Anada a la Provença/3. Malhana (I)

Maiano es bèu, Maiano agrado

E se fai bèu toujour que mai;

Maiano s’óublido jamai,

Car es l’ounour de l’encountrado

E tèn soun noum dóu mes de Mai

Malhana és un poble que deu el seu interès a hostatjar la casa natal de l’Homer de Provença, el Mas dau Jutge, la casa pairal on havia nascut el 1830. El mas es troba als afores de la vila i encara que amb reformes ha conservat part del seu aspecte original. Envoltat d’una gran plana agrícola amb la vista posada al massís de Leis Aupilhas reté els escenaris de la infantesa del poeta transcorreguda entre vinyars, oliveres, camps de blat i banyades estiuenques en el rec d’aigües clares de darrera el mas.

Immers en el món rural, envoltat de natura, de tradició, de pagesos i pastors que només parlaven la llengua de Provença, van transcórrer els anys d’infantesa. Amb vuit, el marrec Frederic anà a l’escola de Malhana però les seves absències, escapant-se per anar a córrer camp enllà amb els amics, feren que els pares decidissin internar-lo a Sant-Michèu de Ferigoulet, un antic i impressionant monestir. Situat a dues hores de camí en un racó boscà al turó de la Muntagneto prop de Tarascó, el monestir havia quedat abandonat després de la Revolució i feia uns anys, el 1832, s’hi havien establert uns frares per fundar-hi una escola internat. L’estada fou breu perquè l’escola hagué de tancar, però com explica a Memòrie raconte aquells espais naturals que envoltaven l’antiga abadia foren escenari entranyable de la seva infantesa, malgrat l’allunyament del mas i dels pares.

La represa dels estudis a Avinyó, començaria a definir la seva trajectòria en aquests anys de jovenesa. Allà faria coneixença amb Josèp Roumanilho el 1845 qui l’empenyé a escriure en provençal. Els estius tornava al Mas reprenent el contacte amb el món rural de la infantesa. Però un nou desplaçament l’allunyaria dels espais familiars fins  acabar els estudis de Dret a Ais de Provença el1851.

Mistral es proposà dedicar-se a la literatura i a fer renéixer la llengua provençal retornant-li l’antic esplendor i el prestigi amb la poesia. Això és molt fàcil dir-ho en unes memòries i quan has tingut una trajectòria d’èxit, però la veritat és que Mistral mai va exercir d’advocat i ni tant sols s’ho plantejà. De fet, aquests objectius de recuperació de la llengua i la literatura ja feia temps que en l’entorn de Mistral, amb Roumanilho que n’era l’ideòleg, ja s’anaven configurant, assolint la maduresa amb la fundació del moviment Felibritge.

Entrades anteriors: 

• Anada a la Provença/3. Malhana (i IV)
• Anada a la Provença/3. Malhana (III)
• Anada a la Provença/3. Malhana (II)
• Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (i III)
• Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (II)
• Anada a la Provença/2. Els Bauç de Provença (I)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (i IV)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (III)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (II)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho