Unes condemnes a mort per a no res
El 14 d’octubre de 1925 va començar el primer d’una sèrie
de judicis per tres causes diferents: l’assassinat amb robatori de Teresa Coll,
l’atracament de Dolors Jané i l’homicidi del guarda vinyes Joan Vidal. Aquell
dia d’octubre, poc més de quatre anys després, a l’Audiència de Barcelona es
reviurien els fets que llevaren la vida a Teresa Collet. El fiscal demanà pena
de mort i una indemnització de 5000 pessetes a la família. Però hi havia més
d’un acusat.
Segons el fiscal, a principis de setembre de 1921 es van
conèixer en el Cafè La Parra de Barcelona Agustí Arabia Cisa i Joan Nogueras
Martori. Aquest va proposar a l’Agustí de matar i robar la Teresa com a
venjança per haver-lo denunciat temps enrere com autor d’un robatori pel qual
fou detingut i empresonat. Uns dies després, en Nogueras va fer la mateixa
proposta a Joan Lloveras Esteve en el Cafè el Blinco de Mataró «y ya todos de
acuerdo completo en tan delictuosos proyectos, provistos Nogueras de una
escopeta de dos cañones y de un hacha pequeña, y Lloveras de una navaja de
muelles de grandes dimensiones, se internaron en el bosque». Seguint el relat
del fiscal els tres individus esperaren la víctima emboscats en la Creu d’en
Serra. Allà, la Teresa fou «asaltada y agredida sin tiempo para apercibirse a la
defensa, baldía en todo caso por la superioridad de medios de los agresores,
causándola éstos, el rebelde Juan Nogueras y el Juan Lloveras con la navaja de
que iba provisto, una profunda herida» (La Vanguardia 15 octubre 1925, p.
13-14).
De Lo Senyoret de Pineda res de res. S’havia fet fonedís.
Quant als encausats, en Joan Lloveras era un mosso que treballava en una finca
que només abandonava els diumenges per anar al cinema i no coneixia de res als
altres dos acusats i al·legà haver confessat l’autoria davant els mals tractes
als que fou sotmès durant la seva detenció. En Joan Nogueras no l’havien pogut
detenir i era jutjat en rebel·lia. L’Agustí, que davant la Guàrdia Civil també
havia reconegut amb detall la seva implicació en els fets es desdí igualment de
la declaració per les coaccions rebudes. L’Agustí patia una malaltia mental i
sofria atacs epilèptics, per això es demanà un informe a especialistes metges
que dictaminaren que podia considerar-se «como
imbécil, aunque con períodos de lucidez»
i concloïen que no es podia donar crèdit a les seves declaracions i ben bé se’l
podia considerar irresponsable pel seu estat mental.
Sense testimonis de càrrec i sense cap prova pericial els
tres encausats foren absolts. Però continuaren presos.
Dies després, es celebrava el judici per la segona de les
causes obertes, l’atracament a la Dolors Jané. El fiscal demanava sis anys i un
dia de presó, però els acusats al·legaren el mateix i cridats a declarar novament
sobre la salut mental de l’Agustí, els metges «afirmaron que Arabia era un
degenerado, epiléptico en tercer grado, y por tanto irresponsable de sus actos». A més, la Dolors no pogué identificar
a cap dels agressors perquè «el sujeto que la
robó, llevaba barba postiza y la cara embadurnada» (La
Vanguardia 28 octubre 1925, p. 8).
Sense testimonis de càrrec i sense cap prova pericial els
tres encausats també foren absolts. Però continuaren presos.
Poc abans de Nadal el jutge decidí el sobreseïment de la
causa per l’homicidi del guarda vinyes Joan Vidal. Els acusats sortiren en
llibertat...
Altres entrades
El misteriós cas d’uns crims del 1921 / i 4
Altres entrades
El misteriós cas d’uns crims del 1921 / i 4
