Josep Abril i Argemí (1869-1939)

Il·lustríssim Senyor Alcalde, senyores i senyors regidors, familiars de Josep Abril, senyores i senyors, per al Grup d’Història del Casal i personalment per a mi, és un gran honor i un repte poder participar en aquest acte institucional de reconeixement a una persona, permetin-me la gosadia, que considero clau i exemplar.

Josep Abril és una d’aquelles figures que esdevenen determinants en els processos històrics pel seu paper de motor i peça clau en l’extensió dels moviments, de les idees, de les transformacions... Perquè Josep Abril fou el gran referent i impulsor del republicanisme federal democràtic a Mataró, ja de ben jove, en plena restauració borbònica, milità en el partit de Francesc Pi i Margall, per exemple.

Però, de fet, si haguéssim de triar dues paraules que ens centressin la seva personalitat i la seva trajectòria, les que més s’hi adirien són coherència i progrés.

Coherència en la seva trajectòria, entre els seus pensaments, les seves actituds i la seva obra. I progrés, perquè tota la seva trajectòria es va moure en la direcció de canviar les velles estructures, per afavorir el progrés social i la modernització de la societat del seu temps. I en aquest marc que anem esbossant hi haurà uns valors, unes idees força, que ens donaran la dimensió de Josep Abril.

República

S’emmirallava en la República Francesa que considerava la garantia de la democràcia. Les velles estructures de la monarquia hispànica ja no donaven més de sí en un món modern i en evolució. Trobava en el republicanisme el marc on projectar els valors d’igualtat i solidaritat i l’anhel de millorar la societat. Per això, sempre i de ben aviat, es vinculà a organitzacions republicanes: el Partit Republicà Democràtic Federal el 1889. Poc després faria el seu primer discurs durant la inauguració del Velòdrom i seria el president del Comitè de Mataró. O el Centre Republicà Federal que sembla que fundà amb Francesc Rossetti i d’altres, i d’Esquerra Republicana de Catalunya amb qui resultà elegit en les eleccions municipals de 1931 esdevenint el primer alcalde del Mataró de la II República.

Aquell 14 d’abril, avui fa 81 anys -com comentava el doctor Borja de Riquer en una ocasió- «amb l’ambient de festa popular, d’eufòria en favor de les llibertats, va motivar que molta gent jove decidís d’incorporar-se de forma entusiasta a l’acció política, a la cultural, a l’activisme sindical o al cívic. Fou un d’aquells moments especials de la història, un moment excepcional i màgic, ple d’alegria, d’optimisme, de llibertat i d’esperança». Va donar «la impressió que tot, o quasi tot, era possible. Que, malgrat que tot estava per fer, per primer cop en molt de temps, la possibilitat de canviar les coses esdevenia realitat. S’obrien expectatives de transformar aquella societat endarrerida i injusta, i per primera vegada, els republicans podien governar de debò, legislant i intervenint en la transformació de la societat».

 

 

Progrés social

Des de les planes de la premsa local o des dels seus discursos, Josep Abril fou el gran divulgador dels grans principis de llibertat i república.

La superació de les velles estructures havia de conduir a la modernització de la societat del seu temps i al progrés social i això es fonamentava amb el laïcisme, el model educatiu i la superació de les desigualtats socials.

Josep Abril era el que avui en diríem una persona agnòstica. Ell es movia en els paràmetres de la ciència i la raó defensant la separació església-estat, la laïcitat de les institucions i el dret d’exercir amb llibertat els esdeveniments més íntims i socials en el marc d’un estat en el què es contemplés la llibertat religiosa. D’aquí en sorgiran la seva acció en defensa del matrimoni i l’enterrament civil, la seva oposició com a regidor a la participació en les festes religioses (corpus, setmana santa...) i com alcalde, impulsant projectes innovadors com la construcció d’un cementiri laic.

Al mateix temps era respectuós amb la religió i en defensava el caràcter de solidaritat envers els altres com a actitud vital, i actuà decididament durant la Setmana Tràgica per evitar que s’ataquessin les esglésies.

Abril, que era un autodidacta, es destacà com a gran defensor de l’escola racionalista. S’havia de reformar el sistema educatiu i trobà en l’ensenyament racionalista el model a seguir. I quan després de la Setmana Tràgica es tancà l’Escola Racionalista de l’Ateneu Obrer i es qüestionà l’ensenyament laic, emprengué una veritable campanya en la seva defensa i promoció a través del periòdic El Nuevo ideal, organitzant conferències i creant l’associació per a l’ensenyament racionalista de la que n’esdevingué president el 1916. I més endavant, ja com a alcalde, impulsà la creació de nous centres escolars.

Des dels primers anys, els republicans de Mataró es mostraren com l’ala més esquerrana del republicanisme català, plantejant la regulació del treball infantil o el sufragi femení, per exemple. S’havien de superar les desigualtats socials i en una època de dificultats la seva actitud prengué aquesta línia proposant la contractació d’aturats per a la realització d’obres públiques o l’abolició de l’impost sobre el consum el 1904, per exemple. Durant els períodes convulsos i de vagues a Mataró, sempre va optar per la defensa dels drets dels treballadors actuant d’intermediari amb les patronals per posar fi als conflictes.

I en el seu mandat com alcalde va promoure la construcció d’habitatges protegits i mostrà una voluntat política, que resultà insuficient, per intervenir en la lluita contra l’atur.

Federalisme

En els seus anys de jovenesa, quan es formava ideològicament, assumí fins a ser un referent constant el projecte federalista de Francesc Pi i Margall. En paraules d’Abril que recull la historiadora Margarida Colomer: «l'autonomia no és anar amb espardenyes i barretina, és lluitar al costat dels desafavorits i a favor de la llibertat i les lluites socials, per millorar les condicions de vida dels treballadors catalans».

Com els companys del Centre Republicà es definia com a catalanista, republicà i radicalment anticentralista, fins i tot a l’hora de l’aparent contradicció d’afegir-se amb el Partit Republicà Democràtic Federal i Radical que havia fundat, a les línies del partit de Lerroux. S’hi havia vist empès després d’oposar-se frontalment a la integració dels republicans federalistes de Catalunya a la coalició de Solidaritat Catalana. S’havia sentit desemparat en oposar-s’hi per la incongruència d’anar plegats a les eleccions amb els conservadors i els carlins. En aquell moment va considerar que l’única via possible, la que li quedava, per a establir una república i poder aplicar el programa federal era el pacte amb el Partit Radical de Lerroux.

El 1934, essent regidor va participar en els fets d’octubre, probablement sigui l’única acció al marge de la legalitat del moment que va fer; com el president Companys. I com aquest fou processat, per haver participat formant part del Comitè Revolucionari junt a d’altres membres de la comissió de Govern de l’ajuntament, com ara Salvador Cruixent.

Setmana Tràgica

Finalment, m’agradaria fer un darrer apunt. El 1909 durant els fets de la Setmana Tràgica a Mataró, enmig de la vaga es van viure greus episodis de desordre públic amb l’intent d’atacar la ciutat. Josep Abril era regidor de l’ajuntament i la situació anava a pitjor davant l’actitud erràtica del govern de la ciutat i la inoperativitat de la Guàrdia Civil, que feia créixer l’agitació dels revoltats. En aquest context, els republicans es van fer càrrec de l’Ajuntament i van repartir bons d’aliments alhora que Josep Abril s’adreçava a la multitud revoltada persuadint-los amb convenciment i determinació en l’abandó de l’actitud violenta. Josep Abril fou l’home determinant per aturar el descontrol i els aldarulls revolucionaris que sacsejaven la ciutat. I malgrat tot, un cop restablerta la normalitat hagué de fugir i amagar-se a Dosrius.

Josep Abril fou una persona humil, profundament democràtica, sempre al servei dels més desafavorits, un home pont, conciliador i contundent al servei del progrés i la llibertat dels seus conciutadans, i un home de prestigi.

Per tot això que hem vist és per allò que fou sotmès a un procés sumaríssim i executat, com poc després ho serien el president Lluís Companys i un altre mataroní d’adopció com ell, en Joan Peiró. Perquè els calia anihilar al vençut, premeditadament i sistemàticament, deixar al país sense quadres: sense líders, sense polítics, sense pensadors, sense intel·lectuals, sense mestres... sense res.

Oblidar, ignorar, és renunciar a identificar-se amb uns valors, amb uns principis com els de la igualtat, els de la democràcia, de la ciutadania i de reformisme social, del reconeixement dels drets de les dones o de la solidaritat i la identitat, per exemple.

I és de justícia agrair el valor i l’actitud d’aquelles generacions que es van comprometre i sacrificar per aquests ideals de llibertat i progrés social.

Per tot allò que representava i perquè ens representava, avui reconeixem l’Il·lustríssim senyor Josep Abril i Argemí, primer alcalde de Mataró de la Segona República.

Moltes gràcies

Mataró, 14 d’abril 2012