 |
| Edifici seu del Schwarzwälder Bote |
Però no només el terror i la foscor han estat història i vivència de la ciutat badesa. Avui, passejar pels carrers empedrats del nucli històric de balcons florits eixampla el cor aclofat pel plom de la memòria.
Una gran casa d’arquitectura tradicional, reconvertida a local comercial ens crida l’atenció. Els vidres dels finestrals estaven empaperats amb fulls de diari. Pertanyien a l’edició del dia del Schwarzwälder Bote. I és que l’edifici hostatja la redacció i l’administració de l’edició local del periòdic
Però el que també ens captà la mirada és una placa que hi ha a la façana
principal que explica que l’escriptor Heinrich Hansjakob hi va néixer el 19
d’agost de 1837. Desconeixia el personatge, més encara la seva obra, però em
cridà l’atenció que era de la mateixa quinta que el mataroní Terenci Thos.
Va costar de fer-hi una
fotografia neta i amb perspectiva. Era dia de mercat i les parades dels venedors
i la gent començaven en aquella intersecció de carrers que, com a garita
cantonera, la casa natal de l’escriptor hi feia de sentinella.
El mercat setmanal, alimentari,
agrupava els productors locals i de proximitat, i alguns d’artesans, també.
Vins interessants amb el típic Spätburgunder, el pinot negre com en diuen allà,
o d’un blanc Riesling. Justament aquell dia però, de forta calor, va sorprendre
molt un rosat de pinot, ben fred, lleugerament dolcet i amb records de fruits
vermells. Perfecte acompanyant del formatge de llet de vaca rústec, cremós i de
gust potent, que vam arreplegar en una altra parada.
Del mateix ram de l’aigua, més d’una
parada oferia els aiguardents d’alta graduació típics del país, especialment el
kirschwasser, en versió artesana. De fet, cada pagès tenia un cirerer i es feia
el seu licor. Un licor de cirera també present en el pastís per excel·lència,
el Schwarzwälder Kirschtorte, pastís Selva Negra, pels no iniciats.
I enciams de variades varietats,
petits això sí, lluny dels exemplars grandiloqüents que trobem generalment, i
de gust dubtós. O prunes, petites i de forma i tonalitats irregulars, potser
macades, com les pomes, i hortalisses amb la mateixa fesomia d’agricultura
biològica que tenia tot el que conreaven aquells productors locals. La riquesa
de varietats d’un mateix producte feia que no es trobessin a faltar ni kiwis,
ni mangos ni altres exotismes de kilòmetre mil. Bons per cert, més si te’ls poguessis
menjar allà mateix d’on venen...
A la plaça del Rathaus, l’Ajuntament, el mercat tombava pel carrer de la dreta, custodiat banda i banda del vial per terrasses plenes de gent que ja feia el dinar. Bo i l’hora matinera, amb prou feines les dotze del migdia! la gent endrapava amb ganes. El carrer de l’esquerra duia a l’església parroquial de Sant Arbogast, amb un imponent campanar construït entre 1906 i 1907. El sant titular de la parròquia, amb aquell nom, devia fer més por que devoció. En el carrer que hi mena, el mercat es transformava. Ara els paradistes eren nois i noies, infants, que posaven a la venda les seves joguines, llibres i contes de segona mà. La canalla s’anava fent gran i abans de llençar els seus entreteniments d’infantesa pel desús que els condemnava, treure’n uns dinerons era una bona opció.
Voltant pel mercat, al final vam
fer cap en una altra església.
Seguir lleg
Uns dies a Haslach / 1. La vall del Kinzig (Kinzigtal)
Uns dies a Haslach / 2. Els KZ (1)
Uns dies a Haslach / 3. Els KZ ( i 2)
Uns dies a Haslach / 5. El lletraferit d’Haslach
