L’escriptor, polític i
occitanista Pèire Pessamessa ens ha deixat aquest 9 de desembre. Nascut a
Marselha el 1931 destacà pel seu activisme occitanista i per la seva vinculació
amb iniciatives de germanor occitanocatalanes. No en va fou president de la
secció occitana del CAOC. Es va donar a conèixer al públic català amb les seves
col·laboracions a la revista occitanocatalana Vida Nova, editada a Montpelher i participà en els Jocs Florals de
l’Alguer on fou premiat. Una de les seves novel·les més reconegudes fou Nhòcas e Bachòcas (1957) que obrí noves
perspectives a la narrativa occitana del moment. Entre 1973 i 1978 publicà la
trilogia De fuòc amb de cendres. De
les seves nombroses col·laboracions assagístiques publicà l’aplec Escrichs (1977) i, més recentment, el
2010, publicà l’assaig A la recèrca de
l’identitat occitana : Fabulacions, una reflexió sobre els mites fundacionals
de la identitat occitana. Fou alcalde de Buòus a la Provença durant vint i vuit
anys, vinculat políticament al Partit de la Nacion Occitana, clarament independentista.
L’any 2012 va rebre el Gran Premi Literari de Provença [podeu llegir el seu discurs i escoltar-lo aquí]
Pessamessa era un dels occitanistes
que segur podies trobar en iniciatives de defensa i promoció de la cultura
occitana, en trobades occitanocatalanes, a Occitània o a Catalunya, o en els Congressos
de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans. Fou precisament en la
darrera edició del Congrés de l’AIEO celebrada a Albi l’estiu de 2017 que vaig
poder compartir amb ell una agradable conversa sobre la seva participació en la
revista Vida Nova i els seus records
del dosriuenc Esteve Albert.
Sense dubte, Pèire Pessamessa ha
deixat una gran empremta en la cultura occitana i l’occitanisme. Constatem-ho
llegint-lo.
