No fa pas tant, en els mapes i en l'explicació etimològica popular, podiem trobar un topònim molt curiós a l'Alt Maresme: el Puig de l'Avellà. Deixant a banda incorreccions lingüístiques causants de l'estranya forma avellà en lloc d'avellaner, no deixa de sorprendre que algú pugui trobar arbres que donin avellanes en ple Montnegre. En aquest cas però, sembla que ja es dóna per acceptat que el Puig de l'Avellà en realitat és el Puig de l'Abellar o de l'Abella, segons la font. Més encara si observem el context històric. Prop del puig en qüestió hi ha la ruïna de l'antic monestir de Santa Maria de Roca Rossa (terme de Tordera) que dins dels seus límits medievals tindria l'esmentat Puig. Per un document de l'any 1357, sabem que en el monestir es produïa mel en quantitats prou destacades doncs dos anys abans els havien robat 25 bucs d'abelles. Probablement doncs, el topònim abellar fa referència a l'indret on els canonges de Roca Rossa tenien els ruscs d'abelles d'on treien la mel.En una ocasió vaig visitar una església romànica del Pirineu. El monument tenia un espai d'acollida on es podien comprar els típics productes artesanals d'aquella zona. Entre fuets, bulls, formatges, alguna postal i un goig, hi havia mel de taronger sota un rètol que deia Mel del país. Tenia bona pinta, això sí, segurament per tractar-se de mel d'unes abelles viatgeres que per a poder succionar flor de taronger havien de fer una mà de quilòmetres exagerada. Fins Alcanar, per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada