El Blog d'en Jaume Vellvehí


diumenge, 10 de novembre del 2013

Anada a la Provença/2. Els Bauç de Provença (I)

L'abrivado en 1948. Font: Club Taurin la Cleda - Bouillargues

I

Deambulant per aquell entramat de carreteres locals de la plana, estretes i a estones frescals sota els plàtans o, més sovint, assolellades a camp obert i amb fruiters - oliveres o raïms a banda i banda -  tenies la sensació de trobar-te immensament lluny de les grans conurbacions. Era només aparença sabent-te a tocar d’Avinhon. Anàvem massa justos de temps i optarem per deixar Sant Romieg per a la tornada. Travessar la vil·la-bressol de Josèp Roumanilha, el fèlibre de Sant Romieg, es feu força complicat pel trànsit: alguns carrers –els més cèntrics- eren tallats a la circulació pels preparatius que s’hi feien. Banderoles quadribarrades engalanaven els carrers d’ample a ample amarant l’aire de festa major, la Festa Major d’agost. A les cruïlles, s’anaven aixecant unes tanques, potser més perceptibles que no pas les que ens havia semblat veure en alguns dels trams inicials d’aquell carrer principal per on circulàvem. Eren unes tanques de gran presència, de molt bona planta, ben be un parell de metres d’alçada, i de fusta gruixuda i ben reforçada. En passar per la cèntrica plaça de la República, en un cantó, vam veure-hi l’entarimat a punt per a l’orquestra que havia d’amenitzar la nit. Vam pensar que seria una bona manera d’acabar la jornada deturant-nos a la Festa Major de Sant Romieg quan hi vinguéssim de tornada.

Tot just deixar enrere el poble encetant el desnivell que menava al Bauç, vam veure anunciat el correbou de la tarda, toros, i toreros. A Provença, encara es manté aquesta tradició amb cert arrelament. El bou de la Camarga - prou conegut d'Urriàs el vaquer que de mort ferí Vicent en la baralla per l’amor de Mireia - és una raça fera i valenta i prestigiosa en la tauromàquia. És el protagonista indiscutible de les festes d’estiu. L’arrelament ha deixat empremta en el lèxic del provençal: l’abrivado, el trasllat dels braus des de les pastures fins a la plaça – similar a l’encierro, que en diuen a Espanya- i la bandido, el retorn a les pastures, per exemple.

Però Sant Romieg també és la vila de Nostradamus el gran humanista del segle XVI que "només" recordem per les seves cèlebres profecies. A Sant Romieg hi han fet estada personatges de renom cercant la inspiració en els seus paisatges i en els seus carrers. El mateix Van Gogh o el músic Charles Gounod, que enguany s’ha celebrat el 150è aniversari de la seva famosa òpera Mirèio. Gounod restà impressionat amb la lectura del poema mistralenc i vingué a sojornar a la vila on va composar l’òpera el 1863.

Entrades anteriors




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars