El Blog d'en Jaume Vellvehí


divendres, 6 de setembre de 2019

Uns dies a Haslach / 3. Els KZ


El camp Kinzigdamm [Font:
 En la mateixa pedrera avetosa hi havia un altre camp, el Vulkan. Les condicions de precarietat eren les mateixes dels altres camps llevat de la crueltat del seu director, l’SS-Sturmscharführer Josef Kraus. Responsable, des de febrer de 1945, de la pitjor repressió, també ho fou d’accions criminals executades personalment. Molts presos foren afusellats com a represàlia, per exemple un grup d’ucraïnesos que provaren una fuga i foren capturats i executats.

A Haslach, fins avui, han estat localitzats 220 desapareguts. 135 cossos foren traslladats als seus països d’origen i 75, que no han estat identificats reposen en el cementiri de la vila en una tomba honorífica. Molts altres van perdre la vida durant el trasllat a d’altres camps a l’interior d’Alemanya durant l’evacuació i als altres camps on foren traslladats. Alguns, en nombre indeterminat, foren assassinats en l’interior de les galeries i hi foren enterrats malgrat les directrius dels comandaments SS que precisaven que havien d’ésser enterrats en fosses comunes i sense res que els pogués identificar. I n’hi hagué que, bo i sobreviure a les llargues “marxes de la mort” i al seu internament en els camps, tanta agonia els extingí la vida tot just acabada la guerra. 

L’abril de 1945, els camps foren desmantellats i començaren les agòniques marxes de trasllat a d’altres camps. Alguns, més afortunats, foren alliberats i aconseguiren trobar refugi en algunes granges i petits establiments d’Haslach on esperaren l’arribada de les tropes franceses.

Els presoners del camp Kinzigdamm, situat als afores de la vila, en la presa del riu, encara que majoritàriament van treballar en els túnels, alguns van tenir la fortuna de ser contractats a les empreses locals com a treballadors forçats. Això els va permetre tenir condicions de treball més favorables, millor higiene i alimentació. Però de retorn al camp, el mateix infern.


Dels 1.700 presoners que passaren pels camps d’Haslach, se n’ha pogut identificar 750, provinents de 19 països. Segons les recerques documentals dels especialistes, 4 procedien d’Espanya i un ha estat identificat com un dels que hi perderen la vida: Joseph Espeletta. De fet, però, cal tenir present que les transcripcions dels noms en els registres en altres llengües sovint donen per a equívocs.


L’única cosa positiva és que ja sigui pel desenvolupament militar de la guerra o per la desgraciada gestió dels presoners per part de les SS més interessats en l’extermini que en la producció, el complex Vulkan no arribà a enllestir-se i mai va poder produir armament.


El 1948 es va decidir esfondrar amb explosius les galeries de la mina. S’ensorraren parcialment, però. Ara hi ha el Memorial KZ-Vulkan.




Més informació





Cap comentari:

Publica un comentari

Entrades populars