 |
| La Bastida de Bellera des del monestir de Sant Genís de Bellera |
Un matí de desembre calorós
i sec com feia molt, o com mai segons deia algun vilatà, vam fer una caminada
fins a la Bastida de Bellera. Vam sortir d’Estavill, una vila closa medieval
molt ben recuperada per on val la pena passejar. A l’església conserven un taüt
“reciclable” que data dels segles XVI-XVII, diuen. Es veu que per les
condicions d’aïllament que patia el poble a l’hivern, que no permetia baixar
fins a la Pobleta, i la manca de recursos, després de fer els honors funeraris
al difunt se l’embolcallava amb un llençol i se l’enterrava sense la caixa. El
taüt es reservava llavors per al següent usuari. Avui però, el reciclatge ja no
els cal.
Com que les primeres passes es feien en una zona força elevada, de
seguida vam veure l’skyline de la Bastida. El camí, que aviat s’havia convertit
en un corriol, transcorria entre pastures resseguint les formes de l’orografia
baixant el barranc del Grau per prosseguir a l’altra banda del torrent fins
arribar a les Bordes de Torres. Aquestes bordes enrunades amaguen les restes de
l’antic monestir benedictí de Sant Genís de Bellera, fundat al segle IX sota la
protecció primerenca dels comtes de Pallars que no evità la seva decadència a
partir del mil-cent. Ens internarem llavors en una jove roureda que feia
descendir l’itinerari pel barranc de Sant Genís fins a l’antic pont romànic, el
Pont del Diable. En aquesta època de l’any i amb els mesos de sequera
precedents, el rierol era un fil d’aigua que s’albirava al fons de l’estretíssim
i profund engorjat. Tocava llavors recuperar l’alçària per anar a trobar el
camí que s’enfilava fins a la Bastida.
En aquest tram, l’antic camí de Senterada
seguia uniforme i recte el desnivell de la Serra de la Bastida fins dalt el
promontori on s’aixecava el poble abandonat
Altres entrades
La Bastida de Bellera: poble abandonat, patrimoni perdut /2
La Bastida de Bellera: poble abandonat, patrimoni perdut /3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada