Can Massó Vell: un alou dels canonges de Santa Maria de Roca Rossa a Sant Antoni de Vilamajor (s. XIII)

Can Massó Vell (Sant Antoni de Vilamajor)

En bona part, o gairebé tot, el patrimoni del priorat de canonges agustins de Santa Maria de Roca Rossa -en el terme actual de Tordera- es va generar durant els primers anys d'esplendor. Es reberen donacions de masos, alous, terres, camps, bordes, cabanes, censos i delmes i també se'n van comprar. Lògicament, tan aquestes propietats com les rendes que els generaven els drets en altres, es localitzaven bàsicament en la zona principal d'influència del monestir: les parròquies més properes dins el vescomtat de Cabrera. Però hi ha un bon gruix de propietats - generalment disperses i en ocasions molt allunyades de la canònica- que vénen a ser àrees d'expansió més o menys afortunades, ja sigui al comtat de Girona o cap al de Barcelona. Precisament, la dispersió del patrimoni feia que fos de dificultosa administració, més encara en moments de decadència. Per això, el 1326 el prior Agut de Roca Rossa es va proposar vendre propietats i rendes a Granollers –probablement Valldoriolf- i altres llocs també apartats, per comprar-ne de noves més properes a la casa mare a fi de facilitar el seu control i administració.

Al comtat de Barcelona tenien propietats en els termes de les parròquies de Santa Maria de Mataró i Sant Feliu de Cabrera, de Santa Maria i Sant Pere de Palautordera, també en els de Santa Eulàlia de Corró d'Avall, Sant Sadurní de La Roca i de Santa Maria de Cardedeu, amés de terres en altres llocs indeterminats del comtat.

Una d’aquestes propietats és el mas anomenat Masó. Actualment es conserva un mas anomenat Can Massó Vell en el terme de Sant Antoni de Vilamajor que identifiquem amb el mas Masó medieval. En el seu moment però era situat en el comtat de Barcelona, al lloc de Vilarasa de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. Limitava a orient amb la riera de Vilamajor, a migdia amb propietats d'en Collet, d'en Pont i d'en Colomer; a ponent amb una propietat que havia estat d'en Colomer i ara d'en Masó; i a tramuntana amb propietats d'en Colomer i d'en Masó. Aquestes afrontacions coincideixen amb alguns topònims actuals en el lloc on es localitza Can Massó Vell: Collet, Colomer o Vilarasa. La primera notícia que tenim és del 27 de juliol de 1227 quan Bernat de Vilarasa va fer donació del mas i terres al monestir. Dos anys després feia  testament confirmant la donació del mas que llavors era tingut per Bernat de Sa Maison. El 1260 el prior Vidal de Roca Rossa va establir el mas a Ramona de Masó i el seu marit Pere. A principis del segle XVI, Bertomeu Masó va reconèixer tenir el mas Masó per alou del priorat. El 1669 Narcís Masó va firmar un debitori per censos i va confessar vassallatge. L'edifici actual és una masia típica del segle XVII amb portalada d'arc de punt rodó.

Bibliografia

BOU i ILLA, Joan - VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Grup d'Història del Casal, Mataró, 2010.

Rituals de no fa tant

Bona part de l'actual terme de Dosrius-Canyamars-El Far, formava part del terme del Castell de Dosrius i era sota la jurisdicció del marquès de Castelldosrius, els Sentmenat, a qui pagaven les rendes i tributs.

Cada cop que el senyor marquès de Castelldosrius finava, el seu successor havia de prendre possessió dels títols i béns heretats. Aquesta presa de possessió era un veritable ritual de reminiscències medievals que devia ser força vergonyant i farcit de menyspreu i humiliació per als dosriuencs. Es tractava més d'una ostentació de poder que no pas d'un acte estrictament administratiu. El dia triat, una comitiva encapçalada per un representant del marquès i un notari es presentava a Dosrius i reunia als habitants en la plaça del poble per a prendre possessió del terme de l’antic castell, fa no fa el de l’actual Dosrius i Canyamars.

En la plaça del poble i després de rebre un grapat de gra i unes monedes com a símbol del delme, dels censos i dels drets, l’apoderat i procurador del marquès es treia i posava els guants amb parsimònia tot declarant la presa de possessió. Per a fer-se efectiva, la cerimònia devia continuar anant de casa en casa on un cop desallotjades l’apoderat entrava i tot passejant-s’hi anava obrint i tancant, repetidament, totes les portes i finestres en senyal de domini i possessió. Quan del que s’havia de prendre possessió era una peça de terra, una vinya o un camp, el procurador prenia un grapat de terra i d'herba i ho llançava a l'aire en ostentació de poder i voluntat sobre aquella propietat. Un cop enllestida en el poble, la processó continuava fins a la següent finca o masia on es repetia la cerimònia recorrent així tots els racons del terme. Quina cara no els devia quedar als menyspreats pagesos!

De la darrera vegada que tenim constància que es va realitzar aquest ritual ja fa temps, el 1796, o potser no tant doncs el 1842 encara se’n va fer una de cerimònia, sembla que més discreta però.
Avui aquestes cerimònies han quedat en desús i Agatha Ruiz de la Prada, l’actual marquesa de Castlldosrius, no sembla que tingui previst recuperar-les.  Ves a saber però, si encara no n’hi ha certa reminiscència en el ritual del desnonament de vivendes hipotecades pels senyors marquesos de caixes i bancs.

Bibliografia

Vellvehí, Jaume: "Les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius". A Duos Rios. Núm I, abril 2004. Arxiu Municipal de Dosrius. Ajuntament de Dosrius, Dosrius, 2004. p. 36-38.