El primer Shakespeare del Maresme

És fa molt difícil saber si es va representar, i quan, un Shakespeare amb anterioritat al segle XIX al Maresme. Malgrat tot, el primer cop que tenim constància de la representació d'una obra de William Shakespeare a la comarca de la Costa de Llevant, és l'any 1828 al teatre de l'Hospital d'Arenys de Mar quan una companyia d'aficionats va representar Otelo, o sea el moro de Venecia, que s'havia estrenat el 1604 al Witehall Palace de Londres. Poc després, el 1833, en el mateix teatre es va estrenar Romeo y Julieta, que seria novament representada el 1894 a l'Ateneu Arenyenc.

Però sense dubte, serà la primera -l' Otel·lo- la tragèdia d'èxit al llarg del segle. El 1841, en el mateix teatre de l'Hospital d'Arenys, un grup d'ficionats torna a representar-la. A Mataró caldrà esperar al darrer terç de la centúria per a veure'n una representació. Serà la companyia que dirigeix Antoni Tutau el 1876 -que té l'adjudicació de la temporada del teatre Principal- que representarà Otel·lo, això sí, un cop més, en llengua castellana. Cosa que repetiran la companyia de Teodor Bonaplata el 1883 al Teatre Principal de Mataró; o la de Manuel Calvo el 1887 al Teatre Clavé de Mataró. I finalment, la de Miguel Pigrau el 1887 al Teatre Principal d'Arenys de Mar.

És possible que ens hagi passat desapercebuda la representació d'alguna altra obra del gran dramaturg anglès degut a l'alteració del títol de l'obra i sovint del nom dels personatges o d'alguns detalls, que en més d'una ocasió feien els directors de les companyies teatrals amb la intenció d'estalviar-se els drets d'autor. El cas més sonat el tenim l'any 1877 quan el crític teatral del setmanari El mataronés denunciava la manipulació que feia la companyia d'Antoni Tutau per estalviar-se el pagament dels drets i deia: "El autor dramático vive generalmente del producto de las obras, fruto de su talento y de su trabajo, y quitarle los derechos que debe percibir constituiria un ataque á una propiedad tan respetable como otra cualquiera y quizàs más respetable que otras propiedades muy respetadas.

Como los cambios de títulos á que nos referimos, sea por lo que fuese, no creemos puedan justificarse por completo, no dudamos que la empresa procurará en lo sucesivo evitar los comentarios á que indudablemente se presta el hecho..."

No deixa de ser curiós que un personatge tan reconegut com Tutau caigués en aquestes temptacions més encara quan fou ell mateix qui el 1886, establert en el Teatre Novetats de Barcelona, va acollir-hi l'Associació d'Autors Catalans sense massa èxit, però que reeixiria a la dècada dels noranta.

La SGAE d'aquella època era l'associació de la Propiedad Intelectual, una entitat que vetllava pel registre de la propietat literària i intel·lectual amb seu a Madrid i que tenia corresponsals distribuïts pel territori. El 1882, a Mataró, el corrresponsal era José Pascual de Lentisclà, que en aquells moments era el director i propietari del setmanari El mataronés.

Una altra entitat que vetllava pels mateixos interessos era l'anomenada Comisión de Galerias Dramáticas y Lírico-dramáticas, que també tenia representació a Mataró i que, per exemple, el 1890 va cobrar de la companyia que actuava al Teatre Euterpe, 15 pessetes en concepte dels drets d'autor per la representació de El hijo pródigo.

Ara que porten Shakespeare a l'Hort (1), no està de més recordar que la relació de Shakespeare amb el Maresme ja ve de lluny i que posats a fer la mantinguem. No fos cas que, tot aprofitant la conjuntura i el nou emplaçament, passés de l'hort al sot.

(1) L'edició 2010 del Festival Shakespeare es trasllada de la masia Can Ribot a l'Hort del Rector a Santa Maria.