En la vigília del 150 aniversari de Caixa Laietana:

què en farem del patrimoni cultural?



Marià Andreu i Estrany (1888-1976). Le musicien

No és el primer cop que prenc una anècdota de l’insigne mataroní Terenci Thos i Codina per a incitar un debat i/o reflexió sobre algun fet de la ja massa feixuga actualitat.

El 1863, és a dir l’any vinent farà 150 anys, uns mataronins encapçalats pel liberal Josep Garcia Oliver van fundar la Caja de Ahorros de Mataró, la que fins no fa massa era Caixa Laietana. Els movia un afany progressista que els havia portat a fundar uns anys abans una entitat referent: l’Ateneu Mataronès. Una entitat que el 1866 disposà d’una biblioteca popular amb servei de préstec, la primera que hi havia a la ciutat. En desaparèixer l’Ateneu, el fons anà a mans de l’Ajuntament esdevenint la primera biblioteca municipal de Mataró.

J.M. Rovira-Brull (1926-2000). Guerrer

En uns moments tan convulsos i difícils, especulats, immorals i indignants com els d’avui, un no es pot deixar de preguntar pel patrimoni cultural de Caixa Laietana: el què en serà de la Biblioteca Popular, fundada el 1929 amb els fons de les precedents i amb una hemeroteca excepcional? O què se’n farà del Fons d’Art de Caixa Laietana? Per no dir de la llorejada arquitectura de la casa de Puig i Cadafalch del carrer d’Argentona.

Deia Daniel Giralt Miracle que, vist en el seu conjunt, el Fons d’Art “reflecteix un cicle del nostre art, el que comença amb els grans mestres de la pintura catalana dels primers anys del segle XX (Urgell, Terruella, Cusachs, Meifrén, Mir, etc.), segueix amb els noucentistes i els postimpressionistes (Sunyer, Calsina, Lloveras, Martínez Lozano, Morató Aragonès, Pichot, etc.), els innovadors de les figuracions (Curós, Aguilar Moré, Freixas Cortés, Griera, Gudiol, Moscardó etc.), o els impulsors de l’informalisme i l’abstracció (Guinovart, Muxart, Ponç, Rovira Brull, Tharrats, et.) i acaba amb alguns exemples de l’escultura renovadora, entre expressionista i abstracta, com són Subirachs i Cusachs.” I per als de gustos més llunyans jo hi afegiria entre molt més, el calvari romànic d’escola castellana de finals del segle XIII, per exemple.



El 1895, qui fou president de la Caixa, Terenci Thos i Codina, buidava el pap en defensa del patrimoni documental de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amenaçat d’espoli per anar a omplir les buides i desolades lleixes de la recent creada Biblioteca Nacional de Madrid. Quin gir de rocambolesca ironia no serà que ara, en el proper 150è aniversari, haguem de fer el mateix pel Fons d’Art o la Biblioteca Popular de Caixa Laietana.

Bibliografia

Vellvehí, Jaume: "Cigrons de Fuente del Sauco (1)". Diarimataro.cat (05-12-2007)

Vellvehí, Jaume: "Cigrons de Fuente del Sauco (2)". laraconera.blogspot.com

Cigrons de Fuente del Sauco (2)

En el primer lliurament de cigrons parlàvem d'un intent d'espoli denunciat pel mataroní Terenci Thos a darreries del segle XIX. Com recordareu, Thos advertia de l'escassa disponibilitat documental per donar contingut a la llavors recent creada Biblioteca Nacional a Madrid, a no ser d'emmagatzemar-hi cigrons de Fuente del Sauco. Doncs bé, tot parlant de biblioteques creades en aquell segle em ve a la memòria la creació de la primera biblioteca popular de Mataró.

L'any 1854, un grup de nostrats personatges liberal-conservadors de la petita burgesia local va fundar la Sociedad Mataronesa de Amigos de la Instrucción que poc després esdevindria l'Ateneo Mataronés (1854-1886). Una entitat que durant tres dècades va esdevenir referent cultural. L'Ateneu, malgrat el seu caràcter privat i benestant, s'obria a la ciutat abandonant el classisme elitista del conservadorisme exclusivista tancat en si mateix que representava el Casino Mataronés (1849).

L'Ateneu organitzà vetllades literàries i científiques que incorporaven per primer cop a la ciutat la presència de la llengua catalana, encara que només fos en les sessions poètiques. Va organitzar cursos per als obrers i, ben aviat, va disposar d'un gabinet de lectura per als socis amb la gran novetat a la ciutat d'un servei de prestec. En l'entorn de l'Ateneu, amb el decissiu impuls del liberal Josep Garcia Oliver, es va gestar la creació d'una biblioteca popular en la seva seu. S'inaugurà el 1866 i aviat es va convertir en la gran biblioteca mataronina amb volums de tot tipus i àrees de la cultura i del coneixement. Nodrida inicialment pel fons bibliogràfic del gabinet de lectura de l'Ateneu, les seves lleixes s'anaren engreixant amb donacions dels socis i a la compra, gracies a una subvenció de la Diputació gestada per Thos. En els inventaris dels primers anys hi trobem llibres majoritàriament en castellà però també en català com ara el Llibre de la infantesa de Terenci Thos, Los trobadors nous d'Antoni de Bofarull, el Calendari del pagès, o també les Actes de l'Ateneu català dels anys 1863 i 1864. Destaquen en el camp literari obres romàntiques traduïdes al castellà: de Lamartine, de Balmes, de Chateubriand o el Quintin Durward i el Rob Roy de Walter Scott, entre d'altres. I també una important hemeroteca gràcies d'una banda a l'intercanvi establert entre el periòdic Revista mataronesa -vinculada a l'Ateneu- i altres periòdics d'arreu, i d'una altra a les subcripcions dels socis que després donaven a la biblioteca.

Garcia Oliver fou també un dels fundadors de la que avui -de moment- encara és Caixa Laietana. L'antiga biblioteca de l'Ateneu Mataronès fou l'embrió a l'entorn del qual i amb el pas dels anys es constituí l'actual Biblioteca Popular de Caixa Laietana.

La biblioteca hereva conserva la col·lecció de premsa local del segle XIX més important del Maresme i una de les més rellevants a nivell nacional. És el que -junt amb molts altres documents i publicacions locals d'extraordinari interès històric- es coneix entre els usuaris com la Col·lecció Mataró.

Amb les noves tecnologies, la Biblioteca vol jugar a favor de la digitalització del seu fons, cosa que permetrà preservar per a les generacions futures aquest important patrimoni documental i bibliogràfic. Però... ai las! Alguna cosa, ves a saber si l'esperit d'en Thos, em projecta certa malfiança: qui sap si digitalitza que digitalitzes: el pdf el podrem consultar on line i en la biblio, però haurem de palpar el paper imprès en alguna dependència de l'obra social de Caja Madrid en la capital del regne. Això sí, sempre ens poden compensar amb algun saquet de cigrons de Fuente del Sauco.

Cigrons de Fuente del Sauco (I)

Publicat a Diarimataro.cat el 05-12-2007

"No passa gaire bé un sol dia que Catalunya no rebi una punyida en son cor. Ara s’anuncia la cessió feta al convent de Santa Clara de l'edifici que avui ocupa l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i es tem que aquest acte porti cua. Nostre Arxiu és lo més ric d’Europa en documents dels segles IX i següents i ha sigut i és contínuament visitat pels savis estrangers que fan estudis sobre l’Edat Mitjana; estant cuidadosament vetllat des de l’any 1814 consecutivament pels senyors D. Prosper, D. Manuel i D. Francisco de Bofarull, els quals han hagut de resistir ja des d'un bon principi, els atacs insidiosos dels governants i de les religioses de Santa Clara, que no al·leguen més dret que el d’una cessió feta per Felip V d’aquell antic edifici de nostres reis, ja molt temps després invalidada.


La importància d’aquell Arxiu, universalment celebrat, ha incitat l'enveja dels governs de Madrid que per altra part busquen material per a omplir les sales buides del quixotesc edifici novament construït al passeig de Recoletos per a Biblioteques i Museus i, aprofitant-se de les reclamacions de les Religioses de Santa Clara, volen d’un cop de ploma, amb la cessió a aquelles de l'edifici, deixar al mig del carrer la riquíssima col·lecció de documents de l'Arxiu per oferír-los-hi després generós hostatge en aquelles quadres immenses de Recoletos que ara per ara sols podrien omplir amb col·leccions de la Gaceta i de La Correspondencia de España o amb cigrons de Fuente del Sauco."

Amb aquestes paraules publicades en la Fulla catalanista del Diario de Mataró y la comarca del 30 de setembre de 1895, Terenci Thos i Codina es feia ressò del temor d'una maniobra per a traslladar els fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Madrid. En la capital del regne passarien a formar part dels fons de la Biblioteca Nacional, de la que llavors s'estava construint la seu en el Paseo de Recoletos. El nou edifici, que és l'actual, s'inauguraria mig any després, el 17 de març de 1896, i vist en aquell moment resultava faraònic doncs no es disposava de prou fons per a omplir-ne les dependències.

Forces anys després, durant la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya va recollir amb l'objectiu de protegir-lo, un fons documental de Mataró. Aquest fons contenia protocols notarials i altres documents de caràcter administratiu que daten des del segle XV fins el segle XIX, i va ser dipositat inicialment al Monestir de Pedralbes. Acabada la guerra, els documents van ingressar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on segueixen fins avui.

El Ple municipal del passat 13 de setembre, va aprovar una resolució reclamant el retorn dels documents mataronins, amb l'única oposició de la CUP i l'abstenció de CiU.

D'altra banda el Congrés dels diputats va rebutjar amb els vots dels socialistes catalans la moció d'ERC amb el suport de la Comissió de la dignitat, a la qual es van afegir CiU i ICV, que reclamava el lliurament abans d'acabar l'any, dels dos milions de documents confiscats a entitats i particulars catalans; segrestats a Salamanca en espera del compliment d'una llei espanyola que el govern espanyol incompleix.

En aquella ciutat castellana, s'accelera la constitució d'un Centre Documental de la Memòria Històrica, un ens amb una seu que recorda l'edifici de què ens parlava Thos i que s'havia d'omplir. La diferència és que ara els documents ja els tenen.

Donat el pa que s'hi dóna i si tenim en compte la composició del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó on l'última paraula la te garantida el Ministerio de Cultura: afanyem-nos amb els protocols notarials mataronins. Perquè si el 1895 l'edifici madrileny s'havia d'omplir amb cigrons de Fuente del Sauco, parem compte no haguem d'omplir el nostre amb fesols de Santa Pau.