 |
| Enric Garriga davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch |
No en faré cap panegíric, d’això ja se n’han fet i se’n faran, però sí que tinc ganes d’explicitar la sort que vam tenir els que el vam conèixer. D’això ja en fa més de vint anys. Llavors, el que jo en sabia d’Occitània no anava més enllà de la lírica trobadoresca estudiada a la facultat. Ell, com pocs, sabia implicar a la gent. En un concert del grup gascó Hont Hadeta a Barcelona, vaig tenir la primera notícia del CAOC i uns mesos després assistia, per primera vegada de les moltes més que seguirien, a l’Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur, que ja fa trenta-tres anys que organitza el CAOC. Entitat que –com deia l’Enric- havia fundat junt a Joan Amorós i a iniciativa de Josep Maria Batista i Roca. Com es trobarà a faltar la seva figura alta i prima i amb l’inseparable megàfon dirigint unes paraules en occità enmig del Prat dels Cremats al peu del castell de Montsegur –el darrer reducte càtar! O els seus discursos occitanistes a la plaça del poble davant la incrèdula mirada dels parlants de la langue d’oïl, o abans d’anar a la missa que ell havia aconseguit que es celebrés en occità i en català. I en les nombroses anades als racons més impensables i extraordinaris del llenguadoc; o del món a donar a conèixer la cultura catalana amb l’IPECC. I representant Catalunya en la Felibrejada del Perigòrd; intervenint en el Parlament de Catalunya o en qualsevol altra institució possible i el seu parlament en el Pi de les Tres Branques... any rere any...
Però a més, la seva vessant més divulgadora i acadèmica el relaciona estretament amb Mataró. La primera visita que ens feu va ser als anys setanta de la mà d’en Terri a les tertúlies del Racó. Més endavant, el 1992, quan el Grup d’Història del Casal –que llavors m’havia tocat presidir- vam organitzar amb la seva inestimable col·laboració i assessorament, un cicle dedicat a Catalunya i Occitània amb conferències d’història, cultura, literatura i amb un vessant reivindicatiu: en el Racó del Casal vam recollir signatures per demanar al Cònsol General de França a Barcelona que la Republique signés d’una vegada el Tractat Internacional de les Llengües Minoritàries; i lúdic: amb el grup de música tradicional Fai Tirar Marius que va venir des de Montpelhièr.
I més endavant (1996) encara va tornar a Mataró –també de la mà del Grup d’Història del Casal- per participar en una tertúlia al Fossar Xic sobre la Inquisició i on va fer els seus habituals parlaments en occità reivindicatius de la nació catalana i de l’amistat amb Occitània. I més encara, a l'any següent ens acompanyà a dur l'estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll amb els amics del CAOC.
Més cap a aquí, a Mataró Ràdio, amb els companys del Grup que fem la tertúlia d’història vam comptar amb la seva participació en directe en més d’una ocasió per parlar d’Occitània.
El Grup d’Història del Casal devem molt a l’Enric Garriga, perquè aquella primera col·laboració de l’any 92 va desvetllar-nos una nova manera de divulgar els continguts –en el nostre cas la història local- més lúdica, menys erudita i igual de seriosa, que de llavors ençà hem anat desenvolupant en la nostra trajectòria.
I, finalment, encara un apunt més: l’entrevista que li vaig fer per al Diaridemataro.Cat l’any 2008 en motiu dels Premis Batista i Roca em deixà una frase que explica molt de la seva trajectòria:
"No només hem d'explicar que tenim una llengua, una història, una cultura i unes celebritats, el que s'ha de saber, és que volem la independència!"
- Entrevista a Enric Garriga Trullols en el programa El Racó: tertúlia del Grup d’Història del Casal. emès el 14 juny de 2007 a Mataró Ràdio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada