Del Maresme a la Provença tot passant per Isla Cristina

Publicat a Diaridemataro.cat  el 19-03-2009 amb el títol
Pescar a cal veí

Un costum força arrelat és el d'anar a pescar a cal veí amb la poca gràcia que li deu fer, al pobre. Però el que perviu d'aquestes aventures passats els anys, és la gesta que va representar en el seu moment i les seves conseqüències, com ara el conegut cas dels pescadors mataronins que anaren a pescar als mars del sud i acabaren fundant el poble de La Figuereta, a Huelva, avui més conegut com a Isla Cristina.

A mitjans del segle XVIII, alguns pescadors de Mataró anaven a pescar més enllà de l’estret de Gibraltar. Anaven darrera les sardines que conservaven en sal per poder comercialitzar durant un període de temps més generós. Però per a fer les salaons feien falta unes mínimes instal·lacions i aquest fou el motiu que portà al mataroní Josep Faneca a establir-se en un lloc erm l’any 1757 i fer-se'n càrrec. Amb el temps, aquelles instal·lacions conserveres i la colònia de mataronins i catalans en general que s'hi establí - els Rosselló, Milà, Llavina, Arnau, Rovira, Soler, Cabot o Colomer, per citar-ne alguns - donarien origen a la població de La Higuerita després de castellanitzar el nom inicial.

Però quina gràcia no els devia fer als bons pescadors d'aquelles mars que se'ls presentessin uns paios amb barretina a furtar-los les sardines, els boquerones, els jureles i qualsevol cosa que bellugués i que, a més: s'hi quedessin per sempre.

El cas del mar del sud és emblemàtic perquè es vincula molt especialment amb la ciutat de Mataró, però hi ha altres casos, potser d'origen més dispers geogràficament, que també tenen un rellevant pes maresmenc. I no precisament cap avall, tot el contrari: cap als mars del nord. A principis del segle XVIII, pescadors catalans anaren a pescar al Golf de Lleó i s'establiren a Marsella deixant una consistent empremta fins avui, amb el barri, el carrer i la famosa platja dels catalans. És ben probable, o no, que el context del moment els empenyés a emigrar: Catalunya sotmesa als borbons: Felip V per la banda espanyola, i Lluís XIV per la francesa després de la guerra de Successió.

El 1720 s'estableixen a Marsella els primers pescadors catalans i un temps després n'arribaran forces més instal·lant-se en les Vieilles Infermeries. Ja és en aquest moment, 1725, que s'iniciaran els enfrontaments i els plets amb el gremi de pescadors de la ciutat que volia imposar limitacions als nouvinguts per la competència que els feien. Haurà de ser l'Ajuntament qui surti en defensa dels catalans. També des de Castella, a través del cònsol i en plena efervescència revolucionària, s'exigia el 1791 el retorn als ports d'origen. Novament l'ajuntament sortirà en la seva defensa: "Els pescadors catalans senten tot el preu de la llibertat. Criats entre nosaltres, esdevinguts els nostres conciutadans, disfruten dels fruits de la Revolució, i hi ha qui els en voldria privar." Entre les famílies que consten en les Vieilles Infermeries al primer quart del segle XIX, trobem els Mas, els Roc, els Sabatés i els Billat de Vilassar, els Carau i els Marot de Montgat, i els Castany, els Mas i els Illa de Mataró, un Jaume Pujades de Canet o un Miquel Balan de Sant Pol de Mar, entre d'altres d'arreu del Principat.

És possible que aquest episodi fos la torna de la forta immigració occitana que al segle XVI havia vingut a Catalunya, i al Maresme, i que al seu torn tindria la seva pròpia a mitjans del segle XIX amb els llaços d'amistat i emmirallament entre la Renaixença i el Felibritge, exemplificats amb un Mistral i un Verdaguer, però també des de Mataró amb els autors de la traducció al català de la Mireio mistralenca.

Bibliografia:
PANYELLA i FARRERAS, Francesc: "Els pescadors catalans a Marsella (I-IV)" a Informacions. Butlletí del Cercle Català de Marsella. Marsella, 1993-1994.

VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: "Mataró en els orígens de la recepció del Felibritge: manuscrit d'una traducció inacabada de Mireio" comunicació presentada al VII Col·loqui Internacional Verdaguer, celebrat a Barcelona el novembre de 2008 (en premsa)