 |
|
|
Aquest vespre al
Teatre Monumental de Mataró, en el marc de Les Santes, la Festa Major, es
representarà L’esquella de la Torratxa de Frederic Soler, Serafí Pitarra. Justament quan fa exactament 150
anys de la seva primera representació a Mataró el mes d’abril de 1864, amb prou
feines dos mesos després de la seva exitosa estrena barcelonina al teatre de
l’Odeon. Era la primera obra de Serafí Pitarra que es representava en un
escenari professional de Barcelona.
Soler va crear les
bases que ens han portat al teatre en llengua catalana que tenim avui i que
durant molt temps havia desaparegut dels escenaris del país. En endavant, la
progressió del teatre català arreu fou espectacular. Els millors autors del
moment en llengua catalana veieren representades alguna de les seves obres a
Mataró: Tal hi va que no s’ho creu d’Eduard
Vidal i Valenciano el gener de 1866 o Francesc Camprodon amb La teta gallinaire poc després.
A partir d’aquell
moment, el gran èxit que va obtenint Frederic Soler i el seu grup amb les
“gatades” s’estén arreu i, a Mataró, ja sigui mitjançant companyies foranes
professionals o d’aficionats locals es viuran moments d’èxit aclaparador. És de
notar la rapidesa amb que arriben a Mataró aquestes obres amb molt poca
diferència de la seva estrena a Barcelona. És el cas de l’Esquella, però també de La
vaquera de la piga rossa, igualment de Pitarra i estrenada a Barcelona al
mes d’agost de 1864, que al setembre ja es representa al Teatre Principal del
carrer Nou mataroní. També Un pollastre
eixalat de l’arenyenc Josep M. Arnau i Pasqual, que s’estrenà al Teatre
Variedades de Barcelona el juliol de 1865 i es representà al teatre Principal
de Mataró el desembre d’aquest mateix any.
I després vindran l’estrena
mataronina, poc després d’haver-ho estat a Barcelona, del drama del liberal
Víctor Balaguer Don Joan de Serrallonga
el 1876, o d’Àngel Guimerà, el 1884, quan la companyia de Teodor Bonaplata
representa en el Teatre Euterpe, situat en l’espai recentment recuperat del Pati del Cafè Nou, Judith de Welp.
Al llarg del darrer
terç del segle, Soler, Vidal, Arnau i Camprodon foren els autors de renom de
l’escena mataronina i les seves obres emblemàtiques esdevingueren tradicionals
representant-se al llarg de tots aquests anys. Cada novetat d’aquests autors,
especialment de Frederic Soler, fou representada a Mataró, així per exemple
d’aquest es veieren: La dida, Les eures
del mas, Lo ferrer de tall, Lo Didot, El castell dels tres dragons, La
botifarra de la llibertat, Un barret de rialles o Los segadors, entre moltes d’altres. D’Eduard Vidal i Valenciano: La virtut i la consciència, Tal hi va que no
s’ho creu o Tal faràs tal trobaràs, a banda de les seves sarsueles. De
l’arenyenc Josep M. Arnau: Un pollastre
eixalat, Los banys de Celdetes, La mitja taronja, Les tres alegries. I de
Francesc Camprodon: La teta gallinaire,
La tornada del Titó, per exemple.
I enmig d’aquests
repertoris, L’esquella esdevindrà un
clàssic ineludible d’èxit assegurat durant tota la segona meitat del segle.
A la dècada dels
seixanta del segle XIX, Frederic Soler i el grup de la Gata (amb Conrad Roure o
l'arenyenc Josep M. Arnau, per exemple) van esdevenir, malgrat no pretendre-ho,
una mena de revulsiu del teatre català. Soler fou el màxim representant
d'aquest moviment trencador escrivint paròdies dels drames històrics romàntics
castellans que estaven tant de moda en aquells moments. L’esquella n’és la de La
campana de la Almudaina (Teatre Principal de Palma, 1859), del mallorquí
Juan Palou i Coll que s’havia estrenat amb gran èxit a Barcelona el 1863.
L’esquella és un clàssic del nostre teatre, en certa manera el “gran clàssic” del
teatre català̀ modern, allò que en diríem el text fundacional. I vet aquí que
de la mà de la Companyia EGOS Teatre i el Teatre Nacional de Catalunya ens
arriba una nova Esquella. De la darrera que recordem ja en fa dos anys i
de la mà de la
companyia Òpera Còmica de Barcelona que posà en escena al teatre Tantarantana barceloní
una versió lliure i actualitzada de L’esquella.
En un país normal L’esquella de la Torratxa seria motiu
d’estrena i cita ineludible cada any a càrrec del millor elenc artístic del
moment. Com diu Xavier Albertí “aquest
prodigiós sainet musical de Serafí́ Pitarra que hauríem de tenir més clarament
al capdamunt del pedestal de la nostra tradició́ escènica, ja que en bona
mesura podem dir que és el text fundacional del teatre català̀ modern”.
Recursos:
BENACH, Joan-Anton (juny 2014) [revista
en línia]. “Vigència o caducitat d'un clàssic” a El Temps. http://www.eltemps.cat/article/2607/Vigencia-o-caducitat-d%27un-classic
EGOS Teatre. [recurs en línia]. L’esquella de la Torratxa de Serafí
Pitarra
ROSICH, Roger (juliol 2014) [revista en línia]. “Xavier Albertí
declara la Revolució Pitarra” a Nuvol. L’apuntador. http://www.nuvol.com/noticies/xavier-alberti-declara-la-revolucio-pitarra/
VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume (2012) [recurs en línia]. “L’esquella
de la Torrassa” a La Raconera. http://laraconera.blogspot.com.es/2012/04/lesquella-de-la-torratxa.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada