La
recuperació del patrimoni pre-industrial
A
darreries de la dècada dels noranta, el Grup d’Història del Casal vam impulsar
un projecte d’estudi dels molins hidràulics medievals al Maresme. En aquest
sentit es va constituir un equip de recerca format inicialment per Joaquim
Graupera, Joan Bou i Jaume Vellvehí que en ocasions va incorporar altres
col·laboradors. Des que vam publicar l’estudi Molrà el gra. Els molins de la baixa Tordera (Bou – Vellvehí: 2003)
i les posteriors comunicacions al III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna
a Catalunya (Bou – Graupera – Vellvehí: 2006) i a la II Trobada d'Entitats de
Recerca Local i Comarcal del Maresme (Bou – Graupera – Vellvehí: 2008), s’han
produït diverses intervencions de recuperació en alguns dels edificis estudiats
en el seu moment. En la comunicació que he presentat a la VI Trobada d’Entitats
de Recerca Local del Maresme (Alella, 20 d’octubre 2012) he detallat aquestes
darreres intervencions, de les que ara en reprodueixo la del molí d’en Jordà a
Santa Susanna per ser la darrera d’elles (agost, 2012).
Sense
cap dubte el major plaer per a un investigador és constatar que la seva recerca
transcendeix l’àmbit dels especialistes i arriba a la societat que recupera
així el seu patrimoni.
Molí d’en Jordà (Santa Susanna) 2008-2012
Molí d’en Jordà (Santa Susanna) 2008-2012
El molí d’en Jordà, conegut també com a molí
de la Taverna per la tradició que situa una taverna en l’edifici del costat
dret de la riera, està situat en la riba esquerra de la riera de Santa Susanna
prop de Can Cases. En el moment de realitzar la nostra recerca (1998-2002), com
en el cas precedent, les restes del molí estaven absolutament cobertes d’arbres
i brolla que amagaven els murs enrunats i dificultaven extraordinàriament la
seva lectura. El que sí que es feia visible eren dues arcades de l’aqüeducte.
En aquell moment tampoc es coneixien dades documentals sobre el molí.
De l’edifici moliner se’n conserven alguns murs
incorporats a l’estructura d’un mas, de difícil interpretació. Destaca
l’aqüeducte monumental que conduïa l’aigua fins al molí i que travessa la riera
de la qual es subministrava forces metres més amunt donat el desnivell que s’ha
de guanyar. Una de les arcades de l’aqüeducte, la més gran i més propera a la
riba esquerra, és diferent a la resta per haver-se ensorrat, cosa que obligà a
refer-lo, probablement cap al segle XVIII.
El mes de juny del 2008 l’Ajuntament de Santa Susanna va aprovar la declaració com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) del molí d’en Jordà. El mateix any l’empresa Catpatrimoni va elaborar un projecte d’intervenció que contemplavaactuacions de consolidació i rehabilitació del molí. Només se’n va poder dur a terme una primera actuació de neteja i desbrossament que posà en evidència una tercera arcada en la riba dreta.
L’estiu de 2012, des de la Regidoria de Cultura de Santa Susanna, que ha aixoplugat la iniciativa, i les entitats Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) i Gent de Santa Susanna (GESS), s’ha dut a terme una campanya de neteja i adequació de l’espai amb l’objectiu de posar al descobert els elements del molí com a pas previ per a una posterior recuperació del conjunt arquitectònic i l’adequació d’aquell espai natural que és d’especial interès. La iniciativa, com el cas de la Plataforma de la riera de Pineda, va néixer des del voluntariat i amb el clar interès d’aconseguir una gran implicació ciutadana i amb la complicitat dels estudiosos de la comarca. La tasca ha estat encomiable, tant pel que ha representat de mobilització i divulgació com per la posada a la llum de destacades novetats. Per exemple des del punt de vista de la documentació històrica han pogut documentar el molí a l’any 1350, cosa que ens fa rebaixar la seva datació inicial als segles baixmedievals. Però des del punt de vista dels elements arquitectònics, el desbrossament permet apreciar les estructures dels dos edificis a costat i costat de la riera, el mas amb el molí en l’esquerra i el de la suposada taverna a la dreta. També han exhumat entre la vegetació dues arcades més, una enrunada i l’altra integrada en els murs de l’edifici de la taverna. Així doncs l’espectacular aqüeducte tindria cinc ulls. Quant a l’edifici moliner es fa de difícil interpretació per trobar-se integrat en els murs del mas.
En definitiva, a la comunicació, hem vist com poc a poc, unes vegades amb major contundència i altres amb menor, el patrimoni pre-industrial va recuperant-se per als usos i gaudis culturals. Queda molt per fer, però la iniciativa ciutadana sempre pren la davantera, i d’això n’hem vist exemples amb la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda o amb les entitats de Santa Susanna, per exemple.
El Maresme té una riquesa extraordinària amb vestigis més o menys considerables i més o menys ben conservats. Aquest patrimoni el tenim apartat en fondalades, rierols i planes boscanes, ocult a la mirada del passavolant, i necessita un esforç de conservació i divulgació en la mesura que resulta vital per entendre el passat.
BIBLIOGRAFIA
- BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2007). “Els molins medievals i Moderns del Maresme” a III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006.Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , pàgs. 165-183.
- BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2008). "El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme" a II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. 22 de novembre de 2008. Coordinadora de Centres de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner. Argentona.
- BOU, Joan - VELLVEHÍ, Jaume (2003a). “Els molins medievals de l’Alt Maresme (ss. XI-XVI).”, a II Jornades d’Història i d’Arqueologia Medieval del Maresme (octubre-novembre 2001). Grup d’Història del Casal. Mataró.p. 149-166.
- BOU, Joan - VELLVEHÍ, Jaume (2003b). Molrà el gra. Els molinsde la baixa Tordera. La Comarcal edicions, Argentona.
- Bou i Illa, Joan –Vellvehí i Altimira, Jaume (2004). [recurs en línia] “Molí de les Nogueres, Can Cànovas o d’en Pallofa. Sant Pere de Riu. Tordera. (segles XV-XVI)” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Grup d’Història del Casal. Mataró http://ghcmataro.org/Actual/noindex/fitxes/mitjab9.html [consulta: 16 d’agost 2012].
- Grup d’Història del Casal (2012). [recurs en línia] Passejada pel patrimoni de Canyamars, 5 maig 2012. http://gruphistoria-mataro.entitats.mataro.cat/Noticia_detall_1/_WbG8NZvDIQTI-Di5rev5gJ_13-vxnbtnTd4zol7AfZ000ERbJ_eR11vrtND4pnL4 [consulta: 27 d’agost 2012].
- Molí fariner d’en Jorda (2012). [recurs en línia] http://molifariner-santasusanna.blogspot.com.es/ [consulta: 25 d’agost 2012].
- VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2004). “Els molins del terme del Castell de Dosrius” a Duos Rios. Núm 1, abril 2004. Arxiu Municipal de Dosrius. Ajuntament de Dosrius, Dosrius, p. 29-35.
- VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2008). “El molí fariner de Can Galzeran a Canyamars” a Duos Rios. Núm 2, juny 2008. Arxiu Municipal de Dosrius. Ajuntament de Dosrius, Dosrius, p. 38-40.
- VELLVEHÍ, Jaume (2012). [recurs en línia] “Un patrimoni per descobrir” a La Raconera 10 juny 2012. http://www.laraonera.blogspot.com.es/2012/06/un-patrimoni-per-descobrir.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada