Canviar de bàndol

Castell de Burriac

A grans trets, en l’origen de la Guerra civil catalana (1462-1472)  o més ben dit, allò que va precipitar-la, fou l‘enfrontament del primogènit Carles de Viana  amb el seu pare Joan II. La guerra va esdevenir un cúmul de desencontres entre sectors socials i polítics que, per raons diverses, va acabar configurant els dos bàndols oposats: els reialistes, partidaris del rei Joan II d'Aragó amb els suport dels pagesos de remença d’una banda, i el Consell del Principat integrat per les institucions catalanes de l'altra.

La zona compresa entre la riera de Caldes i la Tordera formava part del vescomtat de Cabrera i en el teatre de la Guerra civil participà dels avatars dels seus senyors. Hostalric i la plana torderenca foren un dels escenaris de l’estratègia militar on s’havien de deturar els respectius exèrcits i les baronies de Montpalau i Palafolls foren moneda de canvi a l’hora de comprar adeptes per a les respectives causes.

Joan II

El vescomte Bernat Joan de Cabrera fou partidari del príncep Carles de Viana però quan aquest va morir, es passà al bàndol del rei. Bernat Joan - des dels seus castells d’Hostalric o Palafolls i amb el suport del capitost remença Francesc de Verntallat, havia d’impedir el pas de l’avançada de l’exèrcit de les institucions catalanes cap a Girona.

Fet presoner fou conduït a Barcelona i la Diputació del General va donar els castells de Montpalau i Palafolls, i en definitiva el patrimoni dels Cabrera a l’Alt Maresme, al militar navarrès Bertran d'Armendariz, defensor del príncep de Viana i mort aquest, partidari del bàndol de la Generalitat.

Pere Joan Ferrer, membre de l’oligarquia barcelonina emergent, va donar suport a la Generalitat i fou nomenat General dels exèrcits.

El 1471, Bertran d’Armendariz -el beneficiari de la confiscació dels béns dels Cabrera- i Pere Joan Ferrer van passar-se al bàndol reialista precipitant l’acabament de la guerra. En acabar l’enfrontament bèl·lic, com a compensació per la seva traïdoria i potser com a resultat del convingut per canviar de bàndol, van conservar la senyoria del castell de Palafolls i el patrimoni dels Cabrera al Maresme l’un; i l’atorgament de la baronia del Maresme l’altre, que representava el retorn a la sobirania feudal i la pèrdua de la llibertat aconseguida uns anys enrere de pobles com Argentona, Vilassar, Premià, Cabrera o la vila de Mataró.

Bibliografia

Graupera, J. – Bou Illa, J, . Bou Pla, J. – Vellvehí, J.:  “La Guerra Civil Catalana i el patrimoni arquitectònic (1462-1472)”.  Comunicació presentada a V Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: Conflictivitat bèl·lica al Maresme. Vilassar de Dalt, 2011 (en premsa).