L'any 1854, un grup de nostrats personatges liberal-conservadors de la petita burgesia local va fundar la Sociedad Mataronesa de Amigos de la Instrucción que poc després esdevindria l'Ateneo Mataronés (1854-1886). Una entitat que durant tres dècades va esdevenir referent cultural. L'Ateneu, malgrat el seu caràcter privat i benestant, s'obria a la ciutat abandonant el classisme elitista del conservadorisme exclusivista tancat en si mateix que representava el Casino Mataronés (1849).
L'Ateneu organitzà vetllades literàries i científiques que incorporaven per primer cop a la ciutat la presència de la llengua catalana, encara que només fos en les sessions poètiques. Va organitzar cursos per als obrers i, ben aviat, va disposar d'un gabinet de lectura per als socis amb la gran novetat a la ciutat d'un servei de prestec. En l'entorn de l'Ateneu, amb el decissiu impuls del liberal Josep Garcia Oliver, es va gestar la creació d'una biblioteca popular en la seva seu. S'inaugurà el 1866 i aviat es va convertir en la gran biblioteca mataronina amb volums de tot tipus i àrees de la cultura i del coneixement. Nodrida inicialment pel fons bibliogràfic del gabinet de lectura de l'Ateneu, les seves lleixes s'anaren engreixant amb donacions dels socis i a la compra, gracies a una subvenció de la Diputació gestada per Thos. En els inventaris dels primers anys hi trobem llibres majoritàriament en castellà però també en català com ara el Llibre de la infantesa de Terenci Thos, Los trobadors nous d'Antoni de Bofarull, el Calendari del pagès, o també les Actes de l'Ateneu català dels anys 1863 i 1864. Destaquen en el camp literari obres romàntiques traduïdes al castellà: de Lamartine, de Balmes, de Chateubriand o el Quintin Durward i el Rob Roy de Walter Scott, entre d'altres. I també una important hemeroteca gràcies d'una banda a l'intercanvi establert entre el periòdic Revista mataronesa -vinculada a l'Ateneu- i altres periòdics d'arreu, i d'una altra a les subcripcions dels socis que després donaven a la biblioteca.
Garcia Oliver fou també un dels fundadors de la que avui -de moment- encara és Caixa Laietana. L'antiga biblioteca de l'Ateneu Mataronès fou l'embrió a l'entorn del qual i amb el pas dels anys es constituí l'actual Biblioteca Popular de Caixa Laietana.
La biblioteca hereva conserva la col·lecció de premsa local del segle XIX més important del Maresme i una de les més rellevants a nivell nacional. És el que -junt amb molts altres documents i publicacions locals d'extraordinari interès històric- es coneix entre els usuaris com la Col·lecció Mataró.
Amb les noves tecnologies, la Biblioteca vol jugar a favor de la digitalització del seu fons, cosa que permetrà preservar per a les generacions futures aquest important patrimoni documental i bibliogràfic. Però... ai las! Alguna cosa, ves a saber si l'esperit d'en Thos, em projecta certa malfiança: qui sap si digitalitza que digitalitzes: el pdf el podrem consultar on line i en la biblio, però haurem de palpar el paper imprès en alguna dependència de l'obra social de Caja Madrid en la capital del regne. Això sí, sempre ens poden compensar amb algun saquet de cigrons de Fuente del Sauco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada