Pedra d’enmig del bosc, només l’oratge
De mans subtils sol modelar el teu tors
De fera mansa! Oh pedra, ignot escorç
D’alguna antiga deïtat salvatge.
Que venera l’aulet i tot l’herbatge
Abocant flors silvestres al teu dors...
No hauries pas més reverents honors
Si hom et votés en un públic homenatge!
La integritat, immune i ferma.
Ací ignorada, en sofriria pèrdua
D’haver d’ésser elevada en un pedestal!
L’escarpa de l’artista et feriria
I, no seria a tu, qui s’honraria,
Sinó qui, en tu, es voldria fer immortal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada