Publicat a Diarimataro.cat el 05-12-2007
"No passa gaire bé un sol dia que Catalunya no rebi una punyida en son cor. Ara s’anuncia la cessió feta al convent de Santa Clara de l'edifici que avui ocupa l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i es tem que aquest acte porti cua. Nostre Arxiu és lo més ric d’Europa en documents dels segles IX i següents i ha sigut i és contínuament visitat pels savis estrangers que fan estudis sobre l’Edat Mitjana; estant cuidadosament vetllat des de l’any 1814 consecutivament pels senyors D. Prosper, D. Manuel i D. Francisco de Bofarull, els quals han hagut de resistir ja des d'un bon principi, els atacs insidiosos dels governants i de les religioses de Santa Clara, que no al·leguen més dret que el d’una cessió feta per Felip V d’aquell antic edifici de nostres reis, ja molt temps després invalidada.
La importància d’aquell Arxiu, universalment celebrat, ha incitat l'enveja dels governs de Madrid que per altra part busquen material per a omplir les sales buides del quixotesc edifici novament construït al passeig de Recoletos per a Biblioteques i Museus i, aprofitant-se de les reclamacions de les Religioses de Santa Clara, volen d’un cop de ploma, amb la cessió a aquelles de l'edifici, deixar al mig del carrer la riquíssima col·lecció de documents de l'Arxiu per oferír-los-hi després generós hostatge en aquelles quadres immenses de Recoletos que ara per ara sols podrien omplir amb col·leccions de la Gaceta i de La Correspondencia de España o amb cigrons de Fuente del Sauco."
Amb aquestes paraules publicades en la Fulla catalanista del Diario de Mataró y la comarca del 30 de setembre de 1895, Terenci Thos i Codina es feia ressò del temor d'una maniobra per a traslladar els fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Madrid. En la capital del regne passarien a formar part dels fons de la Biblioteca Nacional, de la que llavors s'estava construint la seu en el Paseo de Recoletos. El nou edifici, que és l'actual, s'inauguraria mig any després, el 17 de març de 1896, i vist en aquell moment resultava faraònic doncs no es disposava de prou fons per a omplir-ne les dependències.
Forces anys després, durant la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya va recollir amb l'objectiu de protegir-lo, un fons documental de Mataró. Aquest fons contenia protocols notarials i altres documents de caràcter administratiu que daten des del segle XV fins el segle XIX, i va ser dipositat inicialment al Monestir de Pedralbes. Acabada la guerra, els documents van ingressar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on segueixen fins avui.
El Ple municipal del passat 13 de setembre, va aprovar una resolució reclamant el retorn dels documents mataronins, amb l'única oposició de la CUP i l'abstenció de CiU.
D'altra banda el Congrés dels diputats va rebutjar amb els vots dels socialistes catalans la moció d'ERC amb el suport de la Comissió de la dignitat, a la qual es van afegir CiU i ICV, que reclamava el lliurament abans d'acabar l'any, dels dos milions de documents confiscats a entitats i particulars catalans; segrestats a Salamanca en espera del compliment d'una llei espanyola que el govern espanyol incompleix.
En aquella ciutat castellana, s'accelera la constitució d'un Centre Documental de la Memòria Històrica, un ens amb una seu que recorda l'edifici de què ens parlava Thos i que s'havia d'omplir. La diferència és que ara els documents ja els tenen.
Donat el pa que s'hi dóna i si tenim en compte la composició del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó on l'última paraula la te garantida el Ministerio de Cultura: afanyem-nos amb els protocols notarials mataronins. Perquè si el 1895 l'edifici madrileny s'havia d'omplir amb cigrons de Fuente del Sauco, parem compte no haguem d'omplir el nostre amb fesols de Santa Pau.
La importància d’aquell Arxiu, universalment celebrat, ha incitat l'enveja dels governs de Madrid que per altra part busquen material per a omplir les sales buides del quixotesc edifici novament construït al passeig de Recoletos per a Biblioteques i Museus i, aprofitant-se de les reclamacions de les Religioses de Santa Clara, volen d’un cop de ploma, amb la cessió a aquelles de l'edifici, deixar al mig del carrer la riquíssima col·lecció de documents de l'Arxiu per oferír-los-hi després generós hostatge en aquelles quadres immenses de Recoletos que ara per ara sols podrien omplir amb col·leccions de la Gaceta i de La Correspondencia de España o amb cigrons de Fuente del Sauco."
Amb aquestes paraules publicades en la Fulla catalanista del Diario de Mataró y la comarca del 30 de setembre de 1895, Terenci Thos i Codina es feia ressò del temor d'una maniobra per a traslladar els fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Madrid. En la capital del regne passarien a formar part dels fons de la Biblioteca Nacional, de la que llavors s'estava construint la seu en el Paseo de Recoletos. El nou edifici, que és l'actual, s'inauguraria mig any després, el 17 de març de 1896, i vist en aquell moment resultava faraònic doncs no es disposava de prou fons per a omplir-ne les dependències.
Forces anys després, durant la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya va recollir amb l'objectiu de protegir-lo, un fons documental de Mataró. Aquest fons contenia protocols notarials i altres documents de caràcter administratiu que daten des del segle XV fins el segle XIX, i va ser dipositat inicialment al Monestir de Pedralbes. Acabada la guerra, els documents van ingressar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on segueixen fins avui.
El Ple municipal del passat 13 de setembre, va aprovar una resolució reclamant el retorn dels documents mataronins, amb l'única oposició de la CUP i l'abstenció de CiU.
D'altra banda el Congrés dels diputats va rebutjar amb els vots dels socialistes catalans la moció d'ERC amb el suport de la Comissió de la dignitat, a la qual es van afegir CiU i ICV, que reclamava el lliurament abans d'acabar l'any, dels dos milions de documents confiscats a entitats i particulars catalans; segrestats a Salamanca en espera del compliment d'una llei espanyola que el govern espanyol incompleix.
En aquella ciutat castellana, s'accelera la constitució d'un Centre Documental de la Memòria Històrica, un ens amb una seu que recorda l'edifici de què ens parlava Thos i que s'havia d'omplir. La diferència és que ara els documents ja els tenen.
Donat el pa que s'hi dóna i si tenim en compte la composició del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó on l'última paraula la te garantida el Ministerio de Cultura: afanyem-nos amb els protocols notarials mataronins. Perquè si el 1895 l'edifici madrileny s'havia d'omplir amb cigrons de Fuente del Sauco, parem compte no haguem d'omplir el nostre amb fesols de Santa Pau.
És evident que l'espoli no és nou, fa molt que dura!!!
ResponElimina