Parlament pronunciat el 23-03-2011 en l’acte de nomenament al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró
Bon vespre. Il·ltre. Sr. Alcalde, senyores i senyors regidors, Sr. President de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, familiars, amics i amigues, ara fa gairebé cinc anys, un parlament similar al d’avui, que vaig fer amb motiu de la inauguració de l’exposició d’homenatge al Dr. Antoni Comas que es va fer a Mataró, vaig concloure’l convidant a conèixer la figura d'un mataroní il·lustre extraordinari tot demanant que l'expliquessin i que el mantinguessin viu en la memòria dels mataronins. Doncs bé, avui assolim una fita més en aquest camí de reconeixement que, ara sí, ja és formalment el d’un Mataroní Il·lustre.
Si haguéssim de definir la seva actitud probablement la que s’adiria més és la d’enamorat. En els seus textos i en la seva trajectòria es palpa aquesta actitud apassionada. És un enamorat del país i un enamorat de la cultura:
Però també d’un mataroní enamorat de la seva ciutat i de la que mai es desvincularia implicant-se en iniciatives ciutadanes. Impulsant intel·lectualment les tertúlies del Racó durant trenta anys, per exemple, o participant amb gosadia en actes, com la commemoració del centenari de Josep Puig i Cadafalch, el desembre de 1967, on pronuncià un dur discurs contra les autoritats franquistes que eren presents a l’acte... i tantes altres coses més... Ell mateix ens deixà escrit el sentiment que tenia pel seu Mataró, una ciutat que s’anava transformant al pas del temps:
“És clar, enyoro un Mataró irrecuperable. El Mataró de la vera fesomia de la Rambla amb el portal del pati i de l’edifici del col•legi de Santa Anna –tal com era. Un Mataró abastable, amb límits precisos, en el qual els carrers s’acabaven i la ciutat s’obria cap als dolços i suaus paisatges de Mata o de Cirera, d’Argentona, de Llavaneres o de Vilassar, amb el mar –sempre tan blau i com vetllant-lo- al capdavall. “ (Antoni Comas, 1975)
Des de la comissió -amb l’aixopluc de Caixa Laietana i l’Ajuntament de Mataró- es van impulsar conferències, publicacions, concerts i lectures de textos, exposicions i la petició de nomenament de Mataroní Il·lustre.
Aquests dies, rellegint alguns textos sobre el Dr. Antoni Comas n’he trobat un de Salvador Espriu que serveix per il·lustrar l’acte d’avui tot encoratjant-nos a què no sigui la darrera peça:
“Espero que tots, i al davant de tots nosaltres la insigne ciutat de Mataró, honorarem degudament la memòria d’Antoni Comas, amb el record constant del seu alt exemple...” (Salvador Espriu, 1981)
Segurament estem contribuint a superar el repte que ens demanava Espriu però no ha de ser el darrer.
Jo no vaig conèixer el Dr. Comas, però sí que vaig ser alumne d’algun dels seus deixebles, del Dr. August Bover mateix per exemple, i me’n sento deutor. Per això ha estat un honor i un goig poder unir esforços per mantenir viu el record i el llegat d’Antoni Comas i Pujol, ara sí, Mataroní Il·lustre. Moltes gràcies.
Bon vespre. Il·ltre. Sr. Alcalde, senyores i senyors regidors, Sr. President de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, familiars, amics i amigues, ara fa gairebé cinc anys, un parlament similar al d’avui, que vaig fer amb motiu de la inauguració de l’exposició d’homenatge al Dr. Antoni Comas que es va fer a Mataró, vaig concloure’l convidant a conèixer la figura d'un mataroní il·lustre extraordinari tot demanant que l'expliquessin i que el mantinguessin viu en la memòria dels mataronins. Doncs bé, avui assolim una fita més en aquest camí de reconeixement que, ara sí, ja és formalment el d’un Mataroní Il·lustre. Amb l’acte d’avui es tanca un cercle que va començar a darreries de l’any 2005 a iniciativa de la delegació a Mataró d’Òmnium Cultural, quan es va constituir una Comissió Ciutadana d’Homenatge al Dr. Antoni Comas en motiu del 25è aniversari de la seva mort, que s’esqueia l’any següent. Aquella Comissió, que formàvem l'Agrupament Escolta Antoni Comas, l'Associació Amics de la Ciutat de Mataró, el Centre Atlètic Laietània, el Club d'Opinió Jaume Llavina, l'Òmnium Cultural, l'Escola Pia Santa Anna, el Foment Mataroní i el Grup d'Història del Casal, es constituïa amb la intenció d’homenatjar el Dr. Comas i la voluntat de mantenir viu el seu llegat: la trajectòria vital i l'obra d'un Historiador de la literatura catalana, del primer catedràtic de català de la Universitat de Barcelona i, en definitiva, d'un intel·lectual compromès en la defensa de la llengua i la cultura catalana en ple règim franquista.
Si haguéssim de definir la seva actitud probablement la que s’adiria més és la d’enamorat. En els seus textos i en la seva trajectòria es palpa aquesta actitud apassionada. És un enamorat del país i un enamorat de la cultura:“El meu gran amor pels llibres – pels llibres moderns, de cobertes cridaneres, que porten el batec de la novetat; però també pels llibres antics, per les delicades i exquisides edicions que porten en el paper, en la tipografia i en el contingut com l’aurèola de llegenda i de misteri del que ja és definitivament passat.” (Antoni Comas, 1975)
Però també d’un mataroní enamorat de la seva ciutat i de la que mai es desvincularia implicant-se en iniciatives ciutadanes. Impulsant intel·lectualment les tertúlies del Racó durant trenta anys, per exemple, o participant amb gosadia en actes, com la commemoració del centenari de Josep Puig i Cadafalch, el desembre de 1967, on pronuncià un dur discurs contra les autoritats franquistes que eren presents a l’acte... i tantes altres coses més... Ell mateix ens deixà escrit el sentiment que tenia pel seu Mataró, una ciutat que s’anava transformant al pas del temps:
“És clar, enyoro un Mataró irrecuperable. El Mataró de la vera fesomia de la Rambla amb el portal del pati i de l’edifici del col•legi de Santa Anna –tal com era. Un Mataró abastable, amb límits precisos, en el qual els carrers s’acabaven i la ciutat s’obria cap als dolços i suaus paisatges de Mata o de Cirera, d’Argentona, de Llavaneres o de Vilassar, amb el mar –sempre tan blau i com vetllant-lo- al capdavall. “ (Antoni Comas, 1975)
Des de la comissió -amb l’aixopluc de Caixa Laietana i l’Ajuntament de Mataró- es van impulsar conferències, publicacions, concerts i lectures de textos, exposicions i la petició de nomenament de Mataroní Il·lustre.
Aquests dies, rellegint alguns textos sobre el Dr. Antoni Comas n’he trobat un de Salvador Espriu que serveix per il·lustrar l’acte d’avui tot encoratjant-nos a què no sigui la darrera peça:
“Espero que tots, i al davant de tots nosaltres la insigne ciutat de Mataró, honorarem degudament la memòria d’Antoni Comas, amb el record constant del seu alt exemple...” (Salvador Espriu, 1981)
Segurament estem contribuint a superar el repte que ens demanava Espriu però no ha de ser el darrer.
Jo no vaig conèixer el Dr. Comas, però sí que vaig ser alumne d’algun dels seus deixebles, del Dr. August Bover mateix per exemple, i me’n sento deutor. Per això ha estat un honor i un goig poder unir esforços per mantenir viu el record i el llegat d’Antoni Comas i Pujol, ara sí, Mataroní Il·lustre. Moltes gràcies.
Bibliografia
- Setmanari Capgros: Antoni Comas, homenatjat com a Mataroní Il·lustre
- Antoni Comas: Notícia biogràfica de Josep Pla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada