El Blog d'en Jaume Vellvehí


dissabte, 6 de juny de 2020

J.V. Foix, occitanista. Uns apunts

Portada del número del 20 de febrer de 1929

El poeta J.V. Foix amb Josep Carbonell i Gener va ser un gran divulgador de les relacions culturals catalano-occitanes i del concepte de “mediterranisme”, de “llatinitat” que en l’ideari polític convoca la unió i l’esdevenidor en la terra mediterrània d’àmbit romànic i gira entorn de la idea d’un origen (llatí) compartit.

Un concepte que neix amb Frederic Mistral i el Felibritge, progressa també amb les aportacions de Charles Maurras (1868-1952) i que formarà part de l’ideari noucentista.

Una idea de llatinitat i d’occitanisme que ja apareixerà a la revista Monitor editada a Sitges (1921-1923) i que tindrà en Josep Carbonell el gran impulsor i en Foix un dels pensadors i difusors des de La Publicitat i de L’Amic de les Arts. Aquí per exemple, hi escriurà un article sobre Maurras i la comunitat cultural i lingüística occitana alhora que col·laborarà en la revista occitana Oc.

Després del darrer número de L’Amic de les Arts el 1929, Foix seguirà en l’occitanisme i col·laborarà amb Carbonell, que crearà l’Oficina de Relacions Meridionals (Panyella 2008:16).

Però serà especialment amb la seva col·laboració a La Publicitat entre 1922 i 1936, que esdevindrà un gran divulgador de la germanor cultural, amb articles sobre escriptors occitans, novetats editorials i, sovint, amb el rerefons polític d’un projecte panoccitanista.

Un exemple: a La Publicitat del 20 de febrer de 1929 hi publica l’article «Llatinitat», on parla de l’aparició de la revista francesa Latinité i, desmarcant-se’n per manca d’innovació en la proposta, defensa la unitat de l’espai social europeu mediterrani.

«D’ací que, en l’actualitat el programa llatí autèntic sigui representat pel novell agrupament d'OC, que se situa davant l’occident europeu amb els peus clavats damunt la terra mare sense prejudicis escolars de geografia i amb un instint finíssim de les noves realitats europees: federacions inter-regionals i inter-estatals; occident llatí com a camp d’acció immediata; Europa a la vista...».

Realment, un ideari perfectament relacionable amb la idea, vigent fins no fa massa, de l’Europa dels pobles que durant el franquisme havia trobat continuïtat en l’activisme del nostre EsteveAlbert, en la revista Vida Nova de Montpeller, amb l’activisme d’Enric Garriga i, fins avui mateix, amb el Cercled’Agermanament Occitano Català, per exemple.

Bibliografia

PANYELLA, Vinyet (2008). «L'Amic de les Arts, l'excel·lència de l'avantguarda catalana». En: Panyella, Vinyet. L'Amic de les Arts (1926-1929). Barcelona: Edicions i Propostes Culturals Andana, p. 13-16.

Cap comentari:

Publica un comentari

Entrades populars