Diccionari
de la llengua catalana d’Antoni M. Alcover
Enguany es celebra el
150 aniversari del naixement d’Antoni Maria Alcover (1862-1932). El novembre de
1900, al Palau episcopal de Mallorca, mossèn Alcover va llegir-hi la Lletra
de convit, una invitació pública a col·laborar en un diccionari de la
llengua que va difondre àmpliament. I al Maresme hi haurà una participació
destacada.
El
Diccionari de la Llengua Catalana
El 1901 el Centre
Excursionista de Catalunya i la Unió Catalanista van distribuir la Lletra de convit entre els associats a
fi de què hi col·laboressin, començant així un interès extraordinari per la
llengua i una proliferació de “caçadors de paraules”.
La necessitat d’una
obra d’aquest tipus i l’activisme d’Alcover amb els seus viatges
propagandístics, no són suficients per explicar l’èxit de l’empresa. L’acollida
entusiasta i l’extraordinari ressò arreu del territori lingüístic, que
comptabilitzà fins a 1896 col·laboradors al llarg de tot el projecte,
informants a banda, es deu a dos factors fonamentals. D’una banda el prestigi
d’Alcover entre els sectors eclesiàstics que reberen molt bé la iniciativa i
que desvetllaren implicacions arreu del territori i de l’altra la molt bona
acollida entre les organitzacions catalanistes que, d’igual manera, obriren
moltes portes a la col·laboració. L’elevat nombre de col·laboradors portà a la
necessitat de comptar amb un mitjà de comunicació entre ells, i va fer néixer
el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana entre 1901 i 1936, la primera revista
lingüística de Catalunya i de l’estat espanyol.
L’aportació
maresmenca
Uns mesos després
(finals de 1901 principis de 1902) que el Centre Excursionista de Catalunya i la
Unió Catalanista distribuïssin la Lletra
de convit entre els seus membres, ja consten els primers maresmencs admesos
com a corresponsals de l’obra del diccionari: Terenci Thos i Codina de Mataró,
Claudi Omar i Barrera de Canet, el rector de Vilassar de Mar mossèn Ferran
Sellarès i l’advocat Josep M. Arqués i Arrufat també de Vilassar. El 24 de
febrer de 1902, el seu germà Ramon, notari de Vilassar, va escriure a l’Obra
del Diccionari exposant-los l’oferiment de l’Agrupació Catalanista de Vilassar
a col·laborar-hi. L’oferiment consistia en la cessió del seu local social per a
qualsevol acte o reunió, oferia els llibres de la biblioteca per a què fossin
buidats per col·laboradors del poble i demana que l’Agrupació sigui admesa com
a col·laboradora per a recollir materials a Vilassar i difondre el projecte i
la recerca entre els seus associats.
El projecte ja
començava a caminar i Alcover viatjava per tot el territori divulgant-lo. El 4
i 5 de juny de 1902, viatjà a Mataró on l’esperava Terenci Thos, que n’era
el corresponsal i que organitzà una sessió de treball conjunta amb membres de
la Unió Catalanista i de la Lliga Regionalista mataronines Després, Alcover va
pronunciar una conferència en el local de la Lliga Regionalista.
D’aquesta estada se’n
generà un interès que implicaria noves persones: Josep Capell, el farmacèutic
Pere Pascual, l’escolapi Josep Concabella, que primer fou informador per
esdevenir col·laborador poc després, o el prevere Francesc Girbau, informador
que acabarà essent corresponsal.
L’endemà, marxa cap a
Canet on serà rebut pel corresponsal del poble, Claudi Omar, i es reuneixen amb
un altre prohom de la vila, el metge Marià Serra que és nomenat corresponsal.
De l’estada a Canet, en sortiran poc després les incorporacions com a col·laboradors,
del metge Josep Ballester o del rector de la parròquia mossèn Josep Novell, i
l’intercanvi de publicacions: a Mallorca rebien La Costa de Llevant i a
Canet el Bolletí. A la tarda mossèn Alcover
va prosseguir el viatge cap a Blanes.
El març de 1902
s’afegeix com a entitat col·laboradora l’Agrupació Catalanista l’Oratge de
Malgrat, que constitueix una comissió permanent per treballar-hi. Les figures
que mouran el projecte seran el metge Joan Esquena i el farmacèutic Ramon
Ridaura, que actuaran de corresponsals.
Hem vist fins ara els
nuclis principals i per ordre cronològic d’implicació. Progressivament s’hi
anirien incorporant noves persones alhora que els primers corresponsals i
col·laboradors començaven a trametre els resultats de les seves recerques.
Així, en el nucli de
Vilassar de Mar trobem que Rafel Monjo i Segura, director del Col·legi Nàutic Mercantil
és corresponsal, i el setembre de 1902 ja té recollides 1500 entrades.
L’advocat Josep Arqués s’encarrega de buidar el recull poètic Floralia de Jaume Collell, el seu germà
Ramon buidarà Recull d’eximplis de
Marià Aguiló, el rector Ferran Sellarés s’encarrega de buidar els documents de
l’arxiu parroquial i el secretari municipal Pere Julià Sust (1861-1939) ho farà amb l’obra Cap
de ferro de Francesc Pelai i Briz.
A Calella, a redós de
l’Agrupació Catalanista presidida per Ramon Masifern, el trobem a ell mateix el
1904 com a col·laborador i, ja d’abans a Joan Banús, un estudiant.
A Alella trobem a
Joan Bernadas i Madurell que el 1902 ja s’ofereix com a corresponsal i a fer-se
càrrec de la secció d’apicultura.
El 1904 s’afegeixen a
la nòmina de col·laboradors, el frare caputxí Miquel de Barcelona, d’arenys de
Mar i, el 1906, un altre mataroní, l’escolapi Baldomer Romà i Josep M. Andreu
dos anys després. Finalment, ja als anys vint, tindrem un pinetenc, Emili Genís
Horta i, entre altres informadors, l’escolapi lluís Fàbregas de Mataró.
Les
xarxes del catalanisme
Ja s’ha dit que
l’èxit de l’empresa de mossèn Alcover es recolza en dos grans xarxes socials:
la catòlica i la catalanista. És evident, només repassar la nòmina de
corresponsals ja es veu, el paper determinant de la xarxa eclesiàstica, estesa
per tot el territori en múltiples institucions i, de facto, en moltíssims possibles col·laboradors esperonats pel
prestigi i l’autoritat moral d’Alcover com a vicari general. Però potser no ho
és tant, d’evident, la del catalanisme, encara incipient, no massa organitzat i
en plena dissensió. Probablement, allò que mobilitza aquest sector en favor del
Diccionari, no és tant l’organització
de l’incipient catalanisme polític, com el gran pes que encara hi té el
catalanisme cultural i les seves figures en les dites organitzacions.
Fixem-nos en els
primers implicats: Thos (1841-1903), Omar(1861-1931), Esquena (1859-1926),
formen part d’aquells renaixentistes, activistes del catalanisme cultural, que
en les seves poblacions generen al seu entorn entitats i nuclis catalanistes: a
Mataró, Terenci Thos: Josep Puig i Cadafalch, l’Associació Artístic
Arqueològica Mataronesa (1889), el Centre Catalanista (1899); a Canet de Mar: Claudi
Omar, Marià Serra (1863-1926), L’Agrupació Catalanista de la Costa de Llevant
(1897); a Malgrat de Mar: Joan Esquena, Martí Casas, el Centre Català (1886),
Associació Catalanista (1898), L’Oratge (1902); Calella: Albert Giol (1857-1945),
Ramon Masifern, l’Agrupació Catalanista (1899); a Vilassar de Mar: Jaume Arús
(1840-1899), Rafel Monjo, Agrupació Catalanista (1897)...
La veritable xarxa en
aquests nuclis vindrà donada pel seu òrgan de premsa, La Costa de Llevant però sobre tot i des de temps primerencs per
les relacions personals entre aquestes figures. La relació personal de Thos amb
Calbetó i Valeta d’Arenys, amb Omar de Canet o amb els vilassanesos, al costat
de la de les noves generacions amb Marià Serra de Canet com a eix que vincula
als catalanistes de Sant Pol, Vilassar, Masnou i Mataró. A més, tots ells
coincidiran en les assemblees catalanistes als anys 90 en les quals alguns
tindran un paper rellevant.
Bibliografia
Alcover, Antoni Maria (1902-1903) Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Vol. I (1902-1903). Estampa de N’Amengual y Muntaner. Ciutat de Mallorca.
Perea, Maria Pilar (Dir.) (2011).
[recurs en línea] Antoni M. Alcover.
Institut d’Estudis Catalans.
Corbera Pou, Jaume (ed.) (2007).
Antoni M. Alcover. Crònica de l'Obra del Diccionari. Editorial
Moll.
-
