Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (II)

II

Cimant el penya-segat del Bauç – justament en occità bauç vol dir penya-segat – s’aixeca discretament a la visió llunyana el castell de Lei Bauç. Al seu peu anà creixent mesuradament el poble. Encant? Força, malgrat una lleugera sensació de parc temàtic compartida en tants altres casos del patrimoni monumental i natural. Moltes cases del poble són construïdes gratant la roca que, com a dalt el castell, també proveïa de material constructiu, com una extraordinària pedrera. Aquesta roca calcària és especial. Tant especial que el 1821, quan el geòleg Pierre Berthier va descobrir-hi un tipus d’alumini, va ser descrita com terre d'alumine des Baux. La baucita acabaria essent batejada però, amb la grafia afrancesada bauxite que ha passat a d’altres llengües.

Dalt el castell, els racons impressionants com el columbari excavat a la roca, els llenços de muralla penjats a l’abisme, la zona noble residencial amb clars i evidents testimonis de l’esplendor gòtic d’altre temps o els mateixos habitacles de la plaça d’armes, les clavegueres o el sistema de recollida i emmagatzematge d’aigua, ens permeten imaginar la proporció de la muntanya domesticada. Muntanya que fou buidada per a fer-la habitable i poder assolir l’esplendor i el refinament cultural de la seva cort després de l’acabament de les guerres bausenques amb el sotmetiment de la senyoria del Bauç al Casal de Barcelona.

Cap a migdia la plana i la Camarga, cap al nord els petits Alps, el massís de les Alpilles, i en l’epicentre: el Bauç. Paisatge de penya-segats abruptes, balmes escarpades i foscos avencs, roques de capricioses formes d’obscur imaginar que en qualsevol racó podien obrir el pas a l’ultra món. Les forces tel·lúriques semblaven amarar-te d’ombrívola suggestió enmig d’aquell escenari pintoresc de l’acció de Tavèn, la bruixa de Bauç que tornà la vida a Vicent, el paneraire, per l’amor de Mireia. El Trau di Fado, és una de les grutes bausenques més espectaculars i que, sovint, s’ha identificat amb la porta a l’infern en la qual s’inspirà Dante en la Divina Commedia. Un paisatge escollit també pel cineasta i poeta Jean Cocteau com a escenari de la seva pel·lícula LeTestament d'Orphée.


Entrades anteriors

• Anada a la Provença/3. Malhana (i IV)
• Anada a la Provença/3. Malhana (III)
• Anada a la Provença/3. Malhana (II)
• Anada a la Provença/3. Malhana (I)
• Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (i III)
• Anada a la Provença/2. Els Bauç de Provença (I)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (i IV)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (III)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (II)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho