La Raconera: Uns dies a Haslach / 1. La vall del Kinzig (Kinzigtal)

dilluns, 26 d’agost del 2019

Uns dies a Haslach / 1. La vall del Kinzig (Kinzigtal)

Mirador d'Urenkopf (foto E. Llovet)

La muntanya Urenkopf, poc més alta que la de Burriac, allotja al seu cim un impressionant mirador que recorda l’antiga torre que ja al segle XVII l’havia precedit. Al seu peu creix la petita ciutat d’Haslach im Kinzigtal a la riba esquerra del Kinzig, un riu que serpenteja pel Schwarzwald, el mític bosc frondós i espès, negre, que dona nom turístic a la regió coneguda com a Selva Negra. La torre és construïda amb els troncs d’avet que s’enfilen fins als trenta metres d'alçària característics d’aquests boscos. Des de la plataforma, s’obre a la vista l’impressionant panorama de tots els tons del verd de la vall del Kinzig que va obrint-se pas, calm, fins al Rhin.

Havíem portat la pluja amb nosaltres. Després de les calorades del juny, la sequera ja feia el tomb insinuant una tardor boletaire. Sequera, però, entesa en relació al règim d’aigua que hi cau del cel quan el canvi climàtic no l’altera, gens equiparable als sequerals que sovint freqüenten per casa. Al balcó florejat de la típica casa alemanya, de fusta, els sentits s’eixorivien amb la pluja, la flaire boscana i la Weißbier Naturtrüb de tanta anomenada.

Haslach, a banda de l’habitual encant dels carrers dels pobles d’aquesta zona d’Alemanya, tenia un interès afegit. Haver allotjat en el seu terme tres camps de treball nazis a darreries de la Segona Guerra Mundial. Eren camps de treball de presoners procedents majoritàriament de la resistència i de la dissidència. Entre 1944 i 1945 es van condicionar els camps Sportplatz, Vulkan i Kinzigdamm amb la intenció que els presoners treballessin en la construcció d’un complex industrial aprofitant les galeries subterrànies d’una antiga pedrera.

El dia plujós i emboirat que vam pujar a la torre Urenkopf, a mig camí, vam aturar-nos al Memorial del KZ-Vulkan situat al mig del bosc espès en les restes de les estructures i d’una de les entrades a les galeries que encara es conserven. Ara, el bosc se’ns feia més negre.