A través d’aquestes pàgines, Esteve Albert ens proposa un retrat literari del poeta rossellonès Josep Sebastià Pons (Illa, 1886 – 1962) i ens presenta la seva trajectòria vital de manera inseparable de la seva poesia. Després d’uns primers capítols que ens situen en el Rosselló del segle XIX que va veure néixer el poeta i en l’entorn geogràfic i paisatgístic on va créixer, Albert va desgranant la trajectòria vital del poeta a partir dels seus poemaris. Roses i xiprers, El bon pedrís, L'estel de l'escamot, Canta perdiu, L'aire i la fulla, Cantilena i Conversa. De fet, Albert s’atura en les edicions fetes en vida de Pons i prescindeix de les obres pòstumes com Cambra d’hivern (1966).
En el recorregut per l’obra ponsiana, la vivència personal i familiar del poeta es fon amb l’obra poètica. Albert ens dona un testimoni de primera mà de la personalitat i la vivència de Josep Sebastià Pons, i ens rememora, les converses mantingudes amb el poeta i també amb el seu entorn, amb Simona Gay especialment, que són una de les fonts primàries del seu text.
El paper de Pons en el desvetllament de la consciència del català com a llengua literària culta esdevé el centre d’interès d’Albert, que troba en el gran poeta nord-català els arguments on emmirallar el seu pensament. La llengua, la cultura i la tradició popular i el paisatge són els temes compartits per ambdues figures que en Albert esdevenen l’arrel ancestral que es projecta cap al futur. Afegim-hi el rol de Pons en el desvetllament de la literatura occitana contemporània i l’occitanisme d’Albert i completarem, amb aquesta confluència d’interessos, algunes de les grans bases del pensament i l’activisme d’Albert que enfoca, a més i en divergència amb Pons, cap a l’activisme polític.
En els annexos, transcrivim alguns textos i documents que completen i enriqueixen l’assaig d’Albert. Reproduïm, per exemple, els pròlegs del dosriuenc a Paisatge familiar: 25 poemes de Josep Sebastià Pons i a Misteri de Sant Pere Urseol, igual com l’article «Josep Sebastià Pons i el llenguatge poètic» que publicà a la revista Pont Blau el 1962. En aquests textos ja s’apunten algunes de les idees que podem anar resseguint a Procés i projecció de Josep Sebastià Pons i hi trobarem el to i el centre d’interès albertià que el presideixen.
Tres documents serveixen de mostra de les fonts primàries emprades per Albert en el seu assaig i contenen informació prou interessant sobre la vida familiar de l’illesenc.
La transcripció de la conversa de Josep Pla, Simona Gay i Esteve Albert amb motiu dels preparatius de l’homenatge de 1967, il·lustren la dedicació d’Albert a la difusió de l’obra i la figura del rossellonès admirat. Així mateix, reproduïm les notes de 1967 de Josep Pla, recollides a El viatge s’acaba, en relació a les visites d’Esteve Albert, que també expliquen aquells preparatius.
Un conjunt representatiu de la correspondència de Simona Gay amb Albert i un recull d’imatges de l’homenatge de 1968 a Illa tanca l’apartat d’annexos.
El llibre ha estat prologat pel Dr. August Bover i Font, membre de l’Institut d’Estudis Catalans que és precedit per un proemi de Carles Duarte i Montserrat, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts entre 2012-2019.
El llibre ha estat publicat per Edicions Trabucaire de Perpinyà, ciutat on va ser presentat en la celebració de la festa de Sant Jordi el proppassat 22 d’abril. El dimarts 30 de maig es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans a la sala Nicolau d’Olwer a les 18.30 hores. Seguí la presentació a Mataró, a la llibreria Dòria, el 15 de juny. També serem presents a la Setmana del Llibre en Català a Barcelona el 12 de setembre a les 17:00 h i properament a Illa, al Rosselló i a Dosrius, pobles natals de Josep Sebastià Pons i d'Esteve Albert, respectivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada