La Dolors Jané de Canyamars i el
guarda vinyes Joan Vidal de Mataró
Unes setmanes després, la Dolors, que era masovera de Can Silvestre de Canyamars, a la matinada havia baixat a mercat a Mataró com li era costum cada dissabte. Aquell dia la jove Dolors Jané Molins anava acompanyada d’una senyora gran que anomenaven La Carinya. Eren valentes.
A mig matí del dissabte 8 d’octubre, ja havia venut la
fruita i els ous al mercat i tornava cap a casa. Malgrat l’animada xerrameca de
les dues dones mentre feien camí, una mena de silenci estrany els va encongir
el cor. En passar pel Camí de la Serra, prop de Can Xerrach, de sobte els sortí
al pas un home emmascarat que els exigí la bossa dels diners. Els fets es
precipitaren. Elles s’hi van resistir cridant i xisclant provant d’escapar
muntanya avall. Sense rumiar-s’ho, l’assaltant etzibà un cop de destral al cap
a la masovera. La jove va poder esquivar-lo emportant-se però una ferida al
braç i un cop a l’espatlla. Amb els crits i la batussa l’agressor,
desconcertat, va fugir bosc endins. Afortunadament aquest cop, les dues dones
van poder retornar a casa on es recuperaren de l’ensurt i les ferides.
La sensació d’inseguretat anà en augment els dies
següents doncs es produí més d’un assalt i robatori en masies de la zona, a
Llavaneres i a Argentona. En algun cas fins i tot, arribaren a espanyar les
portes fins a tres cops en una mateixa setmana. Després de les acusacions infundades,
de mala fe potser, contra el matrimoni de Dosrius, feia dies que les agressions
es començaven a atribuir a un malfactor anomenat Fernando, àlies Lo Senyoret de
Pineda.
La Guardia Civil i els agents rurals feien constants
batudes entre Canet i Vilassar que resultaven infructuoses fins que una parella
de Guarda Vinyes, en Joan Vidal i Mas, un mosso d’esquadra jubilat que acabava
d’ingressar al servei rural, i el jove guarda Salvador Casanovas feren una
batuda per la zona de l’actual Parc Forestal de Mataró alertats de la presència
d’un individu sospitós. En un camí que, vorejant el Turó d’en Dori enllaçava
amb un que duia a Argentona, localitzaren entre un rocam una cova «d’unes dues
canes de fondària, tancada per porta de fusta y ferro» (La Costa de Llevant 27-11-1921). Els fets es precipitaren. El més
jove dels guarda vinyes, imprudentment, va obrir la porta de la cova essent
sorprès per una escopeta que l’apuntava al cap. El jove reculà enrere i fugí
esporuguit a buscar ajuda mentre el més gran i experimentat desenfundà la seva
arma sense més temps que el just per a rebre l’impacte d’una «perdigonada, es
calcula des de sis metres que, entrantli el focus principal per l'ull esquerra
li causá instantáneament la mort».
La consternació que causà el nou crim i la psicosi que
s’anava estenent es veié alleugida per la detenció del Senyoret de Pineda poc
després que el jove guarda vinyes donés l’alerta i es procedís a un
espectacular i ràpid desplegament de la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra i
el Sometent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada