 |
| Junta de l'Agrupació
Catalanista de Vilassar: Pere Julià, Rafel Monjo, Emili Sust, Joan Cisa i Joan Suari (fot. Felicià Sust) publicada a GUARDIOLA 1955, pg. 79. |
El catalanisme polític s’insinuà a
principis dels anys 70 del segle XIX a Barcelona. És però Valentí Almirall i el
Centre Català qui perfilarà aquesta via. El Centre, malgrat no tenir uns
objectius explícitament polítics, contribuí a crear l’ambient necessari que poc
després faria possible l’eclosió del catalanisme polític reivindicatiu amb les noves generacions.
Si bé
els orígens del catalanisme polític són eminentment barcelonins, poc a poc
s’aniran consolidant nous grups catalanistes per tot el territori. I el Maresme tindrà un paper destacat.
Les poblacions on s’aconseguí articular,
poc o molt, un incipient moviment catalanista foren Masnou, Vilassar de Mar,
Mataró, Arenys de Mar, Canet, Sant Pol i Malgrat. Aquestes poblacions
coincideixen també en haver-s’hi creat algun tipus d’entitat, que estigué al
darrera d’activitats culturals i, sobretot certàmens literaris. En altres
poblacions com Calella o Premià hi haurà intents de crear una associació i a la
resta sempre trobarem algú que, individualment, s’implicarà en les grans
ocasions. Generalment, les entitats nasqueren sota l’impuls dels prohoms de cada
poble i són els personatges que amb una activitat constant aconseguirien
aglutinar els simpatitzants del moviment. Moltes d’aquestes persones i
d’aquestes associacions estigueren al darrera de la creació d’un òrgan de
premsa que els feia de portaveu i els ajudava extraordinàriament en la difusió
del catalanisme: El Santpolench, La Costa de Llevant, Fulla catalanista del Diario de Mataró, Sol-ixent o La Rierada.
Els impulsors
eren majoritàriament de professió liberal: els Marià Serra (Canet), Bonaventura
Gombau (Sant Pol), Francesc de P. Calbetó i Josep M. Valeta (Arenys), Martí
Casas (Malgrat), Josep Puig i Cadafalch (Mataró), Jaume Arús i Pere Julià i
Sust (Vilassar de Mar) i Antoni Sunyol (Masnou), majoritàriament pertanyents a
una generació de regionalistes joves -nascuts en la dècada dels 60- que
tingueren com a patriarca a Terenci Thos i Codina (Mataró).
A banda
de les assemblees catalanistes, on alguns maresmencs tindran un paper destacat,
que ens situen ja en un moment clar de tendència a la politització del
moviment, els episodis mobilitzadors seran sens dubte la defensa del Dret o la
campanya de Ripoll, però també els diferents documents que s’anaren redactant
en ocasions diverses: el Missatge a
Irlanda, el Missatge a la Reina o
el Missatge al Rei dels Hel·lens,
però sobre tot en les Bases de Manresa.
Quant a l’adscripció político-social, si bé el moviment el dominen els regionalistes conservadors catòlics, també hi ha presència dels federalistes d’Almirall i de sectors progressistes que trobarem adherits al Missatge a Irlanda, on hi veurem obrers, botiguers, artesans…
Finalment, la relació entre els diferents nuclis locals i, especialment els seus promotors, conduirà a la creació de l’Associació Catalanista de la Costa de Llevant (1897) la primera entitat catalanista de caràcter comarcal.
Bibliografia:
Guardiola, Lluís. Sant
Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme.
Vilassar de Mar, 1955, p. 79.
Vellvehí i Altimira, Jaume. "Aproximació als orígens del catalanisme al Maresme (1859-1902)". A XIX Sessió d'Estudis
Mataronins. 23 de novembre de 2002. Comunicacions presentades, Museu Arxiu de
Santa Maria - Patronat Municipal de Cultura, Mataró, 2003, p. 75-97.
