Balenes, llops, elefants i altres monstres de mar endins

Article publicat a Diaridemataro.cat

el 14-12-2008

L'escriptor Jordi Lopesino explicava dies enrere en un article al Capgros que a mitjans del segle passat - això encara que sembli molt llunyà vol dir en prou feines quaranta o cinquanta anys enrere - un submarinista va endur-se un bon ensurt en les aigües entre Sant Vicenç i Mataró quan fou sorprès per un impressionant monstre marí: "M’hi he acostat i he vist un ésser marí monstruós. No us ho podeu ni imaginar. Tenia uns ullals enormes, un morro llarg que movia com una serp, li sortien unes babes blanques de la boca i tenia unes aletes enormes a dalt del cap. Per altra banda el cos era tan gran com una balena. Us ho juro...!". Es veu que l'enigma es va desfer uns dies després quan uns pescadors en recollir la xarxa van treure el cadàver d'un elefant. Feia uns dies que havia passat per la costa maresmenca un vaixell que duia un circ italià: se'ls havia mort l'elefant i l’havien llençat al mar.

Molts recordaran també la famosa balena que el 1977 va venir, despistada, a fer el turista a les costes del Maresme on va exhalar el darrer sospir. Uns pescadors la van trobar, ja morta, a la costa de Vilassar i la van dur fins la platja de Mataró. El seu cadàver però va ser aprofitat, si més no l'esquelet que, un cop netejat fou reconstruït i donà motiu a una exposició en el Museu de Mataró. Anys després, recordo el seu esquelet desmuntat i encapsat en alguna dependència museística compartida per les seccions de Ciències Naturals i dels Amics de l'Art Romànic, als anys vuitanta quan ja havia desaparegut de la memòria mataronina. Una desaparició semblant a la d'aquesta secció de l'Art Romànic que justament enguany fa trenta anys de la seva fundació i que s'ha celebrat amb la tradicional sense pena ni glòria.

Però això dels animalots i els monstres marins és una tradició que ve de lluny. Per exemple, a finals d'agost de 1895 davant les costes de Sant Pol uns pescadors de palangre tingueren prou feina a pujar a la barca un peix extraordinari: "un hermós exemplar del peix espasa; res més que 118 kilos pesaba l'animaló. Segons se'ns ha dit s'embolicà amb los palangres y els donà bastant què fer per a tirar-lo a bordo." Així explicava el redactor de La Costa de Llevant la notícia que deixà força bocabadats als santpolencs.

Amb tot, la notícia més curiosa no és pas la d'una pesca extravagant sinó la d'una cacera. Devien se les set del matí d'un dia de principis de novembre del mateix 1895, quan els pescadors de canya que hi havia a la platja d'Arenys van veure amb certa aprensió un "grossíssim i estrany animal". Passava lentament, a estones nedant en superfície i d'altres a sota l'aigua, de ponent a llevant. Era un "individuo de la família de les Foques i d'ella el conegut amb el nom de llop marí". Segons el cronista de La Costa de Llevant, "La bèstia mediria uns tres metres de llargada per un d'amplada". La foca nedava feliç capbussant-se per engolir algun peixet fins que arribà al rocam davant el túnel del tren que donava pas a Canet. S'hi va instal•lar. Es veu que hi devia haver força més peixos i l'animal no parava de capbussar-se fent l'àpat més suculent del dia.

Devien ser les nou del matí quan el turó del túnel es convertí en un "formiguer de gent que atreta per la curiositat volia veure lo fenómeno, entre la que hi havien alguns senyors armats amb escopetes, uns quants carrabiners i guardia civils i també varies dones i boniques noies". Durant cinc minuts la foca va enfilar-se damunt d'una roca per a què tothom pogués apreciar la seva anatomia ferotge. I es capbussà altre cop, felliç. Però "poca estona feia que los distints canons apuntaven les verdes aigües quan a una aparescuda de l'animal sonà l'espetec d'un tiro qual bala matà algun barat de les costes de Mallorca. Altres tiros sonaren sens major dany que fer canviar lo domicili d'uns quants dels pacífics musclos que cobreixen lo rocam, fins que per fi i en una altra aparescuda de la fera, un jove molt conegut i reputat de bon tirador, li apuntà l'arma i ¡¡¡PUM!!! La bala feu efecte puig lo llop feu un gran salt, ballà un punt de polca en l'espai, se capbussà i fugí". La cosa s'animà i encara hi va haver un carrabiner que li etzibà un tret al morro i "desaparesqué lo rastre del monstre que feu via en direcció al Riff buscant entre els moros millors amics del que amb ell ho foren los arenyencs". Cap a les dotze tothom tornà cap a casa amb l'emoció d'haver viscut un moment apoteòsic.

Vet aquí el que li passà a la pobra foca per cruspir-se la morralla.

Però aquests eren monstres marins de pa sucat amb oli. Els de veritat, els veritables monstres de mar endins seran les impressionants llagostes, llamàntols, crancs i crustàcis i marisc en general que, qui més qui menys, es cruspirà aquests dies de Nadal i Cap d'any. Que ens aprofiti doncs!