Anada a la Provença/2. Els Bauç de Provença (i III)

Ermita de Tremaïe

 III

Tot passejant pels carrers estrets del poble farcits de petites botiguetes de pretesa artesania, vam anar a parar a la Plaça de Sant Vicenç amb l’església romànica que li dóna nom. En la plaça s’obria un panoràmic mirador al Bauç i en un extrem s’hi aixecava una petita ermita del segle XVII amb cert encant: la Capella dels penitents blancs. Res excepcional en l’arquitectura interior decorada per Yves Brayer amb pintures murals. De fet, l’ermita fou reconstruïda als anys trenta del segle passat pels Mantenidors de la Confraria de Penitents del Llenguadoc i Brayer en va fer la decoració amb escenes provençals el 1974. En una làpida que hi havia al terra commemorant la restauració del 1937 llegíem en provençal

“Souto la prouteicioun de

Santo Estello

Vierge e martiro

Penitent Blanc di Baus

Dourmès en pas!

Li vivent pregaran per vostis amo

Tant que saran mantengudo

De la Raço Latino,

Lis aujoli tradicioun

1650-1937

La Mantenenco

Di Penitent de Lengo d’Oc

Un testimoni per constatar l’existència encara viva del felibritge com a referent popular al primer terç del segle XX. En un dels murs una altra placa recorda l’estada recent dels felibres en la seva trobada anual. Aquest 2013 la celebració es va fer a Sant Romieg i al Bauç. Des del 1854, cada any es reuneixen en un lloc diferent. La Santo Estello és la trobada que commemora cada 21 de maig la fundació del felibritge.

Prenent un camí que baixa des de l’església de Sant Vicenç, la parroquial, sortim per la porta de les Eyguières i ens allunyem del poble cap al sud. El corriol passa per sota el rocam dels Bauç per trobar l’ermita de Tremaïe. La petita capella va ser construïda el 1845 en l’indret on hi ha un baix relleu d’època galo-romana amb tres personatges al capdamunt de la roca on es recolza l’edifici. Aquesta representació s’ha vinculat a les tres Maries – d’aquí el nom Tremaïe en provençal – Maria de Cleofàs, Maria Magdalena i Maria Salomé que la tradició diu que arribaren en barca al poble de Les Santa Maries de la Mar per a cristianitzar la Provença al segle I. Una tradició que ocupa tot l’onzè cant de Mireia. L’indret rocós va esdevenir lloc de pelegrinatge i culte a les Santes Maries des del segle XVII.

Sense pràcticament adonar-nos-en, el capvespre ens havia arreplegat. Cansats del tragí del dia i, ben segur saturats de l’esclafament solar d’agost, vam optar per unanimitat deixar la visita a Sant Romieg per a una altra ocasió. Delitàvem per refrescar-nos i refer-nos amb un bon sopar al Pétrarque & Laure o a Lou Fanaü, totes dues cases de menjar a la Plaça de la Columna, al cor de la Fònt de Vauclusa, i de costat.

Entrades anteriors: 

• Anada a la Provença/3. Malhana (i IV)
• Anada a la Provença/3. Malhana (III)
• Anada a la Provença/3. Malhana (II)
• Anada a la Provença/3. Malhana (I)
• Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (II)
• Anada a la Provença/2. Els Bauç de Provença (I)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (i IV)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (III)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (II)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho