Orígens del catalanisme polític al Maresme





Junta de l'Agrupació Catalanista de Vilassar:
Pere Julià, Rafel Monjo, Emili Sust,
Joan Cisa i Joan Suari (fot. Felicià Sust)
publicada a GUARDIOLA 1955, pg. 79.

El catalanisme polític s’insinuà a principis dels anys 70 del segle XIX a Barcelona. És però Valentí Almirall i el Centre Català qui perfilarà aquesta via. El Centre, malgrat no tenir uns objectius explícitament polítics, contribuí a crear l’ambient necessari que poc després faria possible l’eclosió del catalanisme polític reivindicatiu  amb les noves generacions.

Si bé els orígens del catalanisme polític són eminentment barcelonins, poc a poc s’aniran consolidant nous grups catalanistes per tot el territori. I el Maresme tindrà un paper destacat.

Les poblacions on s’aconseguí articular, poc o molt, un incipient moviment catalanista foren Masnou, Vilassar de Mar, Mataró, Arenys de Mar, Canet, Sant Pol i Malgrat. Aquestes poblacions coincideixen també en haver-s’hi creat algun tipus d’entitat, que estigué al darrera d’activitats culturals i, sobretot certàmens literaris. En altres poblacions com Calella o Premià hi haurà intents de crear una associació i a la resta sempre trobarem algú que, individualment, s’implicarà en les grans ocasions. Generalment, les entitats nasqueren sota l’impuls dels prohoms de cada poble i són els personatges que amb una activitat constant aconseguirien aglutinar els simpatitzants del moviment. Moltes d’aquestes persones i d’aquestes associacions estigueren al darrera de la creació d’un òrgan de premsa que els feia de portaveu i els ajudava extraordinàriament en la difusió del catalanisme: El Santpolench, La Costa de Llevant, Fulla catalanista del Diario de Mataró, Sol-ixent o La Rierada.

Els impulsors eren majoritàriament de professió liberal: els Marià Serra (Canet), Bonaventura Gombau (Sant Pol), Francesc de P. Calbetó i Josep M. Valeta (Arenys), Martí Casas (Malgrat), Josep Puig i Cadafalch (Mataró), Jaume Arús i Pere Julià i Sust (Vilassar de Mar) i Antoni Sunyol (Masnou), majoritàriament pertanyents a una generació de regionalistes joves -nascuts en la dècada dels 60- que tingueren com a patriarca a Terenci Thos i Codina (Mataró).

A banda de les assemblees catalanistes, on alguns maresmencs tindran un paper destacat, que ens situen ja en un moment clar de tendència a la politització del moviment, els episodis mobilitzadors seran sens dubte la defensa del Dret o la campanya de Ripoll, però també els diferents documents que s’anaren redactant en ocasions diverses: el Missatge a Irlanda, el Missatge a la Reina o el Missatge al Rei dels Hel·lens, però sobre tot en les Bases de Manresa.

Quant a l’adscripció político-social, si bé el moviment el dominen els regionalistes conservadors catòlics, també hi ha presència dels federalistes d’Almirall i de sectors progressistes que trobarem adherits al Missatge a Irlanda, on hi veurem obrers, botiguers, artesans…

Finalment, la relació entre els diferents nuclis locals i, especialment els seus promotors, conduirà a la creació de l’Associació Catalanista de la Costa de Llevant (1897) la primera entitat catalanista de caràcter comarcal.

Bibliografia:

Guardiola, Lluís. Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar, 1955, p. 79.

Vellvehí i Altimira, Jaume. "Aproximació als orígens del catalanisme al Maresme (1859-1902)". A XIX Sessió d'Estudis Mataronins. 23 de novembre de 2002. Comunicacions presentades, Museu Arxiu de Santa Maria - Patronat Municipal de Cultura, Mataró, 2003, p. 75-97.