Avinhon(*), l’urbs papal, esdevigué el nexe
d’unió d’una colla de joves lletraferits procedents de pobles i petites ciutats
d’allò que seria la geografia nuclear del felibritge: els actuals departaments
francesos de Vaucluse amb el massís
del Leberon, les aigües tranquil·les de la Sorgo i les desmesurades de la Durença
i encara més les del Ròse delimitant per ponent... i Bouches du Rhone amb la rocallosa Bauç de Provença, la plana de la
Crau, l’extensa Camarga bressada en els braços del Ròse... i tants altres mites
del paisatge i la cultura provençal!
A la ciutat dels papes, Frederic Mistral, de Malhana,
i Anselm Matièu, de Castèu-Nòu-del-Papa, hi conegueren l’editor Josèp
Roumanilha de Sant Romieg de Provença quan hi assistien a les seves classes com
a alumnes. De seguida congeniaren per la mútua dèria poètica i constituïren un
primer grup de lletraferits frisosos per la poesia i la llengua provençal. Pau
Giera hi va conèixer Jean Brunet, nascut en aquella mateixa, i ben aviat,
s’afegiria al grup Teodor Aubanèl, també
de la capital i, per la seva coneixença amb Juli Giera, Anfós Tavan que, el
1853 els conegué a tots en una trobada a Fontsegunho. En aquells moments
Roumanilha ja havia proposat crear una nova escola poètica que tingués com a
objectiu recuperar i prestigiar la llengua provençal.
Explicava Mistral que en aquella època gairebé
cada diumenge s’aplegaven tota la colla de joves poetes – Roumanilha, que era
més gran, feia el paper del líder ideològic – ara a Avinhon, ara a la plana de Malhana,
ara als jardins de Sant Romieg o a les altures de Castèu-Nòu
de Gadanho o a Castèu-Nòu-del-Papa per a esplaiar les
seves inquietuds de jovenesa, cantar l’amor i cantar Provença. Ja sigui allà o
ençà, hi escoltaren recitar per primer cop a Roumanilha Li Sounjarello, i a Aubanèl
el seu Chaple dis Innoucènt, per exemple, i de tant
en tant una darrera estrofa de Mireia
acabada d’embastar…
En una d’aquelles trobades el 1850 hi
conegueren Jenny Manivet una amiga de les germanes Giera que s’estava a
Fontsegunho i Aubanèl se n’enamorà. Era la Zani a qui dedicà una de les seves
obres més reconegudes, La Mióugrano entreduberto. Una magrana que a
Mataró tingueren el privilegi de fer-ne un tastet en català a la Revista mataronesa el 1865. L’amor d’Aubanèl
i Zani fou d’aquells impossibles que fan gran la seva història, tant que Zani
la bruna podria posar de costat amb les grans amants de la tradició cultural,
la Laura de Petrarca o la rossa Iseut de Tristany. A la fi, Jenny es va
decantar per la vida espiritual, com Mireia, i es va fer monja. Aubanèl mai va
superar aquell tràngol.
El 21
de maig de 1854, i els que vindrien, els set poetes van reunir-se al castell
dels Giera però aquell cop seria diferent.
notes
(*) Sempre que ens ha estat possible hem respectat la grafia de l’occità clàssic en els noms de lloc i persona. Quan no n’hem sabut més hem mantingut la mistralenca.
Altres entrades
notes
(*) Sempre que ens ha estat possible hem respectat la grafia de l’occità clàssic en els noms de lloc i persona. Quan no n’hem sabut més hem mantingut la mistralenca.
Altres entrades
- Anada
a la Provença/3. Malhana (i IV)
- Anada
a la Provença/3. Malhana (III)
- Anada
a la Provença/3. Malhana (II)
- Anada
a la Provença/3. Malhana (I)
- Anada
a la Provença/2. Els Baus de Provença (i III)
- Anada
a la Provença/2. Els Baus de Provença (II)
- Anada
a la Provença/2. Els Bauç de Provença (I)
- Anada
a la Provença/1. Fontsegunho (i IV)
- Anada a la Provença/1. Fontsegunho (III)
- Anada a la Provença/1. Fontsegunho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada