De tant en tant apareix algun text de Terenci
Thos i Codina (Mataró 1841-1903) que havia passat desapercebut o que se li ha
pogut atribuir definitivament. Un d’aquests textos el vaig trobar en un
exemplar solt de La Costa de llevant
de 1903. Es tracta d’un poema en motiu de la mort de Víctor Balaguer, per tant
ens trobem en una de les escasses darreres mostres de la seva producció
poètica. El text és un senzill homenatge al polític i escriptor liberal de qui
el conservador mataroní admira el vessant catalanista. Per això els versos
giren a l’entorn del poema Els quatrepals de sang de Balaguer, el gran divulgador de la mitologia històrica
catalana. L’homenatge es recolza en el reconeixement de la popularització del
mite de la llegenda de les quatre barres i aconsegueix l’eficàcia en la darrera
estrofa on situa, amb l’abrandament habitual, l’èxit del procés de
conscienciació catalanista en referir-se el·lípticament a la tornada de la
balada escrita el 1862 pel polític i escriptor liberal refeta en 1866 a Delenda est Cartago (1):
Ai,
Castella castellana,
no t’hagués conegut mai!
no t’hagués conegut mai!
Que Thos conclou amb un
Ni
abans, ni ara, ni mai!
A la mort del Mestre en Gay Saber,
popular cantor de “Los quatre pals de sanch”
Alló... d’allá d’allá... qu’en tes primeres
Rauxes genials tan ras y curt digueres
En la testa del poble’s va arrelar.
¡Prou n’han passáts de jorns y de fal.leres!
Més d’alló... ras y curt, que tu digueres
Lo poble no’s podrá may oblidar!
¡Si n’era d’escanyenta la rescobla!
De tot quant en ta vida tu digueres
Es lo que avuy més s’en recorda’l poble,
¡Ay...
Ay... Ay...
Ni abans, ni ara, ni may!
Terenci Thós y Codina,
Mestre en Gay Saber
Nota:
(1) La nova tornada de Víctor Balaguer deia així:
Ai Castella castellana,
de la terra catalana
te n'has fet un esvoranc!
Tos saions la nostra història,
nostra llengua i nostra glòria
arrossegaren pel fang.
Ai Castella, castellana,
si la terra catalana
no t'hagués conegut mai!
de la terra catalana
te n'has fet un esvoranc!
Tos saions la nostra història,
nostra llengua i nostra glòria
arrossegaren pel fang.
Ai Castella, castellana,
si la terra catalana
no t'hagués conegut mai!
YES!
ResponElimina