Estàtua de Mireia a Santes-Maries de la Mar |
II
Dels amors de jovenesa només un deixà empremta en el jove
Mistral. Acabats els estudis als vint-i-un anys, torna al Mas dau Jutge on
prendrà la decisió de dedicar-se a la poesia i on coneix una jove minyona
piemontesa anomenada Magdalena Juvenal. Un dia la va veure refrescant-se en el
rec i se n’enamorà. Enrere quedaran Lluïsa, la jove veïna que desvetllà el
neguit de Mistral però que es feu monja en no ser corresposta, o la seva amiga Courrade.
Les trobades amoroses sovintejaran d’amagat però una jove serventa no és el
més adient per al fill d’un propietari rural. La passió dels joves enamorats és
interdita, és un amor impossible. Adelaide, la mare de Frederic, tallarà de
soca-rel aquell amor. Magdalena desapareix. Abandona el mas i retorna al seu
poble. El jove Frederic quedarà marcat i serà en aquests moments que començarà
escriure el primer Cant de Mireia. La
història d’amor de Mireia i Vicenç, probablement, té el seu origen més profund
entre les parets del Mas dau Jutge. Mistral immortalitzarà aquell amor impossible
a Mireio. Pouèmo provençal invertint
els rols dels protagonistes: en aquest cas seran Mireia la pubilla benestant
del Mas dels Lledons i Vicenç el foragitat fill d’un cistellaire.
Casa del Llangardaix |
Mistral trigaria a superar aquella frustrada relació
amorosa i de fet no es casaria amb Marie Rivière fins vint-i-cinc anys després.
Aquests anys de redacció de Mireia són anys difícils per al malhanès. Poc després del foragitament de Magdalena, el Mas es vestí de
dol per la mort del pare. En quedar el mas en l’herència del primogènit dels
Mistral, el seu germanastre Lluis, Frederic i sa mare s’instal·len en la casa que
li havia deixat el pare en el poble. La casa es coneixerà com la Casa del llangardaix
i, més endavant, hi instal·larà un rellotge de sol amb la coneguda inscripció:
Gai lesert, béu toun soulèu,
l’ouro passo que trop lèu
e deman plóura belèu.
l’ouro passo que trop lèu
e deman plóura belèu.
És en aquesta casa on Mistral va acabar Mireia i hi va escriure Calendau. Avui és la seu de la Biblioteca
municipal i de l’Oficina d’informació.
Bibliografia:
Souty, Pierre: Madeleine, servante des Mistral:
cante uno chato de Prouvènço F. Mistral, Grande imprimerie de Blois, 1959.
Entrades anteriors:
- Anada a la Provença/3. Malhana (i IV)
- Anada a la Provença/3. Malhana (III)
- Anada a la Provença/3. Malhana (I)
- Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (i III)
- Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (II)
- Anada a la Provença/2. Els Bauç de Provença (I)
- Anada a la Provença/1. Fontsegunho (i IV)
- Anada a la Provença/1. Fontsegunho (III)
- Anada a la Provença/1. Fontsegunho (II)
- Anada a la Provença/1. Fontsegunho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada