Manuscrit de la sarsuela inèdita "La gran via de Mataró".

Manuscrit de la Biblioteca de l'Ateneu

En la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès es conserva un manuscrit inèdit d’una adaptació al català, signada per Lluís Llibre, de la sarsuela La Gran via de Federico Chueca i Joaquín Valverde i text de Felipe Pérez González. Allò que, d’entrada, atrau més l’atenció de l’obra probablement és el retrat de la ciutat de Mataró al tombant dels segles XIX-XX.


El manuscrit
Es tracta del manuscrit 667, un total de 82 pàgines cosides i amb la coberta de paper que porta per títol: La Gran via de Mataró. Revista comico-lírica en 1 acto y 4 cuadros refundida y arregláda per Lluis Llibre. Es conserva en el fons de manuscrits de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, junt amb altres manuscrits de diferents adaptacions de la mateixa obra i autor.


És una còpia de representació amb diverses anotacions. A diferència dels altres manuscrits que hem esmentat del mateix autor, aquest no inclou el nom dels actors del repartiment. Quant a la datació, s’ha datat en un ventall cronològic ampli, entre 1880 i 1925. Per la nostra part, com veurem, hem afinat una mica més situant-la amb anterioritat al 1899.


L’autor
Coneixem poc a Lluís Llibre per bé que hem pogut trobar algunes dades de la seva trajectòria. Va néixer el 1858 i va traspassar el 16 de juny de 1899. Fou autor d’algunes adaptacions de peces còmiques breus, sainets, com ara la Gran Via, però també de pròpies com Cop d’ull (1887) o Lo que no vulgas per tu (1893) entre altres. Algunes d’aquestes obres foren publicades i d’altres se n’ha conservat el manuscrit. Com actor es donà a conèixer en els teatres barcelonins a la dècada dels vuitanta com a galant jove, actuant al costat de figures com Carlota de Mena, Concepció Ferrer o Enric Borràs.


A banda d’actuar amb les principals companyies en els escenaris barcelonins, també ho va fer en els maresmencs. Així, sabem que l’octubre de 1894 formava part de la companyia que dirigia Rafael Bermúdez de Castro amb la primera actriu Carme Valero, que durant la temporada d’hivern va actuar als teatres Nueva Constància de Mataró i Principal d'Arenys.  


Llibre degué formar la seva pròpia companyia amb actors amb els que havia coincidit en les companyies amb les que recorregué el Maresme. Amb aquests actors i d’altres -alguns probablement locals- va actuar en els teatres de Mataró, Olot, Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols i Palamós representant-hi adaptacions de La Gran via que havia fet ell mateix. A partir dels manuscrits d’aquestes adaptacions hem refet la composició de la companyia que estaria formada per Lluis Llibre, els actors Bozzo i Morató i les actrius Adela Antigas i Candelaria Tarés com a nucli principal que s’ampliava segons les necessitats.


La Gran Vía de Madrid
La sarsuela en un acte i cinc quadres La Gran Vía, Revista lírico-cómica, fantástico-callejera en un acto s’estrenà el 1886 al Teatro Felipe de Madrid amb música de Federico Chueca i Joaquín Valverde i llibret de Felipe Pérez González. Va obtenir un gran èxit i la seva fama la mantingué en els escenaris durant molt de temps. L’èxit de l’obra fou rotund i aviat començà a representar-se arreu. La primera representació de la que tenim constància al Maresme és la que feu la companyia de sarsuela dirigida per Joan Rius el juliol de 1887, exactament un any després de la seva estrena a Madrid, en el teatre Circo de Masnou.


Amb l’èxit de l’original ben aviat començaren a sortir adaptacions a la realitat de cada lloc. Així, F. Pérez i J. Montero l’adaptaren en castellà a la ciutat d’Olot: La Gran via de Olot. I Lluís Llibre ho feu en català -com ja hem dit- a Mataró, Olot, Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols i Palamós.


La Gran Via de Mataró
A diferència de l’original la nostra Gran Via s’estructura en un acte i quatre quadres. A través de les diferents escenes anem fent un recorregut descriptiu pel Mataró del moment. Amb l’artifici de la personificació dels carrers i places del centre de la ciutat, s’exposen els seus mèrits competint amb gràcia per demostrar qui és el més ben equipat amb establiments i negocis, aflorant relacions d’enveja i rivalitat entre ells per demostrar llur prestigi social. Però també deixa espai per a les entitats i els partits polítics.


La popularitat de l’obra original, el coneixement de Mataró i la comicitat dels comentaris i les situacions creades junt als apunts de crítica política i social, devien convertir la representació del text de Llibre en un èxit remarcable a la ciutat.


Finalment, quant a la datació, el fet que s’esmentin algunes entitats que coneixem permet situar-nos cronològicament. Per exemple: el Casino Fènix va estar a la Riera fins el 1907 quan desaparegué per convertir-se en cinema; el Velòdrom s’inaugurà el 1893 i la Plaça de toros  el 1896. També ens situa en aquesta darrera dècada del XIX, l’esment al Partit Silvelista. A més, l’autor va morir el 1899, per tant la creació de l’obra l’hem de situar necessàriament entre 1896 i 1899.

Bibliografia:

• VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2011): “Manuscrit de la sarsuela inèdita La gran via de Mataró. Un retrat de la ciutat al tombant del segle XIX” a XXVIII Sessió d’Estudis Mataronins. 19 novembre de 2011. Comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró: Mataró.
• VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2006): "El teatre del segle XIX al Maresme. Teatres, companyies, actors i circuits teatrals (1859-1895)". A XXII Sessió d’Estudis Mataronins. 19 de  novembre de 2005. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria –Patronat Municipal de Cultura: Mataró. p. 163-184
• VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2005): “Aproximació a la història del teatre català a Mataró”. A XXI Sessió d’Estudis Mataronins. 27 de  novembre de 2004. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria –Patronat Municipal de Cultura: Mataró. p.157-172.