 |
| Mausoleu de Frederic Mistral |
IV
La tournée
europea del circ de Buffalo Bill l’havia portat a Barcelona el desembre de 1889
venint de Marselha, l’única ciutat provençal on actuà en aquella primera gira.
A més de búfals i cavalls el circ duia gossos ensinistrats que devien fer les
delícies dels infants. Alguns d’aquests gossos eren de races poc conegudes en
aquests verals i s’afegien a l’exotisme del gran espectacle. Sembla ser que a
l’estació de ferrocarril d’Arle o en el seu pas per la de Tarascó venint de
Paris on havia fet estada en motiu de l’Exposició Universal, un d’aquests
gossos es va perdre.
 |
| Frederic Mistral i Pan-panet a Malhana |
Explica Mistral en la seva correspondència amb Jules Bois
que un capvespre passejant pel Mas dau Jutge després de molt temps de no fer-ho,
un gos va sortir esverat de la brolla apropant-se-li com si el conegués. No va
haver manera de desfer-se de l’animal, juganer i entestat a fer cabrioles, que
el seguí fins a la casa de Malhana. Mistral adoptà el gos i li posà el nom de Pan-perdut,
sobrenom del trobador medieval Marcabrú. Dit pel mateix poeta, el gos l’hauria
confós amb el seu veritable amo, Buffalo Bill, donada la seva semblança.
Pan-perdut va morir dos anys després havent-se fet famós entre els mallanesos.
Un fill seu fou també adoptat per Mistral qui el batejà amb el nom de
Pan-panet.
El darrer espai mistralenc que ens quedava per conèixer a
Malhana era el lloc on reposa d’ençà la seva mort el 25 de març de 1914. Entre 1906
i 1907 el poeta va fer construir el seu mausoleu en el cementiri de Malhana i va
encarregar una rèplica del conegut Pavelló de la reina Jano dels Baus de
Provença. Es tracta d’un petit edifici renaixentista de planta hexagonal que
feu construir Jano de Quiqueran, la baronessa dels Baus, al segle XVI. La
construcció fou batejada pels fèlibres com el Temple de l’amor en recordança de
les corts d’amor medievals.
A l’interior del mausoleu de Mistal només hi ha una
inscripció en llatí que diu:
No pas a nosaltres,
Senyor,
Al teu nom
I a la nostra
Provença
Dóna glòria.
Dessota la inscripció llatina l’escut heràldic de Mistral
amb la divisa que ell mateix trià: Lòu
soulèu me fai cantar.
Aquell era un bon moment per llegir el poema Moun toumbéu que el poeta va escriure el mateix 1907 quan s’acabaren
les obres de construcció del mausoleu:
Souto mis iue vese l'enclaus
E la capoucho blanquinello
Ounte, coume li cacalaus,
M'aclatarai a l'oumbrinello.
Suprème esfors de noste ourguei
Pèr nous sauva dou tèms que manjo,
Empacho pas qu'aièr o vuei
En long oublid lèu-lèu se chanjo !
E quand li gènt demandaran
A Jan di Figo o Jan di Gèto:
"Qu'es aqéu domo ?" Respoudran:
"Aco is la toumbo dou Pouèto.
Ero un que faguè de cansoun
Pèr uno bello Prouvençalo
Que ié disien, Mirèio: soun,
Coume en Camargo li mouissado
Escampihado un pau pertout...
Mai éu restavo dins Maiano
E lis ancian dou terradou
L'an vist treva nostis andano."
E pièi un jour diran: "Ero un
Que l'avien fa rèi de Prouvènço...
Mai de soun noum li grihet brun
Canton soulet la survivènço !
Enfin, à bout d'esplicacioun,
Diran: "Es lou toumbéu d'un
mage,
Car d'uno estelo à sèt raioun
Lou mounumen porto l'image."
A la part exterior del mausoleu, el poeta hi va fer
esculpir dos elements mítics en la seva trajectòria: una Mireia i una noia abillada
tradicionalment d’arlesiana. Però sense dubte dues escultures atrauen molt més
l’atenció, especialment si reconeixes els motius representats: les efígies de
Pan-perdut i Pan-panet, que fidels segueixen acompanyant l’amo.
Bibliografia
BOIS, Jules (1902). [edició digitalitzada] “Le chien
de Mistral et la Métempsychose“ a L’Au delà et les forces inconnues. (opinion
de l’élite sur le mystère).
Société d’éditions littéraires et artistiques, Paris. p. 75-85. Internet
Archive.
MISTRAL, Frederic (1912). [recurs en linia] Lis Oulivado. Recuei de pouësio prouvençalo, C.I.E.L. d’Oc. Centre International de
l'Écrit en Langue d'Oc
