L’estada de José de Zorrilla a Mataró (1881)

Un dels grans autors romàntics castellans fou José de Zorrilla y Moral (1817-1893), que va aconseguir una gran popularitat a través de la seva obra literària, especialment la dramàtica.

Va escriure trenta-tres obres de teatre, la major part entre 1839 i 1849. L’èxit aconseguit fou tan evident que no parava d’escriure per poder atendre les demandes dels directors de teatre madrilenys que volien estrenar les seves obres. S’havia donat a conèixer el 1839 amb l’estrena de Cada cual con su razón, encara que l’èxit no arribaria fins El zapatero y el rey estrenada el 1840. Amb tot, no fou fins el Don Juan Tenorio (1844) que, a partir de 1860, assolí un èxit imparable.

 

El ressò dels èxits de Zorilla també arribà al Maresme, primer de la mà de les companyies de teatre professional que visitaren la comarca, i, ben aviat, també de la de les companyies d’aficionats. Ja el 1841, pocs mesos després de l’estrena a Madrid, es presenta en el teatre de l’Hospital d’Arenys de Mar El zapatero y el rey i el 1871 ho serà al Teatre Principal de Mataró a càrrec de la companyia de Fernando Guerra. El mateix any, es representa al Teatre Talia de Mataró, Sancho Garcia de Zorrilla a càrrec de la companyia d’aficionats del Talia dirigida per José Muñoz; i el 1881 al teatre Principal es representa La mendiga a càrrec de la companyia de Vicente Rodríguez Jordan. La primera ocasió que ens consta que es representés el Don Juan a Mataró, és el 1870 al Teatre Principal a càrrec de la companyia de Fernando Guerra. Des d’aquest moment, gaire bé cada any per Tots Sants es representarà amb èxit.

El teatre castellà al Maresme

El teatre romàntic arribà a Catalunya en castellà i no va ser fins al 1860 quan aparegueren les primeres obres en català. La major part del teatre que es representarà a la comarca és en castellà, ja sigui d’autors castellans del Teatre castellà o d’autors catalans que escriuen en aquella mateixa llengua o en ambdúes. Autors com el mallorquí Joan Palou i Coll amb La campana de la Almudaina, esdevenen d’èxit assegurat al pas dels anys, com Ramon Bordas amb La flor de la montaña, o Francesc Camprodon amb Flor de un dia. Frederic Soler serà el gran revulsiu del teatre català en la dècada dels seixanta donant-se a conèixer amb paròdies dels drames històrics, que eren una reacció contra el que considerava la irrealitat i la falsedat dels convencionalismes dels drames romàntics que estaven de moda en aquells moments. I ho va fer amb obres com El Cantador, L'Esquella de la Torratxa o La vaquera de la piga rossa, que parodiaven obres d'èxit del teatre castellà: El Trovador, La campana de la Almudaina i La vaquera de la Finojosa. Obres que es representaran als nostres teatres repetidament.

Però el teatre castellà té uns clars estendards als teatres maresmencs d’aquests anys: Luís de Eguilaz amb La vaquera de la Finojosa, Antonio García Gutierrez amb El trovador (1836) o, en l’àmbit de la comèdia de costums, l’argentí Ventura de la Vega amb Las memorias del diablo. Però sobre tot: Mariano José de Larra amb obres com Macias, o Bienvaventurados los que lloran i, sobre tot, José Echegaray, que marcarà una època i uns gustos controvertits amb obres com El puño en la espada, i sobretot el seu gran èxit El Gran Gaeloto estrenada a Madrid el 1881.

Però serà José de Zorrilla l’autor més popular. Amb tot, cal afegir encara un llarguíssim estol d’obres i autors castellans, amb menor transcendència, pel que fa a la seva presència en els escenaris maresmencs. Per exemple, Adelardo López de Ayala o de l’escola d’Echegaray Josep Feliu i Codina, que, per cert, veurà representades nombroses obres seves en català, o en una altra vessant dramàtica Manuel Tamayo o el prolífic Manuel Bretón de los Herreros entre molts d’altres.

José Zorrilla arriba a Mataró

La primavera de 1881 José Zorrilla visità Mataró on feu estada alguns dies. La rebuda que dispensarien els mataronins al gran literat havia de ser extraordinària, ratllant l’excés fins i tot.

De la visita de Zorrilla a Mataró, la premsa escrivia: "Hemos tenido entre nosotros á Zorrilla, una de las glorias literarias que todavia nos quedan (...) El popular poeta D. José Zorrilla llegó a esta ciudad en la tarde del miércoles último fué recibido en la estación por varias personas amantes de las letras españolas deseosas de saludar al insigne autor de tantas obras de todos conocidas y siempre admiradas." Amb tot, alguns es queixaven de la poca concurrència a la rebuda de l’escriptor per part de les classes benestants a les que es retreia la seva absència jutjant que si el motiu de mobilització hagués estat un afer religiós la seva participació hauria estat desbordant.

La fredor inicial de la rebuda no augurava el gran esdeveniment que es viuria a la ciutat. Zorrilla s’allotjà en la casa del Sr. Barba on aquella primera nit se li dedicà una serenata a càrrec de la coral del Círculo Clavé acompanyada per la reconeguda orquestra d’Els Eudalds.

Funció al Teatre Principal

Aquella serenata fou el "preludio de la demostración pública que el dia siguiente le esperaba en nuestro teatro Principal, lleno materialmente de bote en bote, y compuesto de una representación tan numerosa como distinguida de todas las clases de la localidad". Es representà Sancho Garcia i en l'entreacte, l’autor va pujar a l'escenari per recitar poemes enmig de grans aplaudiments, cosa que va fer que en recités altres de no previstos. Es recitaren també poemes d'autors locals que s'imprimiren en fulls solts que es distribuïren entre els assistents. Però no acabà aquí, aquest fou el primer dels grans actes que vindrien.

Vetllada literària a l’Ateneu Mataronès

El dissabte es va celebrar una vetllada literària en el seu honor a l'Ateneu Mataronès. L’acte fou presidit per l'homenatjat a qui acompanyà en la taula presidencial la Junta de l'Ateneu, presidida per Josep Garcia Oliver. A l'altre costat de Zorrilla hi havia entre altres, Terenci Thos i Codina. El president Garcia Oliver va donar la benvinguda elogiant al gran literat i començaren els parlaments: el Sr. Andreu va llegir una oda titulada A la caridad, i P. Llanas Mi Diós. Destacaren però les intervencions de Zorrilla que llegí uns poemes entusiasmant tothom, igual que la intervenció de Terenci Thos que llegí “¡Catalans, sempre catalans! fué el brillante y patriótico arranque poètico que el Sr. Thos supo leer como siempre a la vez con el corazón y con los lábios". Abans però Josep Manen ja havia llegit un poema en català. L’acte va concloure’s llegint un romanç del dramaturg castellà i amb unes paraules de comiat a càrrec de Vicente Rodríguez Jordan, el director de la companyia del Teatre Principal.

Funció al Principal i vetllada al Casino Mataronés

L’endemà diumenge, Zorrilla va assistir al Teatre Principal on es representava la seva obra La mendiga i s'hi llegiren nous poemes per a l’ocasió desfermant-se novament l’entusiasme. Finalment, el dilluns a la nit es va celebrar una vetllada al Casino mataronés amb una concurrència multitudinària que volia saludar personalment l’il·lustre convidat. Zorrilla hi va llegir fragments d'obres seves i hi van intervenir els Srs. Vila, Viladevall, Josep de Palau i Català, Melcior de Palau i Terenci Thos "que recitó con vigorosa entonación dos poesias catalanas que merecieron los aplausos de la concurrencia". S'acabà amb un refresc i un ball.

L’actitud dels mataronins

Hem vist, a grans trets, el teatre castellà que es podia veure a les principals poblacions maresmenques al segle XIX i la gran popularitat de José de Zorrilla que el portà a Mataró el 1881.

Més que la visita d’un literat fou la rebuda d’un heroi que era homenatjat amb més activitats culturals i socials que les que es podien veure a Mataró en plena Festa Major. Durant anys, la premsa de la ciutat reflecteix en les seves columnes d’opinió la pobresa cultural de la festa major de les Santes, i reclama la necessitat d’emprendre el repte d’organitzar activitats que vagin més enllà dels actes religiosos, els balls en els casinos i ateneus, el castell de focs artificials i el tradicional i salvatge “Joc de l’Oca”, que consistia en arrencar-li el coll a l’animal amb les mans. És evident que aquesta actitud cal atribuir-la en bona part a la gran popularitat del personatge, però no ho és més que la pròpia expressió de cert “provincialisme”.

Bibliografia

VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume. (2005) "José de Zorrilla a Mataró. El teatre castellà al Maresme al segle XIX". A Felibrejada Butlletí del Grup d’Història del Casal, núm. 73, Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 4-18.

VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume. (2005) “Aproximació a la història del Teatre català a Mataró” a XXI Sessió d’Estudis Mataronins, Mataró novembre 2004, Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria Mataró – Patronat Municipal de Cultura, p.157-172.

VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume. (2006) "El teatre del segle XIX al Maresme. Teatres, companyies, actors i circuitsteatrals (1859-1895)". A XXII Sessió d’Estudis Mataronins. 19 de  novembre de 2005. Comunicacions presentades. Mataró: Museu-Arxiu de Santa Maria – Patronat Municipal de Cultura, p. 163-184.