El Blog d'en Jaume Vellvehí


dissabte, 26 de juliol del 2014

150 anys després "L’esquella de la Torratxa" torna a Mataró



Aquest vespre al Teatre Monumental de Mataró, en el marc de Les Santes, la Festa Major, es representarà L’esquella de la Torratxa de Frederic Soler, Serafí Pitarra. Justament quan fa exactament 150 anys de la seva primera representació a Mataró el mes d’abril de 1864, amb prou feines dos mesos després de la seva exitosa estrena barcelonina al teatre de l’Odeon. Era la primera obra de Serafí Pitarra que es representava en un escenari professional de Barcelona.

Soler va crear les bases que ens han portat al teatre en llengua catalana que tenim avui i que durant molt temps havia desaparegut dels escenaris del país. En endavant, la progressió del teatre català arreu fou espectacular. Els millors autors del moment en llengua catalana veieren representades alguna de les seves obres a Mataró: Tal hi va que no s’ho creu d’Eduard Vidal i Valenciano el gener de 1866 o Francesc Camprodon amb La teta gallinaire poc després. 

A partir d’aquell moment, el gran èxit que va obtenint Frederic Soler i el seu grup amb les “gatades” s’estén arreu i, a Mataró, ja sigui mitjançant companyies foranes professionals o d’aficionats locals es viuran moments d’èxit aclaparador. És de notar la rapidesa amb que arriben a Mataró aquestes obres amb molt poca diferència de la seva estrena a Barcelona. És el cas de l’Esquella, però també de La vaquera de la piga rossa, igualment de Pitarra i estrenada a Barcelona al mes d’agost de 1864, que al setembre ja es representa al Teatre Principal del carrer Nou mataroní. També Un pollastre eixalat de l’arenyenc Josep M. Arnau i Pasqual, que s’estrenà al Teatre Variedades de Barcelona el juliol de 1865 i es representà al teatre Principal de Mataró el desembre d’aquest mateix any.

I després vindran l’estrena mataronina, poc després d’haver-ho estat a Barcelona, del drama del liberal Víctor Balaguer Don Joan de Serrallonga el 1876, o d’Àngel Guimerà, el 1884, quan la companyia de Teodor Bonaplata representa en el Teatre Euterpe, situat en l’espai recentment recuperat del Pati del Cafè Nou, Judith de Welp.

Al llarg del darrer terç del segle, Soler, Vidal, Arnau i Camprodon foren els autors de renom de l’escena mataronina i les seves obres emblemàtiques esdevingueren tradicionals representant-se al llarg de tots aquests anys. Cada novetat d’aquests autors, especialment de Frederic Soler, fou representada a Mataró, així per exemple d’aquest es veieren: La dida, Les eures del mas, Lo ferrer de tall, Lo Didot, El castell dels tres dragons, La botifarra de la llibertat, Un barret de rialles o Los segadors, entre moltes d’altres. D’Eduard Vidal i Valenciano: La virtut i la consciència, Tal hi va que no s’ho creu o Tal faràs tal trobaràs, a banda de les seves sarsueles. De l’arenyenc Josep M. Arnau: Un pollastre eixalat, Los banys de Celdetes, La mitja taronja, Les tres alegries. I de Francesc Camprodon: La teta gallinaire, La tornada del Titó, per exemple.

I enmig d’aquests repertoris, L’esquella esdevindrà un clàssic ineludible d’èxit assegurat durant tota la segona meitat del segle.

A la dècada dels seixanta del segle XIX, Frederic Soler i el grup de la Gata (amb Conrad Roure o l'arenyenc Josep M. Arnau, per exemple) van esdevenir, malgrat no pretendre-ho, una mena de revulsiu del teatre català. Soler fou el màxim representant d'aquest moviment trencador escrivint paròdies dels drames històrics romàntics castellans que estaven tant de moda en aquells moments. L’esquella n’és la de La campana de la Almudaina (Teatre Principal de Palma, 1859), del mallorquí Juan Palou i Coll que s’havia estrenat amb gran èxit a Barcelona el 1863.

L’esquella és un clàssic del nostre teatre, en certa manera el “gran clàssic” del teatre català̀ modern, allò que en diríem el text fundacional. I vet aquí que de la mà de la Companyia EGOS Teatre i el Teatre Nacional de Catalunya ens arriba una nova Esquella. De la darrera que recordem ja en fa dos anys i de la mà de la companyia Òpera Còmica de Barcelona que posà en escena al teatre Tantarantana barceloní una versió lliure i actualitzada de L’esquella.

En un país normal L’esquella de la Torratxa seria motiu d’estrena i cita ineludible cada any a càrrec del millor elenc artístic del moment. Com diu Xavier Albertí “aquest prodigiós sainet musical de Serafí́ Pitarra que hauríem de tenir més clarament al capdamunt del pedestal de la nostra tradició́ escènica, ja que en bona mesura podem dir que és el text fundacional del teatre català̀ modern”.

Recursos:


BENACH, Joan-Anton (juny 2014) [revista en línia]. Vigència o caducitat d'un clàssic” a El Temps.   http://www.eltemps.cat/article/2607/Vigencia-o-caducitat-d%27un-classic


EGOS Teatre. [recurs en línia]. L’esquella de la Torratxa de Serafí Pitarra

ROSICH, Roger (juliol 2014) [revista en línia]. “Xavier Albertí declara la Revolució Pitarra” a Nuvol. L’apuntador. http://www.nuvol.com/noticies/xavier-alberti-declara-la-revolucio-pitarra/

VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume (2012) [recurs en línia].L’esquella de la Torrassa” a La Raconera. http://laraconera.blogspot.com.es/2012/04/lesquella-de-la-torratxa.html
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars