Dissabte dia 4 es va celebrar a Dosrius la primera Jornada d'Estudis Locals Duosrios convocada per l'Ajuntament de Dosrius i l'Arxiu Municipal. La jornada va reunir una nodrida representació dels investigadors de la comarca que van presentar els seus darrers treballs amb vinculació dosriuenca. Vaig poder participar-hi parlant d'Esteve Albert i la seva empremta en la revista Vida Nova (Montpeller 1954 - 1978). El proper Sant Jordi es publicarà un nou número de la revista Duosrios amb les diferents comunicacions presentades.
A
mitjans dels anys cinquanta, Esteve Albert va decidir establir-se a Andorra
fugint de l’opressió del règim franquista. Fins a la mort del dictador, Andorra
fou com una mena de camp base d’on partirien les constants anades arreu, al
Rosselló, a Occitània i més enllà, a París o a Sud-Amèrica, relacionant-se i
relacionant persones i promovent iniciatives de tot tipus. Alhora, Andorra era
el punt ideal des d’on baixar a Barcelona o al seu Maresme natal per visitar la
família i els vells amics i connectar amb noves persones i iniciatives o per
reprendre antics contactes. En definitiva, Andorra actuava d’epicentre de la
immensa “xarxa social” d’Esteve Albert. I una d’aquestes iniciatives que no motivaria
només una expedició, fou la revista Vida
Nova publicada a Montpeller entre 1954 i 1978.
La
revista Vida Nova fou fundada a Montpeller
per Josep Maria Batista i Roca, que representava la línia més política i
radical, Joan Triadú, amb una línia menys polititzada i més cultural, Esteve
Albert, el mobilitzador i nexe d’unió dels diferents col·lectius de la resistència
catalanista i la lluita antifranquista, Miquel Guinart que assumí l’administració
i realitzador efectiu de la publicació, i l’escriptor occitanista Max Rouqueta
que en fou el director.
Vida Nova, que volia ser l’expressió de
l’aportació catalano-occitana a la civilització europea, postulat que trobarem
més endavant en textos d’Albert, naixia amb la voluntat d’establir un vincle
entre l’exili interior i l’exterior, divulgant les noves idees que circulaven
en l’Europa d’aquells anys i que el franquisme tenia vetades.
L’aportació
del dosriuenc té dues vessants. D’una banda, gràcies al seu entusiasme
mobilitzador, s’encarregarà de la difusió i de la captació de subscriptors i
patrocinadors i farà de pont facilitant la comunicació entre tots els sectors.
De l’altra, la producció escrita i la participació en les Converses catalano-occitanes
d’Andorra el 1957 i de Carcassona el 1958, i en la Comunitat Catalano-Occitana
creada poc després.
Quant
a la seva aportació assagística, Albert col·laborarà continuadament en el temps
amb escrits diversos, des de breus notícies o apunts fins a poemes i llargs
articles sobre Catalunya i Occitània o sobre aspectes històrics de l’Edat
Mitjana que donaran sentit a l’anhel contemporani de llibertat nacional com a
via d’adaptació als temps canviants del moment a Europa.
Finalment,
només remarcar certa vigència de l’ideari albertià, ja no en aquelles idees de
progrés, humanisme i naturalisme, que també, sinó en aquella creença de
l’Europa dels pobles com a dipositària de l’esperança d’alliberament nacional.
 |
| Foto: AMD |
