitano Català.


Es poden descarregar els resums de les comunicacions des d'aquest enllaç.

dimarts, 4 de juliol de 2017

Es publiquen les actes de l’XIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans

L’onzè Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans es va celebrar el 2014 a Lleida coincidint amb el centenari de la mort de Frederic Mistral. En aquella ocasió, sota l’epígraf: Occitània en Catalonha. Los estudis occitans: de tempses novèls, de novèlas perspectivas es van presentar 147 comunicacions procedents de 60 universitats de 12 estats diferents i per primera vegada la majoria de les comunicacions eren en llengua occitana. Ara, coincidint amb la celebració, a partir del 10 de juliol, del XIIè Congrés, han sortit a la llum les actes. Es tracta d’un volum de poc menys del miler de pàgines que aplega les ponències marc i les comunicacions presentades. Ha estat editat per Aitor Carrera i Isabel Grifoll de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida i publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida. Com a novetat, la publicació també s’ha digitalitzat i es disponible online en aquesta adreça.

Per la nostra part, hi vam presentar la comunicació El nucli de Mataró: els orígens de la recepció de Mirèio i del Felibritge.

Finalment, dir que el proper 10 de juliol s’inaugurarà a Albi, Occitània, a l’Institut National Universitaire Champollion el XIIè Congrés sota l’epígraf Fidelitats et dissidéncias.

diumenge, 5 de febrer de 2017

Esteve Albert i la revista Vida Nova de Montpeller (Jornada d'Estudis de Dosrius)



Dissabte dia 4  es va celebrar a Dosrius la primera Jornada d'Estudis Locals Duosrios convocada per l'Ajuntament de Dosrius i l'Arxiu Municipal. La jornada va reunir una nodrida representació dels investigadors de la comarca que van presentar els seus darrers treballs amb vinculació dosriuenca. Vaig poder participar-hi parlant d'Esteve Albert i la seva empremta en la revista Vida Nova (Montpeller 1954 - 1978). El proper Sant Jordi es publicarà un nou número de la revista Duosrios amb les diferents comunicacions presentades.

A mitjans dels anys cinquanta, Esteve Albert va decidir establir-se a Andorra fugint de l’opressió del règim franquista. Fins a la mort del dictador, Andorra fou com una mena de camp base d’on partirien les constants anades arreu, al Rosselló, a Occitània i més enllà, a París o a Sud-Amèrica, relacionant-se i relacionant persones i promovent iniciatives de tot tipus. Alhora, Andorra era el punt ideal des d’on baixar a Barcelona o al seu Maresme natal per visitar la família i els vells amics i connectar amb noves persones i iniciatives o per reprendre antics contactes. En definitiva, Andorra actuava d’epicentre de la immensa “xarxa social” d’Esteve Albert. I una d’aquestes iniciatives que no motivaria només una expedició, fou la revista Vida Nova publicada a Montpeller entre 1954 i 1978.

La revista Vida Nova fou fundada a Montpeller per Josep Maria Batista i Roca, que representava la línia més política i radical, Joan Triadú, amb una línia menys polititzada i més cultural, Esteve Albert, el mobilitzador i nexe d’unió dels diferents col·lectius de la resistència catalanista i la lluita antifranquista, Miquel Guinart que assumí l’administració i realitzador efectiu de la publicació, i l’escriptor occitanista Max Rouqueta que en fou el director.  

Vida Nova, que volia ser l’expressió de l’aportació catalano-occitana a la civilització europea, postulat que trobarem més endavant en textos d’Albert, naixia amb la voluntat d’establir un vincle entre l’exili interior i l’exterior, divulgant les noves idees que circulaven en l’Europa d’aquells anys i que el franquisme tenia vetades.

L’aportació del dosriuenc té dues vessants. D’una banda, gràcies al seu entusiasme mobilitzador, s’encarregarà de la difusió i de la captació de subscriptors i patrocinadors i farà de pont facilitant la comunicació entre tots els sectors. De l’altra, la producció escrita i la participació en les Converses catalano-occitanes d’Andorra el 1957 i de Carcassona el 1958, i en la Comunitat Catalano-Occitana creada poc després.

Quant a la seva aportació assagística, Albert col·laborarà continuadament en el temps amb escrits diversos, des de breus notícies o apunts fins a poemes i llargs articles sobre Catalunya i Occitània o sobre aspectes històrics de l’Edat Mitjana que donaran sentit a l’anhel contemporani de llibertat nacional com a via d’adaptació als temps canviants del moment a Europa.

Finalment, només remarcar certa vigència de l’ideari albertià, ja no en aquelles idees de progrés, humanisme i naturalisme, que també, sinó en aquella creença de l’Europa dels pobles com a dipositària de l’esperança d’alliberament nacional.
Foto: AMD


Entrades populars