Anada a la Provença/3. Malhana (III)

III

Donant la volta a l’Oustau dau Lesert, l’actual biblioteca municipal, al seu darrera mateix trobem la darrera residència mallanesa de Mistral. El 1875 va fer construir aquest casal on s’instal·là l’any següent quan es casà amb Marie Rivière. Avui la casa és la seu del Museu Frederic Mistral.

 

A la primavera, deixar passar el temps passejant pel petit i acollidor jardí de la casa, deturant-te a l’ombra d’una alzina jove, d’una olivera boscana o del gran pi que s’alça vigilant, mentre llegim algun fragment de Nerto o Calendau, fins i tot deixant-te anar i cantussejar Magalí, pot ser d’allò més estimulant entre les flaires aromàtiques de les herbes provençals que amaren el jardínet i el remoreig frescal de la font. Una escultura del poeta amb aquella actitud distesa i observant que hem vist en algunes fotografies de l’època presideix el jardí atenta a la casa, un típic casal vuitcentista.

Entretenir-se de cambra en cambra resseguint la munió d’objectes i d’imatges disposades sobre mobles i parets, permet recuperar passatges de la vida del poeta. Deturat en la seva biblioteca revisant les lleixes, descobreixes els volums dels Jocs Florals de Barcelona, les obres de Víctor Balaguer, de Verdaguer i de molts altres escriptors catalans, testimonis de la relació de Mistral i el Felibritge amb la Renaixença catalana.

A dalt: William Frederick Cody.
A sota: Frederic Mistral

Però vés per on, no van ser pas els llibres allò que més em va captivar i que em posà en relació Mistral amb Catalunya. Fou un arc i unes fletxes que hi havia decorant la paret del petit menjador. Ho havia regalat el cap dels indis sioux que formaven en la troupe del circ de Buffalo Bill que en la gira de 1905 visità Marselha, Montpelhièr, Arle i Ais de Provença entre altres ciutats provençals.

William Frederick Cody, Buffalo Bill, va voler conèixer el recent Premi Nobel que era reverenciat arreu i el visità. A jutjar de les fotografies antigues, la semblança dels dos personatges era sensacional: barret d’ala ampla tradicional, llaç al coll i una cabellera generosa i platejada amb bigoti i masclet. La seva semblança anava més enllà de l’aparença física i de ser coincidents en el nom, eren dues personalitats esdevingudes símbol de la pervivència d’unes cultures en retrocés, la de l’oest americà amb un viure en llibertat, amb la cultura i la tradició dels pobles indígenes i amb els vaquers, i l’occitana amb els bous de la Camarga amb els correbous, les abrivado i les bandido.

Emprant mitjans diferents tots dos s’havien proposat evitar la desaparició d’una cultura en retrocés. William Frederick havia convertit la desfeta del oest nord-americà autòcton en un gran espectacle itinerant i Frederic Mistral havia retornat la dignitat a la llengua i la cultura provençal.

Campament indi a lEixample de Barcelona.
Foto: A. Carbonell i Fita (Arxiu fotogràfic del CEC)

Uns anys abans, a darreries de 1889, havia arribat al port de Barcelona el circ de Buffalo Bill. El circ, en la seva primera gira europea, visitava Barcelona per presentar l’espectacle Buffalo Bill’s Far West. El circ, segons la premsa de l’època, amb dos-cents indis, dos-cents vaquers i dos-cents animals entre cavalls i búfals, va fer les representacions en un hipòdrom construït per a l’ocasió entre els carrers Aribau i Rosselló.

Durant la seva estada barcelonina, els pell-roges instal·laren el seu campament a l’Eixample. El contrast exòtic degué ser un veritable espectacle, com la trobada d’aquells dos homes tant semblants.

Entrades anteriors:

• Anada a la Provença/3. Malhana (i IV)
• Anada a la Provença/3. Malhana (II)
• Anada a la Provença/3. Malhana (I)
• Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (i III)
• Anada a la Provença/2. Els Baus de Provença (II)
• Anada a la Provença/2. Els Bauç de Provença (I)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (i IV)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (III)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho (II)
• Anada a la Provença/1. Fontsegunho