Can Massó Vell: un alou dels canonges de Santa Maria de Roca Rossa a Sant Antoni de Vilamajor (s. XIII)

Can Massó Vell (Sant Antoni de Vilamajor)

En bona part, o gairebé tot, el patrimoni del priorat de canonges agustins de Santa Maria de Roca Rossa -en el terme actual de Tordera- es va generar durant els primers anys d'esplendor. Es reberen donacions de masos, alous, terres, camps, bordes, cabanes, censos i delmes i també se'n van comprar. Lògicament, tan aquestes propietats com les rendes que els generaven els drets en altres, es localitzaven bàsicament en la zona principal d'influència del monestir: les parròquies més properes dins el vescomtat de Cabrera. Però hi ha un bon gruix de propietats - generalment disperses i en ocasions molt allunyades de la canònica- que vénen a ser àrees d'expansió més o menys afortunades, ja sigui al comtat de Girona o cap al de Barcelona. Precisament, la dispersió del patrimoni feia que fos de dificultosa administració, més encara en moments de decadència. Per això, el 1326 el prior Agut de Roca Rossa es va proposar vendre propietats i rendes a Granollers –probablement Valldoriolf- i altres llocs també apartats, per comprar-ne de noves més properes a la casa mare a fi de facilitar el seu control i administració.

Al comtat de Barcelona tenien propietats en els termes de les parròquies de Santa Maria de Mataró i Sant Feliu de Cabrera, de Santa Maria i Sant Pere de Palautordera, també en els de Santa Eulàlia de Corró d'Avall, Sant Sadurní de La Roca i de Santa Maria de Cardedeu, amés de terres en altres llocs indeterminats del comtat.

Una d’aquestes propietats és el mas anomenat Masó. Actualment es conserva un mas anomenat Can Massó Vell en el terme de Sant Antoni de Vilamajor que identifiquem amb el mas Masó medieval. En el seu moment però era situat en el comtat de Barcelona, al lloc de Vilarasa de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. Limitava a orient amb la riera de Vilamajor, a migdia amb propietats d'en Collet, d'en Pont i d'en Colomer; a ponent amb una propietat que havia estat d'en Colomer i ara d'en Masó; i a tramuntana amb propietats d'en Colomer i d'en Masó. Aquestes afrontacions coincideixen amb alguns topònims actuals en el lloc on es localitza Can Massó Vell: Collet, Colomer o Vilarasa. La primera notícia que tenim és del 27 de juliol de 1227 quan Bernat de Vilarasa va fer donació del mas i terres al monestir. Dos anys després feia  testament confirmant la donació del mas que llavors era tingut per Bernat de Sa Maison. El 1260 el prior Vidal de Roca Rossa va establir el mas a Ramona de Masó i el seu marit Pere. A principis del segle XVI, Bertomeu Masó va reconèixer tenir el mas Masó per alou del priorat. El 1669 Narcís Masó va firmar un debitori per censos i va confessar vassallatge. L'edifici actual és una masia típica del segle XVII amb portalada d'arc de punt rodó.

Bibliografia

BOU i ILLA, Joan - VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Grup d'Història del Casal, Mataró, 2010.