La Matinal d’Estudis Josep Punsola i el seu temps

El tàndem creatiu Enric Fité i Josep Punsola

El dissabte 22 de març, just un any després de l’inici de la celebració de l’any Punsola a Mataró, s’ha celebrat a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró, una matinal d’estudi de la figura i l’obra del poeta Josep Punsola i Vallespí i el seu temps. L’escenari de la matinal ha estat d’allò més ben trobat, com diu el tòpic un marc incomparable, donat que d’una banda en aquest mateix espai Punsola havia participat en les emblemàtiques tertúlies culturals dels anys quaranta que organitzava la família Arenas. I de l’altra perquè justament s’hi pot veure una exposició emmarcada en aquests anys del primer franquisme: Art a Mataró, 1942-1958: els anys de la represa.

Aquest ha estat un matí brillant amb quatre excel·lents ponències. La primera, a càrrec de M. Encarnació Soler i Alomà, amb el títol Josep Punsola: cel·luloide amb essència de poesia, ens ha anat captivant a partir dels fotogrames de les pel·lícules d’Enric Fité, amb guió de Punsola, i dels versos del poeta. La combinació de les dues arts ha mostrat a la perfecció l’acurat treball d’aquell tàndem creatiu Fité-Punsola que amb una imatge acuradament triada plasmava la poesia punsoliana amb els temes universals del bé i el mal, l’amor i la tendresa, l’amistat, el desencís o l’esperança.

Tot seguit, la ponència Els cenacles mataronins de la postguerra, interpretada a sis mans per Francesc Masriera, Josep Puig i Manuel Cusachs ha tractat de la participació de Punsola en els diversos cenacles culturals dels anys quaranta (El Gremi de les Belles Arts, les tertúlies del dijous, el Canelobre, el C.O.R. Cavallers de l'Orde del Retrobament, també la U.E.C....) fins l'obertura del "Racó", on el poeta només pogué participar una vegada i que es va anomenar "Racó d'en Punsola" com a homenatge després de la seva mort.

Després d’una pausa s’ha prosseguit amb la intervenció del llibreter i ànima de l’associació Llibre Viu, Francesc Rogés que ha anunciat la propera publicació de dos nous opuscles amb textos sobre Punsola. També ha exposat que a resultes de la publicació de l’anterior, amb la traducció a l’àrab d’un recull del seus poemes, el Cercle Català de Marsella ha previst publicar-ne alguns.

La matinal s’ha reprès amb una ponència a càrrec de Jordi Malé que ha parlat d’ Una obra inèdita de Josep Punsola: Pèndol (de l’ònix de les hores). A partir de l’estudi dels mecanoscrits conservats al Museu Arxiu de Santa Maria de l’obra Pèndol, desconeguda fins fa uns mesos quan se’n va tenir notícia escadussera, Malé ha constatat l’existència de tres poemaris organitzats pel propi poeta amb la intenció de publicar-los i que cronològicament serien Calidoscopi, Pèndol i Els vinyars innúmers. Els dos primers foren desestimats i d’ells se n’extragueren algunes de les composicions que finalment constituïren Els vinyars que, finalment seria donat per definitiu. La reticència del poeta a la publicació, expressada clarament en el darrer poema de Calidoscopi sembla que hauria pogut ser vençuda en obtenir l’opinió autoritzada de Josep M. De Sagarra ja que en el mecanoscrit hi ha un autògraf seu a manera de vist-i-plau. Així doncs, a patir de les vingudes de Sagarra a les tertúlies mataronines, la relació amb Punsola propiciaria el reconeixement de la qualitat de l’obra del mataroní i el seu autoconvenciment. Malgrat tot, l’autoexigència de Punsola no donaria per definitiu el primer poemari fins a enllestir-lo en Els vinyars. Malé ha prosseguit després amb la glossa del contingut de Pèndol ressaltant-ne la qualitat.

Finalment, la ponència a quatre mans Espriu i Punsola: bressolats per les mateixes ones interpretada per Maria Mercè Bruguera i Roser Trilla ha tancat la sessió. En el seu estudi han posat en relació l’obra de Punsola amb la de Salvador Espriu. Cal dir, com han remarcat les dues ponents, que hauria estat injust prendre tota l’obra d’Espriu per a la comparació tenint en compte les diferents trajectòries vitals. Per això s’han centrat en l’obra produïda fins a la mort de Punsola. Donades les característiques de la sessió, no s’ha pogut aprofundir massa en els detalls de l’estudi però si el suficient per a observar-ne alguns trets característics comuns però diferenciats com per exemple espai vital i creatiu urbà en Punsola i de poble en Espriu cosa que obliga al mataroní a allunyar-se’n per a poder observar-lo en les seves composicions. El treball analitza acuradament els aspectes formals, la mètrica, l’estrofisme... però també els referents i l’imaginari per a fer-ne una definició de trets.

Finalment, només dir que com aquesta darrera ponència, totes les presentades han posat en evidència la necessitat de poder comptar amb el contingut íntegre de les mateixes. El tastet ha estat d’allò més engrescador.