En la vigília del 150 aniversari de Caixa Laietana:

què en farem del patrimoni cultural?



Marià Andreu i Estrany (1888-1976). Le musicien

No és el primer cop que prenc una anècdota de l’insigne mataroní Terenci Thos i Codina per a incitar un debat i/o reflexió sobre algun fet de la ja massa feixuga actualitat.

El 1863, és a dir l’any vinent farà 150 anys, uns mataronins encapçalats pel liberal Josep Garcia Oliver van fundar la Caja de Ahorros de Mataró, la que fins no fa massa era Caixa Laietana. Els movia un afany progressista que els havia portat a fundar uns anys abans una entitat referent: l’Ateneu Mataronès. Una entitat que el 1866 disposà d’una biblioteca popular amb servei de préstec, la primera que hi havia a la ciutat. En desaparèixer l’Ateneu, el fons anà a mans de l’Ajuntament esdevenint la primera biblioteca municipal de Mataró.

J.M. Rovira-Brull (1926-2000). Guerrer

En uns moments tan convulsos i difícils, especulats, immorals i indignants com els d’avui, un no es pot deixar de preguntar pel patrimoni cultural de Caixa Laietana: el què en serà de la Biblioteca Popular, fundada el 1929 amb els fons de les precedents i amb una hemeroteca excepcional? O què se’n farà del Fons d’Art de Caixa Laietana? Per no dir de la llorejada arquitectura de la casa de Puig i Cadafalch del carrer d’Argentona.

Deia Daniel Giralt Miracle que, vist en el seu conjunt, el Fons d’Art “reflecteix un cicle del nostre art, el que comença amb els grans mestres de la pintura catalana dels primers anys del segle XX (Urgell, Terruella, Cusachs, Meifrén, Mir, etc.), segueix amb els noucentistes i els postimpressionistes (Sunyer, Calsina, Lloveras, Martínez Lozano, Morató Aragonès, Pichot, etc.), els innovadors de les figuracions (Curós, Aguilar Moré, Freixas Cortés, Griera, Gudiol, Moscardó etc.), o els impulsors de l’informalisme i l’abstracció (Guinovart, Muxart, Ponç, Rovira Brull, Tharrats, et.) i acaba amb alguns exemples de l’escultura renovadora, entre expressionista i abstracta, com són Subirachs i Cusachs.” I per als de gustos més llunyans jo hi afegiria entre molt més, el calvari romànic d’escola castellana de finals del segle XIII, per exemple.



El 1895, qui fou president de la Caixa, Terenci Thos i Codina, buidava el pap en defensa del patrimoni documental de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amenaçat d’espoli per anar a omplir les buides i desolades lleixes de la recent creada Biblioteca Nacional de Madrid. Quin gir de rocambolesca ironia no serà que ara, en el proper 150è aniversari, haguem de fer el mateix pel Fons d’Art o la Biblioteca Popular de Caixa Laietana.

Bibliografia

Vellvehí, Jaume: "Cigrons de Fuente del Sauco (1)". Diarimataro.cat (05-12-2007)

Vellvehí, Jaume: "Cigrons de Fuente del Sauco (2)". laraconera.blogspot.com