El Blog d'en Jaume Vellvehí


dissabte, 5 de juny del 2010

El cavaller de Jalpí

Publicat a Diarimataro.cat el 14-10-2008

Com prescriu el tòpic, cal remuntar-nos als segles obscurs -o no tant- de la baixa medievalitat, quan en el terme de la parròquia de Sant Esteve de Tordera hi havia un mas anomenat Montsec que era propietat directa del monestir de Sant Daniel de Girona. En aquest mas s'hi establiren uns pagesos que donarien origen a una de les nissagues més rellevants de la zona: els Jalpí. Per bé que actualment encara es coneix un mas Jalpí a Tordera, es tracta d'un casal aixecat al segle XVIII per Bonaventura Jalpí, aprofitant un antic molí que actualment queda integrat dins del casal. El mas Jalpí medieval, el mas Montsec, és l'actual Can Pou ben a prop del molí esdevingut casal.

Els Jalpí ben aviat començaren la seva trajectòria ascendent. Per exemple, sabem que l'any 1392 Bernat Jalpí va comprar els ribatges de la mar dels castells de Palafolls i de Blanes. En aquelles mateixes darreries de segle, quan el vescomte Bernardí de Cabrera deixà el vescomtat per acompanyar al rei Martí el Jove en la campanya de Sicília, trobem entre el personal de la Casa de Cabrera que havia quedat a cura del govern i organització del vescomtat a un Joan Jalpí entre altres personatges, com ara un Bernat Jutglar que el 1388 era el batlle de Palafolls.

Aquests anys inicials de progrés donaran pas als de l'expansió, concentrant la propietat i cert monopoli de la incipient activitat pre-indústrial basada en els molins hidràulics. Així, veiem com l'autorització per a construir el seu primer molí, prop de la casa que esdevindrà mare, l’antic mas Montsec i actual Can Pou a Tordera, l’obtenen el 1406. A finals de segle, Pere Miquel Jalpí rep en establiment el Molí d’en Gibert a la parròquia de Sant Martí d’Arenys. Cosa que es repetiria en la següent centúria quan el vescomte de Cabrera establia el molí del Padrosell a Palafolls a Bernat Jalpí. En aquell segle XVI, Pere Miquel Jalpí va comprar la quarta part del molí de la Torre a Tordera, obtenint poc després del vescomte de Cabrera l'establiment del molí des Clapers a Palafolls. Aquest mateix personatge, en Pere Miquel, encara va comprar dos molins més en terme de la parròquia de Tordera: uns molins anomenats de Blanes. Finalment, el 1617 Bernat March i Jalpí va comprar la quarta part del dret de moldre en el molí d’en Roig.

A més sembla ser que durant la segona meitat de la quinzena centúria, els Jalpí tenien el dret exclusiu per a l’explotació de molins. Fet que provocà que quan el vescomte Frederic Enríquez de Cabrera va voler construir un molí a Palafolls, hagués d’arribar a un acord amb Pere Miquel Jalpí mitjançant el qual aquest va poder convertir els molins fariners en drapers.

Però els Jalpí, poc a poc, van anar decantant la seva activitat cap al comerç acumulant un important patrimoni potenciat, a més, mitjançant l'enllaç amb famílies benestants. Per exemple, Bernat de Jalpí es casà amb la pubilla dels March d'Hostalric. El seu fill, Pere Miquel Jalpí i March, aquell personatge capitalitzador de l'activitat molinera, va obtenir el títol de cavaller per un privilegi atorgat per Felip II a la setzena centúria. Per disputes sobre l'important patrimoni de la família March d'Hostalric, des del 1594 Pere Miquel i els seus descendents canviaren l'ordre dels cognoms passant a dir-se March i Jalpí. Pere Miquel es casà amb Petronil·la Julià de San Celoni, afegint a la casa mare dels Jalpí el patrimoni dels Julià, batlles perpetus d'aquella població entre molts altres càrrecs i privilegis als que cal sumar, a més, els vincles familiars dels Julià amb la casa notarial dels Coll de Pineda, casa existent avui encara en aquella població i coneguda però com a Can Jalpí.

Els Jalpí van donar personatges de relleu com el conegut frare Joan-Gaspar Roig i Jalpí, cronista del segle XVII, més conegut com a Bernat Boades i autor, entre d'altres, del Libre de Feyts d'Armes de Catalunya. Pertanyia a la branca menys acomodada dels Jalpí, que s'havien establert a Blanes. En canvi, Josep de Jalpí i Julià, que fou conegut com el prior de Santa Maria de Meià, un priorat benedictí sotmés directament a la Santa Seu, era coetani de Roig i Jalpí i pertanyia a la branca principal de Tordera.
En aquest segle XVII, els Jalpí encara faran un nou salt: Josep March de Jalpí i Subirós es casarà amb Àngela Tries i Sala, la pubilla dels Tries batlles naturals dels termes d'Arenys. Era una nova suma de patrimonis que, temps a venir, haurà de propiciar que la branca principal dels Jalpí s'estableixi a Arenys.

Mirem d'estalviar-nos uns quants anys, uns quants descendents i uns quants avatars i intríngulis familiars més, i arribem d'una vegada al segle XIX. Durant la segona meitat del vuit-cents, el que seria el darrer cavaller de Jalpí, Don Augusto, establert en la seva residència d'Arenys de Munt, també augmentarà el patrimoni familiar en casar-se amb Sofia de Algorta i de Abaroa, una dama benestant d'origen basc que aportarà un aixovar milionari en metàl·lic. I Don Augusto M. de Borràs-Jalpí esdevindrà un dels grans motors del progrés a l'Alt Maresme.

Farà la reconversió dels antics molins fariners o drapers en petites centrals elèctriques. Per exemple el 1896 l’antic edifici del molí de Jalpí fou ampliat i s’hi construí una central elèctrica que subministrà d’electricitat Blanes, Lloret i Tordera, trenta anys abans que a d’altres pobles de la rodalia. Emprenedor i sobrat de recursos per a materialitzar la munió d'idees que genera, es proposà rendibilitzar l'aigua de la mina de Can Jalpí de Tordera. I ho portarà a la pràctica fundant una fàbrica de gel i d'elements auxiliars com el suro per a conservar-lo. I encara el 1909 inaugurarà una planta envasadora d'aigua, de gasosa i de gasosa de menta amb la marca Jalpí. I a Arenys de Munt fa reformar l'antiga masia dels Tries convertint-la en un gran casal residencial amb aspecte de castell i hi fa construir un llac artificial navegable.

Un personatge que esdevingué un mecenes de les més diverses causes culturals i socials, que s'identificà amb la causa del catalanisme del tombant de segle i que deixà empremta en el record per la gran Senyera que feia onejar en la torre de Jalpí, la seva residència a Arenys de Munt.

Va morir el 1922 havent-se venut bona part del patrimoni per fer front a les seves dèries un cop l'esposa tancà l'aixeta de l'aixovar. Don Miguel, el fill, acabà venent-se el que quedava del patrimoni acumulat durant segles: Torre Jalpí d'Arenys de Munt i Can Jalpí de Tordera.

Avui, la residència d'Arenys de Munt és coneguda com Castell Jalpí: una urbanització i un restaurant de renom. No deixa de sobtar que el record d'aquella nissaga arrelada al territori durant segles s'hagi reduït a una croqueta de convit nupcial.

Entrades populars