L’esquella de la Torrassa

Fotografia A. Bofill

La primera obra de teatre profà en català que tenim constància que es representà a Mataró fou L’esquella de la torratxa de Frederic Soler i amb música del mestre Joan Sariols, que es representà l’abril de 1864, amb prou feines dos mesos després d’haver-se estrenat al Teatre Odeón de Barcelona. Era la primera obra de Serafí Pitarra que es representava en un escenari professional de Barcelona i una de les primeres, i de major èxit, sarsueles catalanes –els Setze jutges (1858) de Manuel Angelón a part. Soler va crear les bases que ens han portat al teatre en llengua catalana que tenim avui i que durant molt temps havia desaparegut dels escenaris del país.

En endavant la progressió del teatre català arreu serà espectacular. Els millors autors del moment en català veuran representades alguna de les seves obres a Mataró: el gener de 1866 ho serà per primer cop Eduard Vidal i Valenciano amb Tal hi va que no s’ho creu, i Francesc Camprodon poc després amb La teta gallinaire. L’any següent Vidal i Valenciano repetirà amb el drama Tal faràs tal trobaràs, el mateix any que en el Teatre Principal es representa el drama de Frederic Soler Les joies de la Roser i el de Josep M. Arnau Un embolic de cordes. En canvi, curiosament, els escenaris mataronins no presentaran una obra d’Àngel Guimerà fins al 1884 quan la companyia de Teodor Bonaplata representa en l’Euterpe Judith de Welp. I enmig d’aquests repertoris, L’esquella esdevindrà un clàssic ineludible durant tota la segona meitat del segle.

A la dècada dels seixanta del segle XIX, Frederic Soler i el grup de la Gata (amb Conrad Roure o l'arenyenc Josep M. Arnau, per exemple) van esdevenir, malgrat no pretendre-ho, una mena de revulsiu del teatre català. Soler fou el màxim representant d'aquest moviment trencador escrivint paròdies dels drames històrics romàntics castellans que estaven tant de moda en aquells moments. L’esquella n’és la de La campana de la Almudaina (Teatre Principal de Palma, 1859), del mallorquí Juan Palou i Coll que s’havia estrenat amb gran èxit a Barcelona el 1863.

És d’agrair que la companyia Òpera Còmica de Barcelona hagi posat en escena recentment al teatre Tantarantana una versió lliure i actualitzada de L’esquella de la Torrassa. La recerca i l’adaptació musical i textual han anat a càrrec de Viviana Salisi i d’Artur Arranz, que han sabut mantenir-ne la gràcia i l’eix central dels conflictes de l’obra que retrata satíricament l’alcalde cacic d’un poble que vol retrobar la filla perduda. L’obra, correctament executada pels actors i cantants, es presenta amb honestedat i senzillesa, amb un espai escènic simple i amb un mobiliari i un vestuari costumista lluït i cuidat que contribueixen a l’obtenció d’un bon espectacle.

En uns moments tan poc propicis a aquest tipus de teatre, cal reconèixer-los la gosadia de posar-nos a l’abast una mostra del nostre teatre clàssic que, malgrat tot, aguanta el pas del temps.

Bibliografia:

• "Aproximació a la història del teatre català a Mataró", Sessió d'Estudis Mataronins Núm.: 21, Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2004.