Amb aquest títol i de la mà de Jean-François Courouau
(ed.) acaba de ser publicat per l’editorial Droz de Ginebra, un volum de més de
cinc-centes pàgines dedicades a la producció en llengua occitana durant el
segle XVIII. Al Llenguadoc, en plena Il·lustració, alhora que la llengua
francesa va estenent-se arreu i en totes les capes de la societat refermant la
preeminència del francès com en bona part de l’Europa culta, es segueix parlant i escrivint en occità. Una producció
literària tradicionalment desconeguda i fins ara mai aplegada i posada en
relació, que mostra «la vitalité d’une langue plus partagée qu’on n'aurait pu le penser» (Courouau
2015). Un desconeixement paral·lel al que fins no fa pas tant hi havia en
relació a la producció en català als segles del Barroc, aquell mal anomenat
període de la Decadència.
Per aquestes pàgines fem un recorregut extens
i sorprenent per la producció poètica, variada i prou extensa de la mà de Jean-François
Courouau, Philippe Gardy ens parla del teatre a cavall de dues llengües.
Novament Courouau analitza ara tots els camps de la prosa: la religiosa, els
sermons còmics, la prosa administrativa, les traduccions, la prosa narrativa,
la correspondència i, evidentment l’emblemàtic Histoira de Jean l’an pres de Jean-Baptiste Fabre. David Fabié ens mostra
l’auge dels estudis lexicogràfics i gramaticals. Jean-Christophe Maillard ens
apropa a la producció musical culta: cantates i operes en occità com, per
descomptat, el gran èxit de Jean-Joseph Cassanéa de Mondonville Daphnis e Alcimadure estrenada el 1754 a
Fontainebleau. La vessant popular ens l’ofereixen Xavier Bach i Pierre-Joan
Bernard analitzant les nadales i les cançons populars, satíriques, d’amor, de
menjar i beure, de circumstàncies... En definitiva, un viatge panoràmic inèdit a
la literatura occitana setcentista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada