tag:blogger.com,1999:blog-61108063122405093852024-03-14T14:02:05.888+01:00La RaconeraPrestatge de superfície triangular que es posa a un racó d'habitació.Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.comBlogger97125tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-35537256798412096772023-05-11T14:44:00.005+02:002023-09-13T14:20:38.441+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG6JR7-QE7_P-XzXrmQ8ouLW1mw_9U_7Sz_bsQQiNLr308LAFqAHt2PqaasR4coSHIb2NRl9SMUKOiXblQUryDmdUEk0HJAoLD-miraj-LrW7L0NZxKtWP0wvyMtFjcnMJnDn6iMEAAit6pfQinI5E1bKizD7kuwEFlem8OSE9kCymWuhLL1HFWyM/s640/Josep%20Sebastia%CC%80%20Pons%20-%20Poeta%20de%20la%20catalanitat%20essencial.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="399" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG6JR7-QE7_P-XzXrmQ8ouLW1mw_9U_7Sz_bsQQiNLr308LAFqAHt2PqaasR4coSHIb2NRl9SMUKOiXblQUryDmdUEk0HJAoLD-miraj-LrW7L0NZxKtWP0wvyMtFjcnMJnDn6iMEAAit6pfQinI5E1bKizD7kuwEFlem8OSE9kCymWuhLL1HFWyM/w250-h400/Josep%20Sebastia%CC%80%20Pons%20-%20Poeta%20de%20la%20catalanitat%20essencial.jpeg" width="250" /></a><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: left;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14.6667px; text-indent: 47.2667px;"><b>Josep Puig-Pla / Jaume Vellvehí i Altimira (eds.)</b> </span></span><span style="font-size: 14.6667px; text-align: justify; text-indent: 47.2667px;">Esteve Albert i Corp: </span><span style="font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i>Josep Sebastià Pons. Poeta de la catalanitat essencial</i>, Perpinyà: Edicions Trabucaire, </span><span style="font-size: 14.6667px; text-align: justify; text-indent: 47.2667px;">2023</span><span style="font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">.</span></div></span><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: left;"><span style="font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">Com diem a la introducció
«La figura d’Esteve Albert i Corp (Dosrius, Maresme, 1914 – Andorra la Vella,
1995), esdevé inesgotable per la multiplicitat del seu activisme i per la seva
prolífica obra escrita. Poesia, teatre, guions d’espectacles, biografia,
assajos històrics, articles d’opinió... I encara que Albert ha tingut la sort
de ser un autor publicat i relativament estudiat, més la seva figura que no la
seva obra, de tant en tant encara surt a la llum algun text inèdit». Ara, amb
en Josep Puig Pla hem pogut localitzar un assaig inèdit. Es tracta de </span><i style="font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">Procés i projecció de Josep Sebastià Pons.
Poeta de la catalanitat essencial</i><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">, obra que va merèixer el Premi literari
Vila de Perpinyà de 1983 i que havia restat inèdita.</span></div></span></div><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">A través d’aquestes
pàgines, Esteve Albert ens proposa un retrat literari del poeta rossellonès
Josep Sebastià Pons (Illa, 1886 – 1962) i e</span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">ns presenta la seva trajectòria vital de
manera inseparable de la seva poesia. Després d’uns primers capítols que ens
situen en el Rosselló del segle XIX que va veure néixer el poeta i en l’entorn
geogràfic i paisatgístic on va créixer, Albert va desgranant la trajectòria
vital del poeta a partir dels seus poemaris. <i>Roses i xiprers</i>, <i>El bon
pedrís</i>, <i>L'estel de l'escamot</i>, <i>Canta perdiu</i>, <i>L'aire i la fulla</i>, <i>Cantilena</i> i <i>Conversa</i>. De fet, Albert s’atura en les edicions fetes en vida de
Pons i prescindeix de les obres pòstumes com <i>Cambra d’hivern</i> (1966).</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;">En el recorregut per
l’obra ponsiana, la vivència personal i familiar del poeta es fon amb l’obra
poètica. Albert ens dona un testimoni de primera mà de la personalitat i la
vivència de Josep Sebastià Pons, </span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;"> </span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;">i ens
rememora, les converses mantingudes amb el poeta i també amb el seu entorn, amb
Simona Gay especialment, que són una de les fonts primàries del seu text.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: arial;">El paper de Pons en el
desvetllament de la consciència del català com a llengua literària culta esdevé
el centre d’interès d’Albert, que troba en el gran poeta nord-català els
arguments on emmirallar el seu pensament. La llengua, la cultura i la tradició
popular i el paisatge són els temes compartits per ambdues figures que en
Albert esdevenen l’arrel ancestral que es projecta cap al futur. Afegim-hi el
rol de Pons en el desvetllament de la literatura occitana contemporània i
l’occitanisme d’Albert i completarem, amb aquesta confluència d’interessos,
algunes de les grans bases del pensament i l’activisme d’Albert que enfoca, a
més i en divergència amb Pons, cap a l’activisme polític.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;">En els annexos,
transcrivim alguns textos i documents que completen i enriqueixen l’assaig
d’Albert. Reproduïm, per exemple, els pròlegs del dosriuenc a <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; mso-themecolor: text1;">Paisatge familiar: 25 poemes de Josep Sebastià Pons </span></i><span style="color: black; mso-themecolor: text1;">i a <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Misteri de Sant Pere Urseol</span></i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">, igual com l’article «Josep Sebastià Pons i el llenguatge
poètic» que publicà a la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pont
Blau</i> el 1962. </span></span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="background-color: transparent; border: 1pt none windowtext; color: black; font-size: 11pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-themecolor: text1; padding: 0cm; text-indent: 35.45pt;">En aquests textos </span><span face=""Arial",sans-serif" style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;">ja
s’apunten algunes de les idees que podem anar resseguint a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Procés i projecció de Josep Sebastià Pons </i>i hi trobarem el to i el
centre d’interès albertià que el presideixen.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: arial;">Tres documents
serveixen de mostra de les fonts primàries emprades per Albert en el seu assaig
i contenen informació prou interessant sobre la vida familiar de l’illesenc.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;">La transcripció de la
conversa de Josep Pla, Simona Gay i Esteve Albert amb motiu dels preparatius de
l’homenatge de 1967, il·lustren la dedicació d’Albert a la difusió de l’obra i
la figura del rossellonès admirat. Així mateix, reproduïm les notes de 1967 de
Josep Pla, recollides a </span><i style="background-color: transparent; font-size: 11pt; mso-bidi-font-style: normal; text-indent: 35.45pt;">El viatge s’acaba</i><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;">,
en relació a les visites d’Esteve Albert, que també expliquen aquells
preparatius.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;">Un conjunt
representatiu de la correspondència de Simona Gay amb Albert </span><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; mso-spacerun: yes; text-indent: 35.45pt;"> </span><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;">i un recull d’imatges de l’homenatge de 1968 a
Illa tanca l’apartat d’annexos.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;">El llibre ha estat
prologat pel Dr. August Bover i Font, membre de l’Institut d’Estudis Catalans
que és precedit per un proemi de Carles Duarte i Montserrat, president del
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts entre 2</span><span face=""Arial",sans-serif" style="background-color: transparent; font-size: 11pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Arial; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-font-kerning: 0pt; text-indent: 35.45pt;">012-2019.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; font-size: 11pt; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: arial;">El llibre ha estat publicat
per Edicions Trabucaire de Perpinyà, ciutat on va ser presentat en la
celebració de la festa de Sant Jordi el proppassat 22 d’abril. El dimarts
30 de maig es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans a la sala Nicolau d’Olwer
a les 18.30 hores. Seguí la presentació a Mataró, a la llibreria Dòria, el
15 de juny. També serem presents a la Setmana del Llibre en Català a Barcelona el 12 de setembre a les 17:00 h i properament a Illa, al Rosselló i a Dosrius, pobles natals de Josep Sebastià Pons i d'Esteve Albert, respectivament.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: arial; font-size: 11pt;"><o:p> </o:p></span></p>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-52554580038224338742023-01-27T13:37:00.001+01:002023-01-27T14:46:19.450+01:00«Que la guerra és sempre misèria, és fam, és destrucció». Entrevista a Maria Sans i Moyà<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAaf6X6gA8V4B6B_0LmBlArjSOWFohu1v-IwgI633cFSyRxLTEhvigma62XokA7ujHjMfa7DiOx1OPvyg6yOgdbf-PREqktfXCvmEqQBpEYfG4tf6XXl-JgPhZOvTK_7xL36CH5WS11J8/s1600/Maria+Sans-1.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAaf6X6gA8V4B6B_0LmBlArjSOWFohu1v-IwgI633cFSyRxLTEhvigma62XokA7ujHjMfa7DiOx1OPvyg6yOgdbf-PREqktfXCvmEqQBpEYfG4tf6XXl-JgPhZOvTK_7xL36CH5WS11J8/s320/Maria+Sans-1.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Maria Sans (2008). Foto: J. Vellvehí</td></tr>
</tbody></table>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: large;">Recuperem l'entrevista a Maria Sans enregistrada l'any 2008</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: large;">Maria Sans i Moyà</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><i>Infermera en l'Hospital que les Brigades Internacionals van
instal·lar a Mataró el 1938<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><i>Enregistrada el 5 d'abril de 2008</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><i><o:p></o:p></i></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><i>per </i><b>Jaume Vellvehí i Altimira</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><i>Publicada a diaridemataro.cat el 19 d'abril de 2008</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<h3 style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: normal;"><span style="color: #bf9000;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Maria Sans i Moyà, (Arbeca, 1920), va ser infermera en
l'Hospital que les Brigades Internacionals van instal·lar a Mataró el 1938,
durant la Guerra Civil (1936-1939). Amb disset anys, va viure una experiència
solidària, humanitària i de lluita antifeixista, treballant en la Clínica
quirúrgica número 7, que s'havia instal·lat en l'edifici del llavors
ex-col·legi dels Salessians. Avui, als seus gairebé 88 anys recorda, no sense
esforç, els fets que li tocà viure: la duresa de les escenes viscudes en
l'atenció als ferits o la traició d'una suposada companya, sor Guadalupe
Garcia, que delatà la infermera Eugenia Gonzalez, afusellada al Camp de la Bota
el maig de 1939. També conserva records més agradables com la presència en
l'Hospital del futur premi Nobel Ernest Hemingway i amb certa incredulitat és
conscient d'haver pogut ser la font d'inspiració de l'escriptor nordamericà per
al personatge de Maria, la infermera de la novel·la <i>Per qui toquen les campanes</i>.</span></span></span></h3>
<h3 style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: normal;"><span style="color: #bf9000;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span>Maria Sans segueix essent un dels
testimonis excepcionals d'aquells esdeveniments. La seva conversa és una lliçó
d'història viscuda i d'ideals emocionats que es condensen en la frase amb la
qual m'acomiadà, enlairant tímidament el puny, em va dir: «En la lluita, fins
al final!».</span></span></h3>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Sou nascuda a Arbeca oi? Quan vau venir a Mataró?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Si, sóc d'Arbeca, de la província de Lleida, i a Mataró vaig
pujar amb els meus pares i dos germans. N'érem tres: un germà, que era el gran,
una servidora i una germana que era més petita, que també és morta ja. La mama
hi tenia una tia, a Mataró; feia molt de temps que no s'havien vist i sempre
deia que tenia ganes de venir a Mataró i veure el mar. Perquè allà baix, es
clar, això no ho teníem. Vam pujar una vegada, jo tenia quatre anys, i ens va
agradar: perquè clar, no havíem vist mai el mar. El meu pare tenia feina en la
companyia elèctrica i ens vam quedar aquí per sempre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">D'aquells anys d'abans de la guerra, quins records en teniu?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Els pares eren del Partit Socialista i els diumenges anaven a
prendre cafè a la Casa del Poble que en deien: era la seua festa. Perquè les
festes d'abans ja sabem com eren. I jo anava per allà i jugava amb altres nenes
com jo i em vaig anar fent gran d'aquesta manera, i em vaig fer de les
Joventuts. Però vam tenir la desgràcia que aquest... - <i>s'altera</i> - en Franco ens
va fume aquesta guerra pel damunt i llavors vaig dir-me que faria el que
calgués per ajudar. No per anar a la guerra, perquè a la guerra una dona no hi
fa res, però altres coses sí: que em diguessin què fer i ho faria. A més,
encara era molt jove i la mama no m'hauria permès d'anar al front.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">El
1938 es va instal·lar al Col·legi dels Salesians de Mataró, un Hospital per
als ferits de guerra de les Brigades Internacionals. Tot el personal
professional era estranger però es va demanar auxiliars locals per a ajudar. I
vos vau ser una d'aquelles joves infermeres. Com va anar que us hi apuntéssiu?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Totes les infermeres titulars, tot el personal era estranger;
de totes les nacions. Com que a la fàbrica no treballàvem, perquè no hi havia
llum, jo anava a les Joventuts Socialistes. Allà ens trobàvem un grup de noies
que enraonàvem de les nostres coses, i un dia va venir un senyor que era del
partit i ens va dir, - érem quatre o cinc noies, totes de Mataró - «Noies
hauríeu d'anar als Salesians, allà dalt en el col·legi, perquè han portat
ambulàncies plenes de ferits i estan a terra perquè no hi ha ni llits, tampoc
no hi ha res per a atendre'ls i hi hauríeu d'anar». Era l'hivern i ens vam
dir:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>«Doncs anem-hi a ajudar, farem el
que calgui».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Hi vam anar i ens hi vàrem quedar fins a tenir aquells homes
nets i arreglats. Tots venien del front, ferits, afamats, bruts... els vam
arreglar, els vam donar una mica de menjar calent i l'endemà al matí a les vuit
ja era allà dalt altre cop. I fins a les nou de la nit no sortíem, perquè les
infermeres menjàvem allà. La meva infermera titular era anglesa, no sabia una
paraula de l'espanyol ni jo l'anglès, així és que ens enteníem com podíem i
anàvem fent. Venia al matí, que era quan curàvem els malalts i jo l'ajudava. A
la tarda ja no venia i em quedava sola. No sé el que feia a les tardes, perquè
com que no ens enteníem, ella feia la seva.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Jo, a la tarda, plegava benes i feia altres feines de l'hospital, perquè
avui, per exemple, tot es llença, però allà ho rentàvem tot i ho tornàvem a
posar a punt per a utilitzar-ho...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Teníeu un sou per treballar en l'Hospital?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">No, no, jo hi vaig anar sense pensar que ens haguéssin de
donar res. La veritat és que ens van donar la mateixa paga que als militars, i
d'un xusco de pa en feien tres trossos, i ens en donaven un, i també el dinar.
Em vaig quedar molt prima perquè entre la gana i veure tot allò que no havia
vist mai, aquelles desgràcies tan grosses...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Perquè atendre ferits de guerra devia ser molt dur...<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Sí, perquè no ens enteníem. Arribaven que no sabien parlar,
igual com nosaltres tampoc... era dur... perquè n'hi havia que els havies de
donar el menjar a la boca perquè s'havíen quedat sense mans... pobrets... feien
molta pena...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Recordo un matí, que una infermera anglesa estava asseguda al
costat de la llitera on havia un jove soldat, suposo que també era anglès, que
s'estava morint. La companya li estava escrivint la carta de comiat per als
familiars i estava plorant... Jo no entenia el que es deien, però veia aquell
pobre soldat que es moria... -<i style="mso-bidi-font-style: normal;">se li
neguen els ulls</i>-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>...jo també vaig
plorar...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">A
banda de la relació estrictament sanitària, hi havia relació amb els ferits,
moments d'esbarjo...<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Es que no podíem: qui és que sabia l'anglès abans aquí? Ara
el sap tothom, però abans no. Miri, un soldat un dia em crida -ens deien
infermera o camarada i nosaltres a ells també,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>perquè sinó t'havies d'enrecordar de noms complicats i era difícil
-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i m'ensenya que se li havia caigut un
botó dels pantalons i amb signes em va demanar si li podia cosir. I li vaig dir
que sí: «A minut camarada» li vaig dir, i com que, és clar, jo tenia tanta
feina: m'havia de cuidar de vint-i-cinc ferits; no vaig tenir temps i no me'n
vaig enrecordar més. A l'endemà al matí em diu<i style="mso-bidi-font-style: normal;">: </i>«Camarada que encara no ha passat un minut espanyol?» Li vaig
demanar disculpes i li vaig cosir. Amb això vull dir que no en teníem, de
temps, ni temps ni paraules per a expressat-nos. Tu no els entenies i ells
tampoc t'entenien de res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">N'hi havia moltes d'auxiliars?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Moltes, moltes no, perquè hi havia un altre hospital, el de
Valldemia, que era per als soldats espanyols malalts, i allà en canvi era per
als ferits de guerra de les brigades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Per aquell Hospital es diu que hi van passar joves que temps a venir serien
personatges rellevants en els seus països, per exemple Joseph Broz, el que
després seria el marsical Tito de Iugoslàvia. Recordeu algú en especial?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Sí, jo vaig conèixer l'Hemingway. Però l'Hemingway no estava
pas ferit, no. Hi voltava molt, per l'Hospital, no recordo si hi venia amb
algú, jo el veia quan venia a veure a un ferit de la meva sala. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">A
l'Hospital hi va estar ingressat un brigadista que es deia Freddy Keller. Era
l'amic que em deieu a qui l'escriptor Ernest Hemingway, que llavors feia de
corresponsal de guerra en el costat republicà, venia a visitar a Mataró. Els
recordeu aquests moments?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Sí, ell s'asseia al costat del llit i parlaven. Però jo, com
que no entenia res ni tenia temps per escoltar-los, no sé pas què es deien... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Es diu que vos vau ser la inspiradora d'un personatge, que curiosament també
era infermera i es deia Maria, de la novel·la d'Hemingway <i>Per qui toquen les campanes?</i></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><i><br /></i></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Sí, però jo tot això, la veritat era molt joveneta i, jo,
l'Hemingway, el veia un home gran. No ho era, però per la diferència d'edat
m'ho semblava. De fet no hi vaig tenir gaires tractes. Ell sí que em mirava, a
vegades, quan venia a veure en Keller.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">L'heu llegida la novel·la?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">No, tota no.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Us hi veieu reflectida d'alguna manera?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">No, no. Potser com que parla de la guerra i és el que havia
viscut... però no.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Sembla que va ser l'abril de 1938 que van arribar a l'Hospital de Mataró unes
infermeres de Madrid, la recordeu l'Eugenia Gonzalez Ramos?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Sí, la recordo molt bé, era una noieta alta, potser més que
jo, i molt primeta. Venia amb una altra noia de Madrid també, i amb una de més
gran que va resultar ser una monja disfressada, que va venir amb elles en una
ambulància des de Múrcia. Ningú ho sabia que era una monja. I resulta que quan
van entrar els nacionals, aquestes dues noietes, pobretes, van desaparèixer i
no les vam veure mai més. Es veu que aquesta monja les va fer matar perquè
durant el viatge des de Múrcia, les dues noies, tot enraonant, allò que passa
amb els joves: que expliques que si jo he anat aquí, que si he anat allà, i es
veu que devien explicar alguna cosa compromesa i per això aquesta monja les va
denunciar a totes dues.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Perquè a l'Eugenia, que tenia tot just vint anys, si que sabem segur que va ser
denunciada, que la van detenir, li van fer un consell de guerra sumaríssim i la
van afusellar al Camp de la Bota, però d'aquesta altra noia no en sabem res...<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">No el recordo pas el seu nom, és que jo no hi vaig tenir
gaire contacte amb elles, quan van arribar jo estava a la sala vint i elles a
la sala del costat, que era la dos, eren unes sales grans que hi devia haver
dos-cents nois. Potser amb l'Eugenia m'hi vaig relacionar més, no ho sé el
perquè, igual perquè era més xerraire vaig saber com es deia, que era de
Madrid, que havien vingut amb aquesta ... com es deia aquesta mala sort de
monja?... -dubta- Es deia... Guadalupe! Es deia Guadalupe aquesta monja. I el
diumenge, perquè els nacionals van entrar a Mataró entre setmana, per primera
vegada, es va vestir de monja i va dir missa a la capella dels Salesians.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Devia seu un impacte veure a qui fins llavors era una companya, vestida ara amb
l'hàbit de monja.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Sí, vestida amb l'hàbit i dient missa. El que no va donar va
ser comunions, es veu que això no ho poden fer, però bé, jo com que no hi entenc...
se m'en fot tres pitos tot això! I la Guadalupe aquesta va denunciar-les i jo
ja no vaig tenir-hi més tracte<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Recorda l'arribada dels franquistes?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">La mama ho va veure clar i m'ho va dir: «Maria plega de
l'Hospital perquè perderem la guerra», però jo no m'ho acabava de creure. Em va
dir «Mira, no vull que vagis a treballar pels feixistes ni una hora, digues a
l'Eva, - que era la responsable que teníem- que ho has de deixar perquè estic
malalta», i això era veritat doncs l'havien d'operar d'un ronyó a la mama. I
també li ho vaig dir a aquesta monja, que la van deixar de responsable, perquè
com que era més gran, tenia més experiència que no pas nosaltres que totes
teniem 17, 18 o 19 anys. Els vaig dir que ja no podia anar més a treballar...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">I
després de la guerra?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Abans de la guerra jo treballava en una fàbrica de gènere de
punt. A Mataró era molt fort el gènere de punt, i feia dos anys que hi
treballava, encara que no en tenia l'edat però per ajudar a casa vaig dir que
ja tenia catorze anys. Però a l'hora d'arreglar els papers es va veure que tot
just en tenia tretze. Em van acceptar amb la condició de què fins a tenir els
catorze cada dia havia d'anar una hora a l'escola. Hi anava a dos quarts de set
i en acabar em feien el paper de conformitat i llavors ja podia entrar a
treballar. I quan va acabar la guerra pensava «jo què he de fer? Perquè si vaig
plegar de la fàbrica per anar a ajudar els rojos ves a saber ara...» Però vaig
decidir provar-ho. No feia res de mal per provar-ho, i vaig anar a la fàbrica i
els vaig dir «mirin: s'ha acabat la guerra, som els perdedors, no sé si venir o
no venir». Vaig anar a l'encarregat, que ja ens coneixíem de quan hi
treballava, a veure si podia tornar-hi a anar o buscava una altra fàbrica. Em
va dir que per ell sí, però, que ho havia de consultar amb els amos. Em va fer
esperar allà mateix en la secció on havia treballat, i poc després em va dir
que sí , que podia tornar a treballar-hi. I m'hi vaig quedar fins que em vaig
casar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Fa uns anys, el 1996, hi va haver un acte al Parlament de Catalunya, de
reconeixement a les Brigades Internacionals, hi vau retrobar algun conegut de
llavors?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Molt pocs. Perquè jo sóc molt gran i molts ja eren morts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Darrerament s'estan impulsant una sèrie d'iniciatives per al reconeixement a
les víctimes, la llei de la memòria històrica,... Penseu que se us ha reconegut
prou?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Es va fer allò de Barcelona i fa temps, quan l'Agàpit Borràs
va fer el monument als soldats al cementiri, jo hi vaig anar amb una flor per
cada soldat que hi havia. Però ara no estic massa al dia, ja sóc molt gran...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">Després de la vostra experiència vital, quin missatge deixaríeu a la gent jove
d'avui?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;">A la gent jove: que vagi sempre contra la guerra! Que la
guerra és sempre misèria, és fam, és destrucció. És tot allò dolent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span face=""arial" , sans-serif" style="font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 11pt;"></span></div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-88465343017361876222020-06-06T19:57:00.001+02:002020-06-06T20:05:21.689+02:00J.V. Foix, occitanista. Uns apunts<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><a href="https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1464231" target="_blank"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="304" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM_MPv2ivvEFvMlmB0JMY3u2vNpDIEUzPBxqfYEXhH8tNrunPQDQA4R90r5Sn0uj0q3Cr8VMAIzghJi4sRKDjVSoAJnVcISm-kc2yRfzKTxjEluGo5oOfv6uXtK0KeBy4PtUt3FCA5hLw/s320/La+Publicitat.JPG" width="235" /></a></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1464231" target="_blank"><span style="color: blue;">Portada del número del 20 de febrer de 1929</span></a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El poeta J.V. Foix
amb Josep Carbonell i Gener va ser un gran divulgador de les relacions culturals
catalano-occitanes i del concepte de “mediterranisme”, de “llatinitat” que en l’ideari
polític convoca la unió i l’esdevenidor en la terra mediterrània d’àmbit
romànic i gira entorn de la idea d’un origen (llatí) compartit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un concepte
que neix amb Frederic Mistral i el Felibritge, progressa també amb les
aportacions de Charles Maurras (1868-1952) i que formarà part de l’ideari
noucentista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una idea de
llatinitat i d’occitanisme que ja apareixerà a la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Monitor</i> editada a Sitges (1921-1923) i que tindrà en Josep
Carbonell el gran impulsor i en Foix un dels pensadors i difusors des de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Publicitat</i> i de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Amic de les Arts</i>. Aquí per exemple, hi escriurà un article sobre
Maurras i la comunitat cultural i lingüística occitana alhora que col·laborarà
en la revista occitana <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Oc</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després del darrer
número de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Amic de les Arts</i> el 1929,
Foix seguirà en l’occitanisme i col·laborarà amb Carbonell, que crearà
l’Oficina de Relacions Meridionals (Panyella 2008:16).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però serà
especialment amb la seva col·laboració a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Publicitat</i> entre 1922 i 1936, que esdevindrà un gran divulgador de la germanor
cultural, amb articles sobre escriptors occitans, novetats editorials i, sovint,
amb el rerefons polític d’un projecte panoccitanista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un exemple: a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Publicitat</i> del 20 de febrer de 1929 hi
publica l’article «<a href="https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1464231" target="_blank"><b><span style="color: blue;">Llatinitat</span></b></a>», on parla de l’aparició de la revista francesa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Latinité</i> i, desmarcant-se’n per manca d’innovació
en la proposta, defensa la unitat de l’espai social europeu mediterrani.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">«D’ací que, en
l’actualitat el programa llatí autèntic sigui representat pel novell agrupament
d'OC, que se situa davant l’occident europeu amb els peus clavats damunt la terra
mare sense prejudicis escolars de geografia i amb un instint finíssim de les
noves realitats europees: federacions inter-regionals i inter-estatals;
occident llatí com a camp d’acció immediata; Europa a la vista...».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Realment, un ideari
perfectament relacionable amb la idea, vigent fins no fa massa, de l’Europa
dels pobles que durant el franquisme havia trobat continuïtat en l’activisme del nostre <a href="https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/302652/423895" target="_blank"><b><span style="color: blue;">EsteveAlbert</span></b></a>, en la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida Nova</i> de
Montpeller, amb l’activisme d’<a href="https://laraconera.blogspot.com/search?q=Enric+Garriga" target="_blank"><span style="color: blue;"><b>Enric Garriga</b></span></a> i, fins avui mateix, amb el <a href="https://caoc.cat/" target="_blank"><span style="color: blue;"><b>Cercled’Agermanament Occitano Català</b></span></a>, per exemple.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bibliografia<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">PANYELLA, Vinyet
(2008). «L'Amic de les Arts, l'excel·lència de l'avantguarda catalana». En:
Panyella, Vinyet. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L'Amic de les Arts
(1926-1929)</i>. Barcelona: Edicions i Propostes Culturals Andana, p. 13-16.<o:p></o:p></span></div>
<br /></div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-62258766722177461762019-11-24T17:48:00.001+01:002019-11-27T12:31:10.412+01:00Uns dies a Haslach / i 5. El lletraferit d’Haslach<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYRx7p3czZjuGRZJRM2LnpyLsbGaYAJ_sq1MqT2Glyg281fgrg7WFtg5Mm5ZjFV5ch-zOJoWaNRfhA5enKjmrKkiieRz-gwd3wBQ75GqskZdj4nLBpF49DgmDT7tysl3nsG8Y31jNLDz4/s1600/DSC_0749.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYRx7p3czZjuGRZJRM2LnpyLsbGaYAJ_sq1MqT2Glyg281fgrg7WFtg5Mm5ZjFV5ch-zOJoWaNRfhA5enKjmrKkiieRz-gwd3wBQ75GqskZdj4nLBpF49DgmDT7tysl3nsG8Y31jNLDz4/s320/DSC_0749.JPG" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Monument a Heinrich Hansjakob</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En el centre històric, i en algun punt del no històric també, hi ha palplantades escultures de metall de figures a mida real. Més que escultures algunes són veritables conjunts, mes encertats els uns que uns altres -encara que això va per gustos. Al carrer principal, per exemple, hi ha una escena ben curiosa, un avi, potser un pagès, assegut en un banc contemplant una truja amb els seus porcells. I, més endavant, anant cap al museu del vestit tradicional de la Selva Negra, el <a href="https://www.schwarzwald-tourismus.info/Media/Attraktionen/Schwarzwaelder-Trachtenmuseum-Haslach" target="_blank"><b>Trachtenmuseum</b></a>, n’hi ha una altra de nom ben típic a tota la regió, la <i>Font dels bojos</i> (1976), de l’artista d’Haslach Herbert Maier. <i>Narrenbrunnen</i>, és un epígraf que es repeteix freqüentment en moltes fonts amb escultures, sovint jugant amb la contraposició aigua/vi, o cervesa millor si tenim en compte on som. </span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El museu es troba en les antigues dependències del monestir dels caputxins, Kapuzinerkloster, que s’ha conservat íntegrament i que també acull l’oficina de turisme. El monestir es construí a partir de 1630 per iniciativa del comte Christoph II von Fürstenberg i va subsistir amb l’ordre dels caputxins, malgrat les contínues anades i vingudes d’exèrcits i estralls que afectaren la població d’Haslach, fins el 1802 quan s’extingí la vida comunitària. Després de convertint-se en caserna militar, finalment va passar al municipi a mitjans del segle. </span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però si bé la sòbria arquitectura del monestir barroc i el retaule amb l’Anunciació i la Coronació de la verge del pintor Matthäus Gundelach (1566-1653) són prou interessants, com les vestimentes del museu, el que m’atrau novament l’atenció és una escultura de metall que hi ha davant la capella. És una escultura a mida natural d’en Hansjakob. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El prevere Heinrich Hansjakob (Haslach. 1837 – 1916) és un dels escriptors referents de la regió per la seva copiosa obra però també per la seva trajectòria. Capellà, escriptor, historiador i polític. Es doctorà amb una tesi sobre els comtes de Friburg, una nissaga que tenia el seu centre de poder a Breisgau als segles XIII i XIV. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1vByHXWF_otEVvRXL8NVBkY-g3LPTpTAATW92coIR_DY96XXT1A8pceRMyQrQ2svCYq_Q0Sv8CBrxT_i1MS_iw7qNgYwFAI1m5NBHi7f__D8wMbNmttP7dN3HY6-alPGHyu82GyrYT6k/s1600/FontBojos.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="650" data-original-width="430" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1vByHXWF_otEVvRXL8NVBkY-g3LPTpTAATW92coIR_DY96XXT1A8pceRMyQrQ2svCYq_Q0Sv8CBrxT_i1MS_iw7qNgYwFAI1m5NBHi7f__D8wMbNmttP7dN3HY6-alPGHyu82GyrYT6k/s320/FontBojos.JPG" width="211" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Font dels bojos</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Exercí la docència i a la dècada dels seixanta dirigí l’escola Höhere Bürgerschule de Waldshut. En posicionar-se públicament crític amb el govern, fou depurat com a professor i condemnat a un mes de presó a la Fortalesa de Rastatt. A la dècada dels setanta fou diputat al parlament de Baden pel Partit Popular Catòlic. Viatjà a França, Itàlia i altres països europeus; viatges que foren llavor de diversos llibres. El 1878 va trencar amb el seu partit i el 1881 fundà la primera cooperativa vinícola de Baden, al poble d’Hagnau, en uns moments de greu crisi de la viticultura per la fil·loxera. També impulsà iniciatives per a la preservació de la variant dialectal de la zona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els seus llibres de caràcter històric i de recopilació de la cultura i les tradicions locals li donaren una gran popularitat. Va ser un dels escriptors alemanys més productius del seu temps, autor de més de setanta títols, va escriure estudis històrics, escrits polítics, diaris i llibres de viatges, i va escriure relats i novel·les que prenen com a rerefons el folklore, els costums populars i la vida quotidiana a la Selva Negra. Cal dir que, com adverteix el seu biògraf Manfred Hildenbrand, en els seus textos no passen desapercebuts certs comentaris antisemites i de menypreu als jueus. Ens situa doncs en aquell pòsit que no farà estrany l’horror dels anys trenta i quaranta del nou segle.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<b>Seguir llegint</b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/08/uns-dies-hanslach-1-la-vall-del-kinzig.html" target="_blank">Uns dies a Haslach / 1. La vall del Kinzig (Kinzigtal)</a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/08/uns-dies-haslach-2-els-kz.html" target="_blank">Uns dies a Haslach / 2. Els KZ (1)</a> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/09/uns-dies-haslach-3-els-kz.html" target="_blank">Uns dies a Haslach / 3. Els KZ ( i 2)</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/09/uns-dies-haslach-4-heinrich-hansjakob.html" target="_blank">Uns dies a Haslach / 4. Heinrich Hansjakob</a></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span></div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-77437290349562077572019-09-20T01:25:00.000+02:002019-11-24T18:04:10.302+01:00Uns dies a Haslach / 4. Heinrich Hansjakob<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHtYOltdPVKxEhzP-KYubvQ9ij_uqg-0EtTtlrF-VDGa1_VPM59ui2gTHf9ggwr5cPiLZjsHTm5oYPvUJcvQyk9vxeq364Mh27qa_G0-ILHJSGu4ueaqM9QxoUD_5Ko9l9lsUqsg8BQFU/s1600/casa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHtYOltdPVKxEhzP-KYubvQ9ij_uqg-0EtTtlrF-VDGa1_VPM59ui2gTHf9ggwr5cPiLZjsHTm5oYPvUJcvQyk9vxeq364Mh27qa_G0-ILHJSGu4ueaqM9QxoUD_5Ko9l9lsUqsg8BQFU/s320/casa.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Edifici seu del Schwarzwälder Bote</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Però no només el terror i la foscor han estat història i vivència de la ciutat badesa. Avui, passejar pels carrers empedrats del nucli històric de balcons florits eixampla el cor aclofat pel plom de la memòria. </span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Una gran casa d’arquitectura tradicional, reconvertida a local comercial ens crida l’atenció. Els vidres dels finestrals estaven empaperats amb fulls de diari. Pertanyien a l’edició del dia del </span><span style="color: blue; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><u><span style="font-family: "old english text mt"; font-size: 14.0pt;"><a href="https://www.schwarzwaelder-bote.de/hausach" target="_blank">Schwarzwälder Bote</a></span></u></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">. I és que l</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">’edifici hostatja la redacció i l’administració de l’edició local del periòdic
Però el que també ens captà la mirada és una placa que hi ha a la façana
principal que explica que l’escriptor Heinrich Hansjakob hi va néixer el 19
d’agost de 1837. Desconeixia el personatge, més encara la seva obra, però em
cridà l’atenció que era de la mateixa quinta que el mataroní Terenci Thos.</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Va costar de fer-hi una
fotografia neta i amb perspectiva. Era dia de mercat i les parades dels venedors
i la gent començaven en aquella intersecció de carrers que, com a garita
cantonera, la casa natal de l’escriptor hi feia de sentinella.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El mercat setmanal, alimentari,
agrupava els productors locals i de proximitat, i alguns d’artesans, també.
Vins interessants amb el típic Spätburgunder, el pinot negre com en diuen allà,
o d’un blanc Riesling. Justament aquell dia però, de forta calor, va sorprendre
molt un rosat de pinot, ben fred, lleugerament dolcet i amb records de fruits
vermells. Perfecte acompanyant del formatge de llet de vaca rústec, cremós i de
gust potent, que vam arreplegar en una altra parada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJLvx8UcU5220lyVndDnAMv72xcN1uQlEdbxdtOqdcRVleHofs_1g1HPpQkP7Ppr4rXhNhSnqglX89qffm4s5sh7ewEfuMFRBorhxhjfoIupSi9xd0HbqdAUyp9mxBHgdXsHjkbS0aBGo/s1600/kirschtorte.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJLvx8UcU5220lyVndDnAMv72xcN1uQlEdbxdtOqdcRVleHofs_1g1HPpQkP7Ppr4rXhNhSnqglX89qffm4s5sh7ewEfuMFRBorhxhjfoIupSi9xd0HbqdAUyp9mxBHgdXsHjkbS0aBGo/s320/kirschtorte.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Del mateix ram de l’aigua, més d’una
parada oferia els aiguardents d’alta graduació típics del país, especialment el
kirschwasser, en versió artesana. De fet, cada pagès tenia un cirerer i es feia
el seu licor. Un licor de cirera també present en el pastís per excel·lència,
el Schwarzwälder Kirschtorte, pastís Selva Negra, pels no iniciats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I enciams de variades varietats,
petits això sí, lluny dels exemplars grandiloqüents que trobem generalment, i
de gust dubtós. O prunes, petites i de forma i tonalitats irregulars, potser
macades, com les pomes, i hortalisses amb la mateixa fesomia d’agricultura
biològica que tenia tot el que conreaven aquells productors locals. La riquesa
de varietats d’un mateix producte feia que no es trobessin a faltar ni kiwis,
ni mangos ni altres exotismes de kilòmetre mil. Bons per cert, més si te’ls poguessis
menjar allà mateix d’on venen... <o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipLv0E3KBqROCZMaofoFkiWPHiwT65J7PMm-UVxzPeGxv7XdEt1T2sL-NY6zRoZ5KyvpFB8exR0rmduWiqXUTrz186U5a8o479ryNk8YPtLed99FCGpBQrvyzqgL5OZ1OMXU4VQXYuEY0/s1600/diari.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipLv0E3KBqROCZMaofoFkiWPHiwT65J7PMm-UVxzPeGxv7XdEt1T2sL-NY6zRoZ5KyvpFB8exR0rmduWiqXUTrz186U5a8o479ryNk8YPtLed99FCGpBQrvyzqgL5OZ1OMXU4VQXYuEY0/s320/diari.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A la plaça del Rathaus, l’Ajuntament,
el mercat tombava pel carrer de la dreta, custodiat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>banda i banda del vial per terrasses plenes
de gent que ja feia el dinar. Bo i l’hora matinera, amb prou feines les dotze
del migdia! la gent endrapava amb ganes. El carrer de l’esquerra duia a l’església parroquial de Sant
Arbogast, amb un imponent campanar construït entre 1906 i 1907. El sant titular
de la parròquia, amb aquell nom, devia fer més por que devoció. En el carrer que
hi mena, el mercat es transformava. Ara els paradistes eren nois i noies,
infants, que posaven a la venda les seves joguines, llibres i contes de segona
mà. La canalla s’anava fent gran i abans de llençar els seus entreteniments d’infantesa
pel desús que els condemnava, treure’n uns dinerons era una bona opció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Voltant pel mercat, al final vam
fer cap en una altra església.<o:p></o:p></span></div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjALDPor92h2FkoWzFhPe2KgdSIB5oA9ZPRG8z5aDAWNw7GEM2nIe1RlkhOySwrVNPeyqkEEOw3cO0_TyHyRy9i06eJvx220y_d0GFqnX8u414L_p8YbygLAAMaFV510hEVgT4NeI5tE2M/s1600/Placa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjALDPor92h2FkoWzFhPe2KgdSIB5oA9ZPRG8z5aDAWNw7GEM2nIe1RlkhOySwrVNPeyqkEEOw3cO0_TyHyRy9i06eJvx220y_d0GFqnX8u414L_p8YbygLAAMaFV510hEVgT4NeI5tE2M/s320/Placa.jpg" width="240" /></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span></u>
<u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span></u>
<u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span></u>
<u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span></u>
<u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span></u>
<u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Seguir lleg<o:p></o:p></b><b>int</b></span></u></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/08/uns-dies-hanslach-1-la-vall-del-kinzig.html" target="_blank">Uns dies a Haslach / 1. La vall del Kinzig (Kinzigtal)</a><br /><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/08/uns-dies-haslach-2-els-kz.html" target="_blank">Uns dies a Haslach / 2. Els KZ (1)</a><br /><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/09/uns-dies-haslach-3-els-kz.html" target="_blank">Uns dies a Haslach / 3. Els KZ ( i 2</a>)</span><br />
<a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/11/uns-dies-haslach-i-5-el-lletraferit.html" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Uns dies a Haslach / 5. El lletraferit d’Haslach</a><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-30440107114172735392019-09-06T18:55:00.000+02:002019-11-24T18:00:45.822+01:00Uns dies a Haslach / 3. Els KZ<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixve0ck8ma8FS4E7QDaipWNdcT9FNv7I8oqDjIIm6boXJEYXFBBr18TVO0uK_44OLHp49RILGVPOIkg5tVRfkVQ0MMJM6C32MoAyxBiUvHJIekam4O6LhrE2kdNjPUGP1KewMaNkRw0OQ/s1600/LagerKinzigdamm_Haeftlinge.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="664" data-original-width="1016" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixve0ck8ma8FS4E7QDaipWNdcT9FNv7I8oqDjIIm6boXJEYXFBBr18TVO0uK_44OLHp49RILGVPOIkg5tVRfkVQ0MMJM6C32MoAyxBiUvHJIekam4O6LhrE2kdNjPUGP1KewMaNkRw0OQ/s320/LagerKinzigdamm_Haeftlinge.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 9.5pt;">El camp Kinzigdamm </span><span style="font-size: 9.5pt;">[Font:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.weg-des-erinnerns.de/kinzigdamm/"><span style="font-size: 9.5pt;">https://www.weg-des-erinnerns.de/kinzigdamm/</span></a>]<o:p></o:p></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: justify;">En la mateixa pedrera avetosa hi havia un altre camp, el <a href="https://www.weg-des-erinnerns.de/vulkan/" target="_blank"><b><span style="color: orange;">Vulkan</span></b></a>. Les condicions de precarietat eren les mateixes dels altres camps llevat de la crueltat del seu director, l’SS-Sturmscharführer Josef Kraus. Responsable, des de febrer de 1945, de la pitjor repressió, també ho fou d’accions criminals executades personalment. Molts presos foren afusellats com a represàlia, per exemple un grup d’ucraïnesos que provaren una fuga i foren capturats i executats.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: justify;"><br /></span>
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: justify;">A Haslach, fins avui, han estat localitzats 220 desapareguts. 135 cossos foren traslladats als seus països d’origen i 75, que no han estat identificats reposen en el cementiri de la vila en una tomba honorífica. Molts altres van perdre la vida durant el trasllat a d’altres camps a l’interior d’Alemanya durant l’evacuació i als altres camps on foren traslladats. Alguns, en nombre indeterminat, foren assassinats en l’interior de les galeries i hi foren enterrats malgrat les directrius dels comandaments SS que precisaven que havien d’ésser enterrats en fosses comunes i sense res que els pogués identificar. I n’hi hagué que, bo i sobreviure a les llargues “marxes de la mort” i al seu internament en els camps, tanta agonia els extingí la vida tot just acabada la guerra. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’abril de 1945, els camps foren desmantellats i començaren les agòniques marxes de trasllat a d’altres camps. Alguns, més afortunats, foren alliberats i aconseguiren trobar refugi en algunes granges i petits establiments d’Haslach on esperaren l’arribada de les tropes franceses.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els presoners del camp <a href="https://www.weg-des-erinnerns.de/kinzigdamm/" target="_blank"><b><span style="color: orange;">Kinzigdamm</span></b></a>, situat als afores de la vila, en la presa del riu, encara que majoritàriament van treballar en els túnels, alguns van tenir la fortuna de ser contractats a les empreses locals com a treballadors forçats. Això els va permetre tenir condicions de treball més favorables, millor higiene i alimentació. Però de retorn al camp, el mateix infern.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Dels 1.700 presoners que passaren pels camps d’Haslach, se n’ha pogut identificar 750, provinents de 19 països. Segons les recerques documentals dels especialistes, 4 procedien d’Espanya i un ha estat identificat com un dels que hi perderen la vida: Joseph Espeletta. De fet, però, cal tenir present que les transcripcions dels noms en els registres en altres llengües sovint donen per a equívocs.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’única cosa positiva és que ja sigui pel desenvolupament militar de la guerra o per la desgraciada gestió dels presoners per part de les SS més interessats en l’extermini que en la producció, el complex Vulkan no arribà a enllestir-se i mai va poder produir armament.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El 1948 es va decidir esfondrar amb explosius les galeries de la mina. S’ensorraren parcialment, però. Ara hi ha el <a href="http://www.gedenkstaette-vulkan.de/html/gedenkstatte.html" target="_blank"><span style="color: orange;"><b>Memorial KZ-Vulkan</b></span></a>.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><u>Més informació</u></b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: #351c75;">. </span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://www.fichier-pdf.fr/2015/10/15/gedenkst-tte-vulkan/gedenkst-tte-vulkan.pdf">Gedenskstätte Vulkan. Haslach im Kinzigtal</a>. [pdf]</span><br />
. <a href="https://www.weg-des-erinnerns.de/">Camí de la Memòria</a> (Weg des Erinnerns).<br />
. <a href="https://www.weg-des-erinnerns.de/material/">Testimonis i altres materials</a><br />
<br /></div>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: verdana, sans-serif;"><u>Seguir llegint</u></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span><br />
<ul>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/08/uns-dies-hanslach-1-la-vall-del-kinzig.html">Uns dies a Haslach / 1. La vall del Kinzig (Kinzigtal)</a></span></span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/08/uns-dies-haslach-2-els-kz.html">Uns dies a Haslach / 2. Els KZ</a></span></span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/09/uns-dies-haslach-4-heinrich-hansjakob.html" target="_blank">Uns dies a Haslach / 4. Heinrich Hansjakob</a></span></li>
<li><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/11/uns-dies-haslach-i-5-el-lletraferit.html" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; text-align: left;">Uns dies a Haslach / 5. El lletraferit d’Haslach</a></li>
</ul>
<br />
<br /></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-2743293732772075792019-08-31T18:40:00.002+02:002019-11-24T18:01:09.264+01:00Uns dies a Haslach / 2. Els KZ<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0HXlzFIDhwERvN2xwoKYrUcvYL4h3VWKgrhF0-ljcr7qVnP35hsLFaXA1hA_C5bzkV40DDIw_12ausCKx58NMneCFXvRzbti3dsH0WFXByRGSKvYre4N0XFFiKQIkRAg1RQw6K2vtmNk/s1600/Sportplatz.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="487" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0HXlzFIDhwERvN2xwoKYrUcvYL4h3VWKgrhF0-ljcr7qVnP35hsLFaXA1hA_C5bzkV40DDIw_12ausCKx58NMneCFXvRzbti3dsH0WFXByRGSKvYre4N0XFFiKQIkRAg1RQw6K2vtmNk/s320/Sportplatz.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barracó del Camp Sportplatz el 1950 <br />
[Archiv Gedenkstätte Vulkan]</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Avui, la recuperació, el manteniment de la memòria històrica, a més del <a href="http://www.gedenkstaette-vulkan.de/html/gedenkstatte.html" target="_blank"><span style="color: orange;"><b>Memorial KZ Vulkan</b></span></a>, compta amb el <a href="https://www.weg-des-erinnerns.de/kinzigdamm/" target="_blank"><b><span style="color: orange;">Camí de la Memòria</span></b></a>, un itinerari pels principals espais d’aquest episodi històric d’Haslach. </span></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Al camp d’esports de la vila s’hi va instal·lar un dels tres camps satèl·lit subordinats al camp de concentració de Natzweiler-Struthof. La caserna fou enderrocada i avui en el seu lloc hi ha un edifici del mercat on, des de 1979, una placa commemorativa manté viva la memòria. El 1944 la indústria de guerra nazi va preveure adaptar els túnels de l’antiga pedrera del poble com a planta de producció de components per a les bombes volants, les V1 i V2 (Vergeltungswaffe). La pedrera era una antiga mina que havia cessat l’activitat a principis de segle quedant abandonades les galeries. Uns mesos després de la decisió, però, els bombardejos aliats destruïren la planta que Daimler-Benz tenia a Gaggenau i provocaren un canvi: els túnels es dedicarien a la producció dels components per a tancs que fabricava aquella empresa. L'Organització Todt s’encarregava de proporcionar la mà d’obra, que es subministraria d’altres camps evacuats per la pressió militar dels aliats o fruit d’un allau de detencions a Alsàcia. Pels camps passaren cap a 1.700 presos originaris d’una vintena de països, principalment de França, de la Unió Soviètica i de Polònia, membres de la resistència o simplement represaliats polítics. </span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El camp Sportplatz era a tocar de la ciutat i els presos cada dia l’havien de travessar a peu fins al camp Vulkan, la pedrera. Treballaren en condicions inhumanes amb l’habitual repressió i maltractament dels SS que els custodiaven, més cercant la tortura i l’extermini que no pas els resultats en la construcció de la carretera i de les instal·lacions de producció en l’interior de les galeries. La solidaritat d’alguns vilatans d’Haslach –expliquen els supervivents– intentà alleujar el patiment deixant als vorals del camí pomes, patates i algun tros de pa que, malgrat riscar la vida, els captius provaven de recollir eludint la vigilància dels botxins. </span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Les males condicions de vida d’aquells inacabables mesos d’hivern de 1944-1945, desnodrits i emmalaltits, sense abric, amb prou feines uns parracs, calçat deleble, a vegades improvisat amb cartrons, mancats de condicions higièniques i de medicaments, el treball forçat d’horaris eterns, extenuants en aquelles condicions, colpejats... provocaren moltes de les morts. Altres foren assassinats directament. </span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Es fa estrany reproduir mentalment la imatge d’aquells passatges de la deplorable història d’Europa, en aquell escenari harmoniós de la vila de balcons florits o dels frondosos boscos verdíssims i humits. Estrany i trist, es fa.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: verdana, sans-serif; text-align: left;"><u>Més informació</u></b></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">. <a href="https://www.fichier-pdf.fr/2015/10/15/gedenkst-tte-vulkan/gedenkst-tte-vulkan.pdf">Gedenskstätte Vulkan. Haslach im Kinzigtal</a>. [pdf]. <br />. <a href="https://www.weg-des-erinnerns.de/">Camí de la Memòria</a> (Weg des Erinnerns)<br />. <a href="https://www.weg-des-erinnerns.de/material/">Testimonis i altres materials</a><br /> <br /><b><u>Seguir llegint</u></b></span><br />
<ul style="text-align: justify;">
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/08/uns-dies-hanslach-1-la-vall-del-kinzig.html">Uns dies a Haslach / 1. La vall del Kinzig (Kinzigtal)</a></span></span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/09/uns-dies-haslach-3-els-kz.html" target="_blank">Uns dies a Haslach / 3. Els KZ (i 2)</a></span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/09/uns-dies-haslach-4-heinrich-hansjakob.html" target="_blank">Uns dies a Haslach / 4. Heinrich Hansjakob</a></span></li>
<li><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/11/uns-dies-haslach-i-5-el-lletraferit.html" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; text-align: left;">Uns dies a Haslach / 5. El lletraferit d’Haslach</a></li>
</ul>
<br />
<br />
<br /></div>
<br /></div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-88403444833237212412019-08-26T15:16:00.004+02:002019-11-24T18:01:28.580+01:00Uns dies a Haslach / 1. La vall del Kinzig (Kinzigtal)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOYsqMBn910C5MRhyphenhyphenCc-RCUvog192JQ94aj7vwnAej4nAeroKk2cNscW4PHqDLu91jcDJovZWz2AGyTBC0TmzQ_LZnkVgQThrCHHVeGuKVKEIsbIUCJtm6-yPwKfRPxOrpemymLk3UAjs/s1600/Torre.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="652" data-original-width="435" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOYsqMBn910C5MRhyphenhyphenCc-RCUvog192JQ94aj7vwnAej4nAeroKk2cNscW4PHqDLu91jcDJovZWz2AGyTBC0TmzQ_LZnkVgQThrCHHVeGuKVKEIsbIUCJtm6-yPwKfRPxOrpemymLk3UAjs/s320/Torre.JPG" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Mirador d'Urenkopf (foto E. Llovet)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="text-align: justify;">La mu</span><span style="text-align: justify;">ntanya Urenkopf, </span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">poc més alta que la de Burriac, allotja al seu cim un impressionant mirador que recorda l’antiga torre que ja al segle XVII l’havia precedit. Al seu peu creix la petita ciutat d’<a href="https://www.google.com/maps/place/77716+Haslach+im+Kinzigtal,+Alemanya/@48.2860749,8.0580226,13z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0x4790d763a6fe4731:0xef0d57851947b29e!8m2!3d48.2773714!4d8.0900012">Haslach im Kinzigtal</a> a la riba esquerra del Kinzig, un riu que serpenteja pel Schwarzwald, el mític bosc frondós i espès, negre, que dona nom turístic a la regió coneguda com a Selva Negra. La torre és construïda amb els troncs d’avet que s’enfilen fins als trenta metres d'alçària característics d’aquests boscos. Des de la plataforma, s’obre a la vista l’impressionant panorama de tots els tons del verd de la vall del Kinzig que va obrint-se pas, calm, fins al Rhin.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: justify;">Havíem portat la pluja amb nosaltres. Després de les calorades del juny, la sequera ja feia el tomb insinuant una tardor boletaire. Sequera, però, entesa en relació al règim d’aigua que hi cau del cel quan el canvi climàtic no l’altera, gens equiparable als sequerals que sovint freqüenten per casa. Al balcó florejat de la típica casa alemanya, de fusta, els sentits s’eixorivien amb la pluja, la flaire boscana i la </span><a href="https://maltosaa.com.mx/historia-estilos-weissbier/" style="font-family: verdana, sans-serif; text-align: justify;" target="_blank"><b><span style="color: blue;">Weißbier</span></b></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: justify;"> Naturtrüb de tanta anomenada.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Haslach, a banda de l’habitual encant dels carrers dels pobles d’aquesta zona d’Alemanya, tenia un interès afegit. Haver allotjat en el seu terme tres camps de treball nazis a darreries de la Segona Guerra Mundial. Eren camps de treball de presoners procedents majoritàriament de la resistència i de la dissidència. Entre 1944 i 1945 es van condicionar els camps Sportplatz, Vulkan i Kinzigdamm amb la intenció que els presoners treballessin en la construcció d’un complex industrial aprofitant les galeries subterrànies d’una antiga pedrera.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El dia plujós i emboirat que vam pujar a la torre Urenkopf, a mig camí, vam aturar-nos al </span><a href="http://www.gedenkstaette-vulkan.de/html/gedenkstatte.html" style="font-family: verdana, sans-serif;" target="_blank"><b><span style="color: blue;">Memorial del KZ-Vulkan</span></b></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> situat al mig del bosc espès en les restes de les estructures i d’una de les entrades a les galeries que encara es conserven. Ara, el bosc se’ns feia més negre.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTd7ac-ac0W3RKb0OHZ4bViuADOirC06hGCP-DwqXS9PtUkKCTru0LGGj8w8UKWvuhM8DR7TeTUr2P0gqHdbZSDLDo28wf6NBy5VmNWx_rR4hfkffC8QAU7tB1rLSEHUBoCyQmP6vT4Sk/s1600/Haslach.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="357" data-original-width="556" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTd7ac-ac0W3RKb0OHZ4bViuADOirC06hGCP-DwqXS9PtUkKCTru0LGGj8w8UKWvuhM8DR7TeTUr2P0gqHdbZSDLDo28wf6NBy5VmNWx_rR4hfkffC8QAU7tB1rLSEHUBoCyQmP6vT4Sk/s1600/Haslach.JPG" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Haslach en un dibuix de finals del segle XVII</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><u>Més informació</u></b></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: #351c75; text-align: justify;">. </span><a href="https://www.fichier-pdf.fr/2015/10/15/gedenkst-tte-vulkan/gedenkst-tte-vulkan.pdf" style="text-align: justify;">Gedenskstätte Vulkan. Haslach im Kinzigtal</a><span style="text-align: justify;">. [pdf]</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">. </span><a href="https://www.weg-des-erinnerns.de/" style="font-family: verdana, sans-serif;">Camí de la Memòria</a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">. </span><a href="https://www.weg-des-erinnerns.de/material/" style="font-family: verdana, sans-serif;">Testimonis i altres materials</a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /><b><u>Seguir llegint</u></b>. </span><br />
<ul>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/08/uns-dies-haslach-2-els-kz.html">Uns dies a Haslach / 2. Els KZ</a></span></span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/09/uns-dies-haslach-3-els-kz.html" target="_blank">Uns dies a Haslach / 3. Els KZ (i 2)</a></span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/09/uns-dies-haslach-4-heinrich-hansjakob.html" target="_blank">Uns dies a Haslach / 4. Heinrich Hansjakob</a></span></li>
<li><a href="https://laraconera.blogspot.com/2019/11/uns-dies-haslach-i-5-el-lletraferit.html" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; text-align: left;">Uns dies a Haslach / 5. El lletraferit d’Haslach</a></li>
</ul>
<br />
<br /></div>
</div>
<div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-68855140686885757082019-02-08T11:00:00.000+01:002019-02-08T11:00:02.807+01:00Esteve Albert i Josep Sebastià Pons a les Jornades Duos Rios<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMdkEbcCvIEhO3nRl3NSnZuCP4NKLOe3u19bScYYGLwmZhxgAFh16-qwqmcoPRyBon2EhzjnUqmBNSURqHgmGIhdLDDGyg_o2Ge8mauJAkplFVmrlHEJtD52aqdbd5zXXMyQ9rkodBeMQ/s1600/F2-PaisatgeFamiliar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1104" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMdkEbcCvIEhO3nRl3NSnZuCP4NKLOe3u19bScYYGLwmZhxgAFh16-qwqmcoPRyBon2EhzjnUqmBNSURqHgmGIhdLDDGyg_o2Ge8mauJAkplFVmrlHEJtD52aqdbd5zXXMyQ9rkodBeMQ/s320/F2-PaisatgeFamiliar.jpg" width="220" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Dissabte 9 de febrer, en el marc de les II Jornades d’Estudis Locals Duos Rios, convocades per l’Arxiu Històric Municipal a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Dosrius, parlarem d’</span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Esteve Albert: Josep-Sebastià Pons el referent homenatjat</i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;">.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt;">El volum de les comunicacions presentades es publicarà en un nou número de la
revista <i>Duos Rios</i> que sortirà per Sant Jordi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br /></div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-30632006785097832202018-12-12T00:37:00.000+01:002018-12-12T00:37:28.904+01:00S’ha mort l’occitanista Pèire Pessamessa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCeDIgnAKb5qaX3xwD1KUu1EkBBID5WzUo9Fu9hUBf5EcVW1_zw4FLa5owtPMOcdZqr5HV4GwAb6afZhac0Pv45FsqsSxOz_Jg2p_9jk53QA_0RJ9iLvmkF0Mny_nonJwYFTWUYro5ZHA/s1600/Albi_2017.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="651" data-original-width="674" height="309" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCeDIgnAKb5qaX3xwD1KUu1EkBBID5WzUo9Fu9hUBf5EcVW1_zw4FLa5owtPMOcdZqr5HV4GwAb6afZhac0Pv45FsqsSxOz_Jg2p_9jk53QA_0RJ9iLvmkF0Mny_nonJwYFTWUYro5ZHA/s320/Albi_2017.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’escriptor, polític i
occitanista <a href="http://caoc.cat/es-mort-peire-pessamessa/" target="_blank"><b><span style="color: blue;">Pèire Pessamessa</span></b></a> ens ha deixat aquest 9 de desembre. Nascut a
Marselha el 1931 destacà pel seu activisme occitanista i per la seva vinculació
amb iniciatives de germanor occitanocatalanes. No en va fou president de la
secció occitana del <a href="http://caoc.cat/" target="_blank"><b><span style="color: blue;">CAOC</span></b></a>. Es va donar a conèixer al públic català amb les seves
col·laboracions a la revista occitanocatalana <i>Vida Nova</i>, editada a Montpelher i participà en els Jocs Florals de
l’Alguer on fou premiat. Una de les seves novel·les més reconegudes fou <i>Nhòcas e Bachòcas</i> (1957) que obrí noves
perspectives a la narrativa occitana del moment. Entre 1973 i 1978 publicà la
trilogia <i>De fuòc amb de cendres</i>. De
les seves nombroses col·laboracions assagístiques publicà l’aplec <i>Escrichs</i> (1977) i, més recentment, el
2010, publicà l’assaig <i>A la recèrca de
l’identitat occitana : Fabulacions</i>, una reflexió sobre els mites fundacionals
de la identitat occitana. Fou alcalde de Buòus a la Provença durant vint i vuit
anys, vinculat políticament al <b><a href="http://lo.lugarn-pno.over-blog.org/" target="_blank"><span style="color: blue;">Partit de la Nacion Occitana</span></a>,</b> clarament independentista.
L’any 2012 va rebre el Gran Premi Literari de Provença [<a href="https://www.aquodaqui.info/Peire-Pessamessa-contra-la-literatura-embarrada-e-la-fobia-dau-mot-occitan_a151.html" target="_blank"><b><span style="color: blue;">podeu llegir el seu discurs i escoltar-lo aquí</span></b></a>]<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pessamessa era un dels occitanistes
que segur podies trobar en iniciatives de defensa i promoció de la cultura
occitana, en trobades occitanocatalanes, a Occitània o a Catalunya, o en els Congressos
de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans. Fou precisament en la
darrera edició del Congrés de l’AIEO celebrada a Albi l’estiu de 2017 que vaig
poder compartir amb ell una agradable conversa sobre la seva participació en la
revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida Nova</i> i els seus records
del dosriuenc Esteve Albert. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sense dubte, Pèire Pessamessa ha
deixat una gran empremta en la cultura occitana i l’occitanisme. Constatem-ho
llegint-lo.</span><o:p></o:p></div>
<br /></div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-48622422417301068602018-03-22T11:13:00.001+01:002018-03-22T11:28:41.626+01:00Sol solet..., d’Àngel Guimerà<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbti8-puH5rr-XmvRwA-pGTLyGaDkYk-Md2jcfz144N-YtBH0fTguuywVM-SOFZXVraPPSqwHHJgjg5z45i0_FcQFTyRgyNuM23oWPSbHtuFwOyzli9EI8z2i7nwoizTR4E-tKDZNqQ2s/s1600/Sol_Solet.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="460" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbti8-puH5rr-XmvRwA-pGTLyGaDkYk-Md2jcfz144N-YtBH0fTguuywVM-SOFZXVraPPSqwHHJgjg5z45i0_FcQFTyRgyNuM23oWPSbHtuFwOyzli9EI8z2i7nwoizTR4E-tKDZNqQ2s/s320/Sol_Solet.jpg" width="230" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Després de l’extraordinari èxit dramatúrgic de
la dècada dels noranta, amb el nou segle XX, Àngel Guimerà s’adapta a les noves
demandes del públic diversificant la seva producció. Es decantarà així cap a un
</span><span style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">model de teatre realista burgès amb el
referent, entre d’altres, del dramaturg italià Giuseppe Giacosa. Obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Arran de terra</i> (1901), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La pecadora</i> (1902), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aigua que corre</i> (1902) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Miralta</i> (1905) en seran la mostra. Però Guimerà no reeixí amb la fórmula i
reprengué <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">la base naturalista que l’havia caracteritzat, conservant la
força dels drames de la dècada anterior amb obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Eloi</i> (1906), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’aranya</i>
(1906) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sol solet</i> (1905).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquests dies, en el Teatre Nacional, Carlota Subirós ens presenta un muntatge
agosarat de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sol solet</i> una mena de
“deconstrucció” del <a href="https://www.youtube.com/watch?v=zbu72qT4ySE" target="_blank"><b>clàssic desconegut</b></a>. Un text reduït, com el repertori de
personatges que passa a sis, però que s’amplia afegint-ne dos de nous, femenins.
Personatges que representen la llum i l’ombra i que focalitzen una mirada de
gènere sobre la protagonista. A més, una posada en escena, trencadora per a un
Guimerà, que reforça extraordinàriament la tensió amb l’espai, la llum i la
música.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">No descobrirem res si diem que amb el títol <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sol solet</i>, Guimerà juga amb la paronomàsia
de «sol», <i style="mso-bidi-font-style: normal;">astre, llum</i> i «sol» <i style="mso-bidi-font-style: normal;">persona sola</i>. Un títol juganer de
ressons infantils que reporten al desarrelament dels personatges, especialment
el Jon, que poua en la seva orfenesa. El desarrelament i la marginalitat social
compartida per tants personatges guimerians, que explica la seva soledat. Uns
personatges que trobaran en l’amor l’única fórmula de redempció possible. I
aquest és el gran objecte de l’obra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En el triangle amorós Jon-Munda-Hipòlit contrasten
dues classes d’amor. L’amor ingenu representat per Jon i l’amor passional de
desig visceral i sensualitat turbulenta, sadomasoquista, de Munda i Hipòlit. Un
personatge, Munda, insòlit a l’època per l’esbós de la sexualitat femenina que
presenta. Una passió vital i convulsa que porta al límit als protagonistes i
que, com ja havíem vist en les obres de la dècada anterior, exigirà el
desenllaç tràgic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Si bé el tema de l’obra és una història de passions amoroses
amb protagonistes inadaptats, el centre, però, allò que condueix a l’esclat de
la passió amorosa vinculada al dolor com a redempció, és la solitud. Tots tres
protagonistes pateixen soledat, fruit de la seva inadaptació social. Són
personatges especials, que se surten de la norma establerta, són dissidents que
busquen, que lluiten per aferrar-se a una possibilitat de canvi en el seu mal
fat. I tots la troben en l’amor, el desig i la passió.<span style="color: red;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8wfnSm1BTO6-2RCxZqOOe6lZ4HTG7GiEIlpQG-zzR2yvmrb7gnoC96YRqI39xUm-mHXBXtsQfdPTWCk9YGfTEdKRfF_dNCREtUWvtd13gpSU7bObbVbBuA06AS6GTFXJHwHTxu4HVvkY/s1600/Solsolet.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="552" data-original-width="372" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8wfnSm1BTO6-2RCxZqOOe6lZ4HTG7GiEIlpQG-zzR2yvmrb7gnoC96YRqI39xUm-mHXBXtsQfdPTWCk9YGfTEdKRfF_dNCREtUWvtd13gpSU7bObbVbBuA06AS6GTFXJHwHTxu4HVvkY/s320/Solsolet.JPG" width="215" /></a><span style="background: white; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La salvació no serà possible, però. L’atzar fatal i
inexorable que persegueix els protagonistes acabarà triomfant malgrat els
esforços per evitar-ho. Munda, amb la força de la passió amorosa i la
determinació a superar una vida anodina, ja sigui amb Jon o amb Hipòlit, es
decanta per la passió salvatge renunciant a l’estabilitat. La força de Munda,
doncs, rau en la determinació d’elecció: ella tria lliurement el seu camí. Una
elecció que desencadena la tragèdia, la mort i el retorn a la soledat. En el
fons, un final apoteòsic que ja havíem vist semblantment a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Terra baixa.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La força de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sol solet</i>
recau en el contrast de la força passional dels protagonistes i els conflictes
que desencadenen, i també en els recursos efectistes d’un final tràgic. Però
també, en l’escenografia. Una <span style="color: #333333;">escenografia molt
encertada que amb la sobrietat de l’espai escènic reforça i tensa el món dels
personatges “marginals” guimerians. Un món en què </span>les escenes es
desenvolupen àgilment amb entrada i sortida de personatges que es mouen per
l’escena focalitzats per la Llum –el personatge simbòlic que en ressalta
aspectes il·luminant-los a l’Ombra, l’espectador– <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en un deambular entre llum i ombra, entre llum
i foscor. Justament la mirada que se’ns proposa: l’escrutini de l’ombra, les
ombres, dels personatges, del costat ocult de l’ànima. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En definitiva, una mirada contemporània sobre un gran clàssic
guimerià oblidat des de l’estrena. I q<span style="color: #333333;">uin dubte hi
ha que parlar de les soledats dels personatges i de la hipocresia social és
contemporani, i, no en va, la seva incapacitat per gestionar emocions,
sentiments i passions, és universal.<o:p></o:p></span></span></div>
<br /></div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-2361601990606487172017-07-10T20:15:00.000+02:002017-07-10T20:15:09.119+02:00El XIIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, Albi 2017<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3WJlTrWX2Lm3mzZl05zT637bQju-qh3fBx72UB-o7BYvlyLfFEyG0UcpasSdniiPvIWvKfEh5gjfEPXjbHN1_CTtk0vpc5sREcWO_KpUs-dr9tpTeVEIu4QtChobWIimcnGoDfhvAEbE/s1600/Cartell.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="330" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3WJlTrWX2Lm3mzZl05zT637bQju-qh3fBx72UB-o7BYvlyLfFEyG0UcpasSdniiPvIWvKfEh5gjfEPXjbHN1_CTtk0vpc5sREcWO_KpUs-dr9tpTeVEIu4QtChobWIimcnGoDfhvAEbE/s320/Cartell.JPG" width="248" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">El </span><span style="color: blue; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b><u><a href="http://laraconera.blogspot.com.es/2016/04/fidelitats-i-dissidencies-es-convoca-el.html" target="_blank">XIIè Congrés de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans</a></u></b></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">, que es convoca cada tres anys, se celebra del 10 al 15 de juliol a la ciutat occitana d’Albi. Les sessions acadèmiques se celebren a l’Institut National Universitaire Champollion organitzat per la Université Toulouse-Jean Jaurès sota l’epígraf <i>Fidelitats et dissidéncias</i>. En l’edició d’enguany es presentaran 142 comunicacions que es reparteixen en les següents disciplines:<br /> <br />Literatura medieval (26 %) Literatura moderna i contemporània (26 %) Història medieval (4 %) Història contemporània (4 %) Lingüística medieval (8 %) Lingüística contemporània (22 %) Sociolingüística històrica (1 %) Sociolingüística contemporània (4 %) Didàctica (4 %) Antropologia (1 %) Musicologia (1 %).<br /> <br />Per la nostra part hi presentem la comunicació: L<i>’occitanisme d’Esteve Albert i Corp (Dosrius, 1914 – Andorra la Vella, 1995): de la revista </i>Vida Nova<i> al Cercle d’Agermanament Occitano Català</i>.</span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Es poden descarregar els resums de les comunicacions des </span><span style="color: blue; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b><u>d'aquest enllaç</u></b></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">.</span></div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-61235832792740898232017-07-04T19:17:00.000+02:002017-07-04T19:22:24.354+02:00Es publiquen les actes de l’XIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGj7-fX-Gvx0LnmGvz1wg8ZSxezTJ2Yd5L0HQK34_e1ns7CsRUlfYA_P5bE1YMTs1wQYv_8H5tR30mIpVwOlzZoSvP5cZLDlj728QToJLqWPbreBRhb3XRrZgYn12jKaPowEGRln8VI-Q/s1600/coberta.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="604" data-original-width="431" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGj7-fX-Gvx0LnmGvz1wg8ZSxezTJ2Yd5L0HQK34_e1ns7CsRUlfYA_P5bE1YMTs1wQYv_8H5tR30mIpVwOlzZoSvP5cZLDlj728QToJLqWPbreBRhb3XRrZgYn12jKaPowEGRln8VI-Q/s320/coberta.JPG" width="228" /></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">L’onzè <b>Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans</b> es va celebrar el 2014 a Lleida coincidint amb el centenari de la mort de Frederic Mistral. En aquella ocasió, sota l’epígraf: <i>Occitània en Catalonha. Los estudis occitans: de tempses novèls, de novèlas perspectivas</i> es van presentar 147 comunicacions procedents de 60 universitats de 12 estats diferents i per primera vegada la majoria de les comunicacions eren en llengua occitana. Ara, coincidint amb la celebració, a partir del 10 de juliol, del XIIè Congrés, han sortit a la llum les actes. Es tracta d’un volum de poc menys del miler de pàgines que aplega les ponències marc i les comunicacions presentades. Ha estat editat per Aitor Carrera i Isabel Grifoll de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida i publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida. Com a novetat, la publicació també s’ha digitalitzat i es disponible <i>online </i>en <a href="http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/21_Occitania_en_Catalonha.pdf">aquesta adreça</a>.<br /><br />Per la nostra part, hi vam presentar la comunicació <i>El nucli de Mataró: els orígens de la recepció de </i>Mirèio <i>i del Felibritge</i>.<br /><br />Finalment, dir que el
proper 10 de juliol s’inaugurarà a Albi, Occitània, a l’Institut National Universitaire Champollion el XIIè Congrés sota l’epígraf <i>Fidelitats et dissidéncias</i>.<br /></span></div>
<br /></div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-25976602666894119372017-02-05T11:48:00.000+01:002017-02-06T16:39:16.480+01:00Esteve Albert i la revista Vida Nova de Montpeller (Jornada d'Estudis de Dosrius)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikER3haissdM5bU7aOkK6u8fkSmTrifaHzoVVep9bC5NIoy0DV1DIWqRqc1J_hZ7uPPkElJlgT96s-_j8mDanY2ylIeLdj0gPbepG_DCXuviC8H6DKUYLJbD8o1FHz4hnIVUVAq6NLVFY/s1600/Duorios2017.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikER3haissdM5bU7aOkK6u8fkSmTrifaHzoVVep9bC5NIoy0DV1DIWqRqc1J_hZ7uPPkElJlgT96s-_j8mDanY2ylIeLdj0gPbepG_DCXuviC8H6DKUYLJbD8o1FHz4hnIVUVAq6NLVFY/s320/Duorios2017.JPG" width="320" /></a><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Dissabte dia 4 es va celebrar a Dosrius la primera Jornada d'Estudis Locals <i>Duosrios </i>convocada per l'Ajuntament de Dosrius i l'Arxiu Municipal. La jornada va reunir una nodrida representació dels investigadors de la comarca que van presentar els seus darrers treballs amb vinculació dosriuenca. Vaig poder participar-hi parlant d'Esteve Albert i la seva empremta en la revista <i>Vida Nova</i> (Montpeller 1954 - 1978). El proper Sant Jordi es publicarà un nou número de la revista Duosrios amb les diferents <a href="http://bit.ly/2k9LV1K" target="_blank"><b>comunicacions presentades</b></a>.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">A
mitjans dels anys cinquanta, Esteve Albert va decidir establir-se a Andorra
fugint de l’opressió del règim franquista. Fins a la mort del dictador, Andorra
fou com una mena de camp base d’on partirien les constants anades arreu, al
Rosselló, a Occitània i més enllà, a París o a Sud-Amèrica, relacionant-se i
relacionant persones i promovent iniciatives de tot tipus. Alhora, Andorra era
el punt ideal des d’on baixar a Barcelona o al seu Maresme natal per visitar la
família i els vells amics i connectar amb noves persones i iniciatives o per
reprendre antics contactes. En definitiva, Andorra actuava d’epicentre de la
immensa “xarxa social” d’Esteve Albert. I una d’aquestes iniciatives que no motivaria
només una expedició, fou la revista <i>Vida
Nova</i> publicada a Montpeller entre 1954 i 1978.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">La
revista <i>Vida Nova</i> fou fundada a Montpeller
per Josep Maria Batista i Roca, que representava la línia més política i
radical, Joan Triadú, amb una línia menys polititzada i més cultural, Esteve
Albert, el mobilitzador i nexe d’unió dels diferents col·lectius de la resistència
catalanista i la lluita antifranquista, Miquel Guinart que assumí l’administració
i realitzador efectiu de la publicació, i l’escriptor occitanista Max Rouqueta
que en fou el director. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Vida Nova</span></i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">, que volia ser l’expressió de
l’aportació catalano-occitana a la civilització europea, postulat que trobarem
més endavant en textos d’Albert, naixia amb la voluntat d’establir un vincle
entre l’exili interior i l’exterior, divulgant les noves idees que circulaven
en l’Europa d’aquells anys i que el franquisme tenia vetades.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">L’aportació
del dosriuenc té dues vessants. D’una banda, gràcies al seu entusiasme
mobilitzador, s’encarregarà de la difusió i de la captació de subscriptors i
patrocinadors i farà de pont facilitant la comunicació entre tots els sectors.
De l’altra, la producció escrita i la participació en les Converses catalano-occitanes
d’Andorra el 1957 i de Carcassona el 1958, i en la Comunitat Catalano-Occitana
creada poc després.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Quant
a la seva aportació assagística, Albert col·laborarà continuadament en el temps
amb escrits diversos, des de breus notícies o apunts fins a poemes i llargs
articles sobre Catalunya i Occitània o sobre aspectes històrics de l’Edat
Mitjana que donaran sentit a l’anhel contemporani de llibertat nacional com a
via d’adaptació als temps canviants del moment a Europa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Finalment,
només remarcar certa vigència de l’ideari albertià, ja no en aquelles idees de
progrés, humanisme i naturalisme, que també, sinó en aquella creença de
l’Europa dels pobles com a dipositària de l’esperança d’alliberament nacional.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizHLJawTiaQ2dFI_-b7LpKD-ZkP4huJ5B2-ZYVBHYCeS84TEQmcVNl_fCpvOSLkhZgHL198_A82tTR0dhKirwMugWt31s34NceCUagcV0iNTSwYcVsXvWj5OxeITTDyCY29O6PiDas_xI/s1600/Esteve-Albert-Dosrius-2AMDb.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizHLJawTiaQ2dFI_-b7LpKD-ZkP4huJ5B2-ZYVBHYCeS84TEQmcVNl_fCpvOSLkhZgHL198_A82tTR0dhKirwMugWt31s34NceCUagcV0iNTSwYcVsXvWj5OxeITTDyCY29O6PiDas_xI/s320/Esteve-Albert-Dosrius-2AMDb.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: AMD</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span></div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-54146816952972589642016-12-18T18:53:00.000+01:002016-12-18T18:54:47.424+01:00Paraules de Josep Puig i Cadafalch, polític<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO1k2T1nP0IS4F0y6b8WAuCsVkWtCEzc9Dmj4vHngUA8IWoH1ivdvPxEejZlRPoi7Cckztq3-4aE89GwFcvbI-nB4ArFRXuS2rhsywRe3Gi9IPcyP-ikU42s00xQAsbUYxMK8l_5ZLqNw/s1600/puigbu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO1k2T1nP0IS4F0y6b8WAuCsVkWtCEzc9Dmj4vHngUA8IWoH1ivdvPxEejZlRPoi7Cckztq3-4aE89GwFcvbI-nB4ArFRXuS2rhsywRe3Gi9IPcyP-ikU42s00xQAsbUYxMK8l_5ZLqNw/s1600/puigbu.jpg" /></a><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">De Josep Puig i Cadafalch se’n saben moltes
coses però encara segueix essent una figura desconeguda, especialment la seva
vessant d’home polític. Puig va escriure articles d'opinió en gairebé un
centenar de mitjans d'expressió, vint d'ells internacionals, i això és molta
paraula impresa. Per això, un dia com avui que l’honorem en motiu del seu
traspàs potser, més que parlar d’ell és millor llegir-lo, saber ni que sigui
escadusserament el que deien les seves paraules d’home polític. Per això he fet
una tria de fragments de textos seus amb l’única pretensió de donar unes breus
pinzellades del mataroní il·lustre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Puig mai va ser un polític decididament professional,
no en tenia la vocació, les intrigues i els tripijocs polítics o els llargs i
tediosos debats parlamentaris del sistema de la restauració borbònica no eren
sant de la seva devoció. Ell sempre va preferir l’eficàcia de les obres, el
projectar i construir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">En un article publicat a <i>La Renaixença</i> el 1896, quan encara era arquitecte municipal a
Mataró explicava que<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">«La primera vegada
que el vaig veure, l’escenari del Congrés de Diputats espanyol, va semblar-me
que abocava el cap a una plaça de toros.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Pujava de baix una
barreja d’escàndol i de fum; tothom parlava amb un to cridaner com al Casino o
a la Bolsa i tothom estava dret com en els intermedis d’un ball de festa major.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Dalt d’una tarima un
senyor sèrio com un mestre d’estudi [...] i a sota uns quants senyors
escrivint, i en un raconet de la graderia, sense que se’l sentís ni se
l’escoltés, sense casi se’l vegés ni se’l mirés ningú, un pobre home aixecava
els braços, giravoltava, feia com aquell qui parla. Digueren després que
demanava auxilis peremptoris per a una terra negada per les aigües d’un riu de
Castella, que no treballa, ni rega i que de tant en tant se surt de mare.»
(Puig 2003: 89)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Aquesta visió crua i quasi tragicòmica la matisaria
anys després en les seves memòries però encara amb un to més descarnat i
sarcàstic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Malgrat aquesta desconfiança en la tasca
parlamentària que considerava estèril, va acceptar ser candidat al Congrés dels
Diputats per Solidaritat Catalana, a insistència de la Lliga Regionalista, una
desconfiança que no amagava en un acte de campanya quan deia<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">«jo no tinc fe en el
Parlament. Em sembla que allà hi ha uns senyors que diuen moltes coses
brillants, buides i que no fan res més. Jo no crec en què es pugui fer en el
Congrés, però, en fi, em sembla que nosaltres, ara, no tenim cap altre recurs
que enviar allà una veritable representació de Catalunya.» (Amat 2001: 14)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Amb aquesta campanya, amb un programa
dissenyat per Prat de la Riba on Puig s’esplaiava en el seu postulat de
modernització del país i la seva dèria per la millora d’infraestructures i la
demanda d’un nou model d’estat federal, Solidaritat Catalana va arrasar
obtenint 40 dels 44 diputats, imposant-se arreu al caciquisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Puig es va estrenar com a parlamentari en la
Sessió del 13 de juny de 1907 exposant el programa de Solidaritat Catalana:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">«Vosaltres
representeu el món de les idees uniformistes i artificials; nosaltres
representem una idea de varietat, de naturalisme; aquest estat unitarista,
darrera decadència d’una sèrie d’idees històriques. ¿Penseu que jo, ciutadà de
Barcelona, gaudeixo dels meus drets i de la meva llibertat? ¿Penseu que jo,
ciutadà de llengua catalana, sóc igual que vosaltres, ciutadans de llengua
castellana davant l’Estat? No és així, perquè quan arriba, per exemple, el moment
d’atorgar testament, l’Estat m’impedeix emprar la llengua que jo estimo, la
llengua de tota la meva vida. Quan arriba el moment d’usar la paraula per
exercir la funció més noble d’un Estat lliure, l’Estat posa als representants
del meu país davant vosaltres, que parleu el vostre idioma, havent de traduir
el seu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">[...]<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Heu substituït
l’estructura d’Espanya, convertint-la en unionista a la francesa, nosaltres
volem restaurar l’estructura tradicional de l’Espanya de les varietats [...]
Volem un estat federal que tingui cura de l’acció exterior, però també volem
una llibertat absoluta de cada regió per tal d’organitzar-se en els altres
temes, en tot allò propi d’ella mateixa; llibertat absoluta per tal
d’organitzar-se com un Estat dintre d’un altre Estat, amb tota la independència
adient a les seves necessitats.» (Amat 2001: 16)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El pas de Puig pel Congrés dels Diputats
tingué escassos resultats, desengany que confirmà la tasca infructuosa que
sempre havia pensat que era.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Temps després, fou elegit diputat provincial.
El primer d’agost de 1917 va morir Prat de la Riba i el 19 de novembre d’aquell
1917, l’any vinent farà els cent anys, fou elegit president de la Mancomunitat
de Catalunya. Aquesta fou sens dubte la seva etapa política, de governant, més prolífica
i brillant, però alhora la més contradictòria, controvertida i probablement
fosca pel seu final. Puig era conservador i va cometre l’error de donar suport
al cop d’estat de Primo de Rivera del 1923 i malgrat que no trigaria a
rectificar, la seva decisió el marcaria per sempre més. Sigui com sigui el 24
de desembre de 1923 s’autoexiliava a França per a continuar els estudis de l’art
romànic. Temps després explicaria aquell episodi a Josep Pla:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">«La situació dels
darrers anys de la Mancomunitat és inseparable de la situació social de
Barcelona creada aquests últims anys per falta d'autoritat. La vida de la
Mancomunitat anava prenent l'aire irrisori que agafen les coses quan l'ordre
públic elemental no és assegurat. Sense aquest ordre, la cultura no té cap
interès. Nosaltres creguérem que el capità general resoldria el fenomen d’ordre
públic, i l'ajudàrem. A Madrid, el rei considerà que una mica de dictadura li
resoldria les molèsties de la vida dels partits i les incidències parlamentàries.
El capità general cregué que havia d'emprendre aquest camí. La Mancomunitat fou
destruïda. Ens equivocàrem.» (Barral 2003: 21)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Finalment, en les seves memòries, parla de la
Generalitat republicana en termes de desengany arquitectònic:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">«La Generalitat no ha
tingut sort: la implantació de l’Autonomia no fou l’obra que havíem somniat.
Sempre la realitat és inferior a la il·lusió de les coses, com l’obra feta és
inferior al projecte i el projecte al croquis» (Puig 2003: 357)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">I ja per acabar, deia l’altre dia el Dr. Eduard
Riu que en Puig i Cadafalch «Hi ha unes idees de fons al voltant d’un projecte
de país, d’universalisme i de modernització que amaren tota la seva activitat»
i és per això que el lema d’aquest proper 2017, aquest any Puig i Cadafalch que
aviat s’inaugurarà, sintetitza i defineix esplèndidament la seva figura i la
seva obra: Josep Puig i Cadafalch, arquitecte de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">I acabo amb unes darreres paraules de Josep
Puig i Cadafalch en motiu de la seva elecció com a diputat a la Mancomunitat el
1917:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">«el caràcter dels
nostres actes és completament distint del d’altres partits, parlem de telèfons,
de carreteres, de cultures, amb el to elevat de la nostra política que sols té
un fi: construir i reconstruir Catalunya» (Amat 2001: 23)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Jaume Vellvehí i Altimira<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Mataró, 18 de desembre de 2016<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Bibliografia<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Amat i Teixidó</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">, Jordi (2001). <i>Josep Puig i Cadafalch Polític (1902-1924).</i>
Mataró: Grup d’Història del Casal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Barral i Altet, </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Xavier<span style="font-variant-caps: small-caps; font-variant-numeric: normal;"> (2003). «</span>Introduccio» a<span style="font-variant-caps: small-caps; font-variant-numeric: normal;"> </span>Josep Puig i Cadafalch: <i>Escrits d’arquitectura, art i política</i>. Barcelona:
Institut d’Estudis Catalans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Puig i Cadafalch</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">, Josep (1989). <i>Josep Puig i Cadafalch: l'arquitectura entre
la casa i la ciutat.</i> Barcelona: Fundació Caixa de Pensions - Col·legi
d'Arquitectes de Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Puig i Cadafalch</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">, Josep (2003). <i>Memòries</i>. Barcelona: Publicacions de
l'Abadia de Montserrat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-68433598608145125672016-07-25T11:32:00.002+02:002016-07-25T11:32:23.581+02:00Cobles de les Santes (1881)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKwkuz39JhLd5QEMRIAMtq0FcM_iPEo6ghcWcdQZEHrOskdL891p2RyOE-vtEKNHTC2oA_06nbchMwW4tPR9rgqHVRXO0kzoNHEprIcH9_Ss4jUDkSAu3Bif-4DSdTXXPH72NxFmfzdTU/s1600/Cobles.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKwkuz39JhLd5QEMRIAMtq0FcM_iPEo6ghcWcdQZEHrOskdL891p2RyOE-vtEKNHTC2oA_06nbchMwW4tPR9rgqHVRXO0kzoNHEprIcH9_Ss4jUDkSAu3Bif-4DSdTXXPH72NxFmfzdTU/s320/Cobles.jpg" width="237" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Aquestes cobles dedicades a les Santes Juliana i
Semproniana, patrones de Mataró, foren escrites per Terenci Thos i Codina
(Mataró, 1841-1903) amb anterioritat al mes de maig de 1881, moment que les
presentà als Jocs Florals de Barcelona d’aquell any, tal com consta en el
llistat de composicions presentades a concurs en el volum d’aquells Jocs. Fou
el 1883 quan la impremta barcelonina Estampa de Jaume Jepús les va publicar en un opuscle:<i> Cobles a llahor de les glorioses y
benaventurades Santes Juliana y Semproniana verges y martyrs ilurenses,
Patrones</i>… que sortiria en motiu de la Festa Major mataronina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">A finals d’agost, el periòdic <i>La Veu del Montserrat</i> va publicar-les amb aquest comentari,
probablement del seu màxim responsable, el canonge Jaume Collell, amic de
Terenci Thos: «Traslladam amb gust en nostras columnas aquestas coblas novas
que, en llahor de las Santas, ha dictat lo distingit lletrat mataroní D.
Terenci Thos i Codina; en las quals ha sabut agermanar lo bon gust literari amb
lo sabor popular que es tan propi de aquest llinatge de composicions, i
condició indispensable pera què las cante'l poble.»<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Les cobles a les
Santes</span></i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";"> foren
musicades per Josep Garcia Robles, professor de l’escola Valldemia de Mataró. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Que sapiguem, no es tornarien a publicar fins a les Santes
de 1922, quan els veïns del Carrer d’en Pujol per commemorar el segon centenari
del patronatge de les Santes, venerades des del 26 de juliol de 1722 en la
capelleta de façana de la casa número 23 del conegut carrer, i que aquí en reproduïm la primera estrofa:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Puig la Patria us encomana<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">de Patrones los
oficis:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Amparau vostres
patricis,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Juliana y
Semproniana.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Bella Iluro, ran les ones</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span style="text-indent: -0.2pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">vos criava en sos
vergers,</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">sota palmes y
llorers<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">com dos tórtores
bessones.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La flor n'erau de
les dones<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">de la costa laletana:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Amparau vostres
patricis,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 177.2pt; tab-stops: 212.65pt 8.0cm; text-indent: -.2pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Juliana y
Semproniana</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span></div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-75342509814045766772016-07-19T20:57:00.000+02:002016-07-19T21:03:23.106+02:00Recordar Joan Peiró i Belis (Barcelona 1887- Paterna 1942)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWoBlXNQP_b7PPpRev5VyY9174omiqSOMZUmI8SzzaAIcEQ4bJt43CZ_O0yXxpysfaQ6sP5pHDs9c-TRpz0MyHCx73zil6KRIvlkdpQ6qdA6FkrMAny0TYsQRdL11otAL2uC9KHr19-mY/s1600/Peir%25C3%25B3+2012.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; display: inline !important; line-height: 150%; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><img alt="" border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWoBlXNQP_b7PPpRev5VyY9174omiqSOMZUmI8SzzaAIcEQ4bJt43CZ_O0yXxpysfaQ6sP5pHDs9c-TRpz0MyHCx73zil6KRIvlkdpQ6qdA6FkrMAny0TYsQRdL11otAL2uC9KHr19-mY/s320/Peir%25C3%25B3+2012.JPG" title="Homenatge a Joan Peiró 2012" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Homenatge a Joan Peiró 2012</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Aquest text correspon al parlament pronunciat el 24 de juliol de 2012 en l'acte d'homenatge a Joan Peiró en motiu del 70è aniversari del seu afusellament, dut a terme en el cementiri de Mataró i organitzat per una comissió ciutadana.</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 150%;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Bona
tarda, primerament, en nom de la Comissió d’Homenatge a Joan Peiró </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">vull donar-los
la benvinguda i agrair la seva assistència. També vull agrair la col·laboració
de l’Associació de Veïns de Rocafonda i de Cementiris Metropolitans per les
facilitats donades en l’organització d’aquest acte. La Comissió Ciutadana que hem organitzat l’Homenatge, està formada
per sindicats, entitats cooperativistes i associacions socials i culturals. I a
la convocatòria de l’acte també s’hi ha sumat Òmnium Cultural de Mataró.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Ja
fa deu anys que amb motiu del seixantè aniversari de la mort de Joan Peiró, una
altra comissió, semblant a l’actual, va organitzar alguns actes d’homenatge. De
llavors ençà, el record s’ha seguit mantenint però ara, potser per la
conjuntura que vivim, ens cal fer més evident el record i l’homenatge.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Un
homenatge que fem aquí, davant el lloc on reposen des del 1989, les restes de
Joan Peiró, quan foren traslladades des de Paterna complint un llarg desig de
la família, des del 1945 per a ser exactes. El mateix lloc on també reposen les
de la seva companya Mercè Olives, el gran puntal on es recolzà Peiró –com tan
sovint ens recorda la seva filla Guillermina. I també les cendres del seu fill
Josep que havent mort a França també va voler reposar al seu costat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Avui
fa exactament 70 anys, a aquesta mateixa hora, al camp de tir de Paterna al
País Valencià, els trets d’un escamot d’execució trencaren el silenci per
prendre la vida a un home honest: Joan Peiró i Belis.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Avui,
recordem aquells fets amb l’emoció de veure viva la seva memòria, la
trajectòria coherent d’un anarquista, d’un teòric del sindicalisme, d’un
cooperativista, d’un obrer del vidre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Joan
Peiró havia nascut el 1887 a Sants a Barcelona en el sí d’una família treballadora.
Essent infant entrà a treballar en un forn de vidre i el 1908, un any després
de casar-se amb Mercè Olives i residint ja a Badalona, s’inicia com a militant
obrer participant en una vaga i poc després és detingut i empresonat. És en
aquesta estada a la presó que aprengué a llegir i escriure. Peiró era un
autodidacte que es va erigir en un dels teòrics amb més predicament de
l’anarcosindicalisme.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Els
anys de Badalona deixaren una forta empremta: militant de la Societat de
Vidriers intervé decisivament en la constitució de la Federació Local de
Societats Obreres de Badalona i en la reorganització de la Federació Espanyola de
Vidriers i Cristallers (1915), i impulsa, dirigeix i escriu en publicacions
obreres com </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">La Colmena Obrera</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"> o </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">El Vidrio</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">A
partir de 1918, amb el Congrés Obrer de Sants, junt a d’altres figures, s’abocà
a la vertebració del sindicalisme català, en el convenciment que la millor garantia
de la unió de tots els treballadors residia en la CNT. I, en endavant, el seu
paper ja serà a primera fila.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">A
partir de 1920, va formar part de la direcció del Comitè Nacional de la CNT a
la clandestinitat, ocupant-ne la secretaria. Com Seguí i com Pestaña, s’enfrontà
amb els pro-bolxevics, i va assumir el compromís de retornar la CNT a
l’ortodòxia del sindicalisme revolucionari i l’anarcosindicalisme.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Detingut
i empresonat un cop més, les dificultats per trobar feina el van portar a
Mataró a treballar al Forn del Vidre, on va esdevenir impulsor de la
Cooperativa del Vidre que havia estat fundada uns anys abans. Peiró va arribar
a ser-ne el director i amb cinc cooperativistes més va elaborar els primers
estatuts socials de </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Cristalleries de
Mataró, cooperativa obrera</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">, un document capdavanter en el seu temps. En el
pensament de Peiró, el mutualisme, el cooperativisme i l’educació racionalista
eren essencials. I apostava per la independència dels sindicats, per la
democràcia i per una revolució social progressiva i pacífica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Peiró
fou un dels dirigents anarcosindicalistes, i de l’esquerra en general, que va
fer de pont entre la cultura política obrera catalana del segle XIX i la nova
cultura política de mitjans del XX.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">D’acord
amb la seva concepció sindicalista, va encapçalar el corrent trentista, va
inspirar la formació dels Sindicats d’Oposició, i va ser un dels fundadors de
la Federació Sindicalista Llibertària. Es va oposar, això sí, a la politització
del sindicat i també a la creació del Partit Sindicalista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">En
un altre sentit, les relacions amb el nacionalisme republicà foren continuades,
i el 1932 per exemple, en plena discussió de l’Estatut de Catalunya a Madrid,
el defensà i s’apropà a Esquerra Republicana, cosa que es repetí en moltes més
ocasions.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Però
el Joan Peiró revolucionari és indestriable del Joan Peiró humanista, el teòric
de l’anarcosindicalisme. La seva producció no és pas anecdòtica, és un
veritable corpus intel·lectual, en evolució, que esdevé una fotografia
determinant de la primera meitat del segle XX.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Els
seus escrits a</span><span lang="CA" style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"> </span><i style="line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 150%;">Solidaridad
Obrera, </span></i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">al diari <i>Catalunya</i>
o als òrgans de premsa de la Federació Sindicalista Llibertària; o els articles
a <i>¡Despertad!,</i> de Vigo, a <i>La Rambla</i>, de Barcelona, a <i>l’Opinió</i> o als diaris mataronins <i>Combat</i> i <i>Llibertat</i>, com els seus discursos, en són una bona mostra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Just
esclatar la rebel·lió militar del 18 de juliol de 1936, va formar part, com a
vicepresident, del Comitè Local Antifeixista de Mataró i escriu en el diari </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Llibertat</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">.
Els seus escrits foren recollits a "</span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Perill a la reraguarda</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">", llibre
publicat el novembre d’aquell mateix any, on denunciava l’actuació
irresponsable i la violència gratuïta i indiscriminada, que practicaven
impunement grups d’incontrolats que, segons Peiró, “deshonoraven la revolució”.
Eren escrits brillants i valents. Uns textos on defensava per exemple, l’ordre
revolucionari i es mostrava partidari de la participació de la CNT en el Govern
de la Generalitat i en el de la República. I de fet, malgrat les reticències
inicials, pocs dies després era convençut d’acceptar el nomenament de ministre
d’indústria en el govern de Largo Caballero, fins al 1937. En sortir del Govern,
va tornar al Forn del Vidre a Mataró. Després, traslladat el govern republicà a
Barcelona, acceptà ser comissari general de l’Energia elèctrica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">I
arribà l’hivern de 1939. El 22 de gener Peiró i tota la família abandonen
Mataró i emprenen el camí de l’exili. Mercè, amb les filles, passa la frontera
per la Vajol, ell, amb el fill petit, ho fa després i sense utilitzar el
passaport diplomàtic. Coherent un cop més. Uns mesos després aconsegueix
retrobar tota la família a Narbona. I projecta instal·lar una fàbrica de vidre
a Lió. Un altre cop el seu ofici. I participa en el Comitè Nacional a París i
ocupa el càrrec de conseller de la Junta d’Ajuda als Refugiats Espanyols (JARE)
en nom de la CNT, i la seva activitat parisenca esdevé incansable, frenètica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">El
1940, amb l’ocupació alemanya, els fills abandonen París. Peiró ho fa més tard,
i es detingut per la policia francesa que el lliura a la Gestapo. Finalment, els
nazis el van fer a mans dels agents franquistes. Empresonat a València, fou
sotmès a un procés sumaríssim que, malgrat els nombrosos i qualitatius testimonis
en favor seu, de persones vinculades al règim com Francisco Ruiz Jarabo, futur
ministre de Franco, militars, falangistes, gent de dretes o, per exemple, del
superior dels maristes de Mataró, als que Peiró havia ajudat el 1936, fou
condemnat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">La sentència de mort, com tantes altres, estava
dictada abans de jutjar-lo: s’havia negat a col·laborar amb els sindicats
verticals del nou règim feixista. Coherent fins al darrer instant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">A
les 6 de la tarda del 24 de juliol de 1942, fou executat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Joan
Peiró fou una persona fidel als seus ideals, sempre al servei dels més desafavorits
i dels drets dels treballadors. Lliurat en cos i ànima a la transformació
econòmica i social, un lluitador pel progrés i la llibertat dels seus
conciutadans, i un home coherent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Per
tot això que hem esbossat, és per allò que fou sotmès a un procés sumaríssim, i
executat, com ho havien estat el president Lluís Companys i un altre mataroní
d’adopció com ell, l’alcalde Josep Abril. Perquè els calia anihilar al vençut,
premeditadament i sistemàticament, deixar al país sense quadres: sense
sindicalistes, sense polítics, sense líders, sense pensadors, sense
intel·lectuals, sense mestres... sense res.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Oblidar
és renunciar a identificar-se amb uns valors, amb uns principis, és renunciar a
emmirallar-se en la trajectòria de Joan Peiró: una lluita constant i conscientment
abocada a transformar l’organització social i econòmica i, en definitiva, a la
construcció d’una nova societat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Els
drets i la societat del benestar que avui ens conculquen i desmantellen,
l’havíem assolit per què durant decennis, molts decennis, homes i dones com
Joan Peiró van lluitar per aconseguir-ho i van pagar amb la vida haver-ho fet,
haver-ho defensat. És just, i és de justícia, reconèixer que som deutors d’aquest
llegat i que cal comprometre’ns en defensar-lo. Tant com ho va fer Joan Peiró i
Belis.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 150%;">Moltes
gràcies<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmKQPzNZi5rI5ss34rMyBhvymN94_Ht-TO8Po6uE0VpqcJHVks7uv3k-nKa6rOUlbcNUNY_pujh7sEGuBFdN3zP069SDNU5OolzeW3jFvYVU5_m9mpyvcNt2qXG_duT5OLDrP_nntuIzo/s1600/Peir%25C3%25B3+2012-2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmKQPzNZi5rI5ss34rMyBhvymN94_Ht-TO8Po6uE0VpqcJHVks7uv3k-nKa6rOUlbcNUNY_pujh7sEGuBFdN3zP069SDNU5OolzeW3jFvYVU5_m9mpyvcNt2qXG_duT5OLDrP_nntuIzo/s320/Peir%25C3%25B3+2012-2.JPG" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 13.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-4736083622160770272016-05-16T18:55:00.000+02:002016-05-16T19:06:55.385+02:00Perpignan? Perpinyà!<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZRdgZRZG3Xdasn7rE9lg8ch2PLbrV2OeP9Erd8cKzET2Nfto2R3AWkWa5LR2LTZ_qhPKC4Jp7uKk04gUJC3tCy23GQWlF4yI_rcjKCfM5b8GAr8i58VN83N2wfNQ9Vc9hC3OqyNQj3AQ/s1600/perpignan-1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZRdgZRZG3Xdasn7rE9lg8ch2PLbrV2OeP9Erd8cKzET2Nfto2R3AWkWa5LR2LTZ_qhPKC4Jp7uKk04gUJC3tCy23GQWlF4yI_rcjKCfM5b8GAr8i58VN83N2wfNQ9Vc9hC3OqyNQj3AQ/s320/perpignan-1.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Ja fa divuit anys que llegíem Joan Solà al <a href="http://traces.uab.cat/record/32150?ln=es" target="_blank"><b><span style="color: #0b5394;">suplement de cultura del diari <i>Avui</i></span></b></a> parlant dels
topònims i el marc legal que emparava, o no, les formes genuïnes, o les tradicionals
en la llengua del territori per als noms forans, si n'hi havia, i el seu ús abusiu o no.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">A hores d’ara, i no és una cosa de fa quatre dies, qualsevol
manual d’estil (e.g. <i><a href="http://esadir.cat/Toponims" target="_blank"><b><span style="color: #0b5394;">esadir</span></b></a></i>, <a href="http://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/convencions/traduccio/llocs/index.html" target="_blank"><b><span style="color: #0b5394;">UOC</span></b></a>, <a href="http://www.upf.edu/leupf/11trad/1025.htm" target="_blank"><b><span style="color: #0b5394;">UPF</span></b></a>...)
indica el criteri que s’hauria de seguir a l’hora d’emprar la forma escrita d’un
topònim estranger i que es sintetitza en l’ús de la traducció dels noms de les
ciutats i els pobles que tenen un ús tradicional en català respectant però, la
forma original d’aquells que no la tenen, transcrivint-la si cal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Tant de temps després, fer un volt per les carreteres del
territori pot desvetllar-te “gracioses” sorpreses – per qualificar-ho d’alguna
manera amable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Els accessos a l’AP-7 des de l’A2 a Girona o, més amunt, a
l’altura de Figueres en la
N-II, els rètols de direcció et porten a Perpignan però no a Perpinyà. Que
aquella cortesia que esmentava Solà que per ajudar un conductor proper a un
altre territori lingüístic es dupliqués el topònim en aquella llengua encara s’entendria.
Però aquí ni es duplica ni s’escriu amb la llengua que prioritza la legislació
espanyola, menys encara la catalana. ¿Com es pot entendre que el </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">Reino</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";"> de España renunciï a la seva
forma lingüística tradicional “Perpiñán” si no és per un interès de negació d’una
realitat. Perquè a l’altra banda Perpinyà és Perpignan (<i>La catalane</i>, això si) i Barcelona és Barcelone (sense cortesies ni
punyetes!). Els uns, d’una manera i els altres, d’una altra, l’interès de
negació és el mateix: eludir la unitat i la realitat lingüística i cultural de
Catalunya (i nacional, diguem-ho clar) en definitiva, negar la seva existència.
Si no, que algú ho expliqui. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeri-jCYrXgdacWzRbaVF2VOgc_JPasncHArIKj_vgGE1RJws_z7KrI9s7t9Yxzgbird-RgKkwMWcY7KBspXGV5dHA-MacA16KVXVcFcW9N_7OfRNkXZzQtgJZTxwSVkLyZBXaIOB6Uds/s1600/mairie-de-perpignan.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeri-jCYrXgdacWzRbaVF2VOgc_JPasncHArIKj_vgGE1RJws_z7KrI9s7t9Yxzgbird-RgKkwMWcY7KBspXGV5dHA-MacA16KVXVcFcW9N_7OfRNkXZzQtgJZTxwSVkLyZBXaIOB6Uds/s200/mairie-de-perpignan.png" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Deia Joan Solà que l’esperit de la normativa
internacional es podia resumir en «màxima simplicitat dels senyals i prioritat
per la llengua del lloc».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Mentre la legislació i els legisladors catalans no són capaços
ni de fer respectar els noms dels llocs dins del Principat, n’hi ha que fan
mans i mànigues per impulsar coses del tipus <i>bilingüitzar</i> la <a href="http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/c_s_de_l_hospitalet_creu_que_la_falta_de_senyals_viaris_en_castella_invalida_les_multes_162774.php" target="_blank"><b><span style="color: #0b5394;">senyalització viària a l’Hospitalet del Llobregat</span></b></a> o
per <a href="https://www.omnium.cat/noticia/omnium-interve-en-el-ple-municipal-de-mataro-defensar-el-catala" target="_blank"><b><span style="color: #0b5394;">modificar el reglament d’usos lingüístics</span></b></a> de l’Ajuntament de Mataró.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Bibliografia<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Solà, Joan (2009). <i>Plantem
cara</i>. Barcelona: RBA Libros SA, p.28-29.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span></div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-64135575811683381162016-05-02T17:06:00.000+02:002016-05-03T00:57:44.959+02:00El “Diccionari de l’Occità Medieval” (DOM) online<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Bpk8MovG1DWzi5W00lGENPLAtR38y3KclwcDaNfeQ-0JO4NqhK0KetuOfs6jpgtGZ3TkJ8Tavc2f8i4K0WwEgwZk0sqgDK0JmEuMJBgKNArwNAyIATf8vF61nfb4vHXz3OUVYUNDTeA/s1600/trobadors.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Bpk8MovG1DWzi5W00lGENPLAtR38y3KclwcDaNfeQ-0JO4NqhK0KetuOfs6jpgtGZ3TkJ8Tavc2f8i4K0WwEgwZk0sqgDK0JmEuMJBgKNArwNAyIATf8vF61nfb4vHXz3OUVYUNDTeA/s320/trobadors.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA">Acaba de posar-se
en línia la versió digital del <a href="http://aieo.us11.list-manage2.com/track/click?u=9879bd6eb9ee5cd51d174bf85&id=6a24837ca3&e=d048bc1e46" target="_blank"><b><span style="color: #0b5394;">Diccionari de l’Occità Medieval</span></b></a> (DOM). </span><span lang="CA">El Diccionari de l’Occità Medieval<b><span style="color: #0b5394;"> <a href="http://www.dom.badw.de/" target="_blank"><span style="color: #0b5394;">és un projecte</span></a></span></b> iniciat per Helmut Stimm que
es va anar publicant des de 1996 amb el recolzament de l’Acadèmia Bavaresa de
les Ciències. Ha estat dirigit des de l'Institut für Romanische Philologie München<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">,</span> </span><span lang="CA">per Wolf-Dieter
Stempel i, des de 2012, per Maria Selig.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El DOM recull el
lèxic occità medieval a partir de textos occitans fins al 1550. Aquesta data
permet incloure significatius materials que ofereixen els escrits no literaris
de finals de l'Edat Mitjana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La fitxa de cada
entrada aporta la descripció del mot i la seva traducció al francès,
referències bibliogràfiques i un apartat de citacions que s’obre en una
finestra emergent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA">Una característica
del diccionari, facilitada pel suport digital, és la possibilitat d’accedir
mitjançant els convenients enllaços en les diferents entrades a obres de
referència digitalitzades. És el cas, per exemple, dels 8 volums del </span><i><span lang="FR">Provenzalisches Supplement-Wörterbuch</span></i><span lang="FR"> publicats entre 1894 i 1924 per Emil Levy,
o els 6 del <i>Lexique roman ou Dictionnaire
de la langue des troubadours comparée avec les autres langues de l'Europe
latine</i> de François-Juste-Marie Raynouard reimpresos el 1928.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sense dubte la
possibilitat de disposar d’aquesta eina <i>online</i>
i en obert, amb la facilitat que permet l’actualització i ampliació dels
continguts, és un gran pas en la divulgació del patrimoni de la llengua i la
cultura occitana tan per als professionals com per al públic en general.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-82594771518617288012016-04-04T17:06:00.000+02:002016-04-04T13:43:32.786+02:00Jaume Lladó i Font: lluitador per la identitat<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCVTRpzNZ50dyP-jCthH0EgQs5mJomRNdnpF_shziqHerY16T-eosYd2HtYZQqY3jxjQ5kgxfp521Kz5WPwzTCcvWUDzHrlwqSnUbjqyHG7q-bdY_VR8v3edXByaC4KDJNAkduo1eZN-M/s1600/Jaume+Llad%C3%B3+i+Font.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCVTRpzNZ50dyP-jCthH0EgQs5mJomRNdnpF_shziqHerY16T-eosYd2HtYZQqY3jxjQ5kgxfp521Kz5WPwzTCcvWUDzHrlwqSnUbjqyHG7q-bdY_VR8v3edXByaC4KDJNAkduo1eZN-M/s320/Jaume+Llad%C3%B3+i+Font.jpg" width="232" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fot: M. Ribas extreta de<span style="color: orange;"> <span style="color: orange;"><a href="http://murallesilturo.blogspot.com.es/2013/06/jaume-llado-i-font-compleix-90-anys.html" target="_blank">Les muralles d'ilturo</a></span></span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i></i><br /></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">L’argentoní Jaume Lladó (1923) és un
d’aquells extraordinaris referents de la generació d’activistes culturals que
els tocà salvar-nos la cultura de la depredació del franquisme.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Al costat de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>figures com Lluís
Ferrer i Clariana, Marià Ribas, Esteve Albert, Jesús Illa, Santiago Martínez,
Jordi Arenas i Joaquim Llovet es proposà la salvaguarda del patrimoni artístic
i arqueològic de Mataró i la comarca, ja sigui des de l’Obra de Sant Francesc,
que aconseguí crear el que avui coneixem com a Museu Arxiu de Santa Maria de
Mataró (1946), o des de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró
(1947), un museu municipal creat tot just el 1942 i dirigit per Rafael Estrany.
La Secció, presidida per Marià Ribas, edità la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Museu</i> en català a partir de 1948, però el 1950 fou suspesa per
ordre governativa. La publicació desaparegué, precisament, perquè es feia en
català. Les actuacions, ja sigui de salvaguarda com d’estudi, són una llarga
llista i només com a exemple esmentem les realitzades a Sant Martí de Mata a
Mataró, a Santa Margarida de Cabrera, a<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Sant Jaume de Traià a Argentona o a Sant Cristòfor de Cabrils, i en
jaciments com el de Can Sans a Llavaneres, a Madà i a Can Cabanyes d'Argentona.
O iniciatives com l’ambiciós projecte per a la salvaguarda i estudi del poblat
ibèric de Burriac, amb un patronat constituït a Can Bartomeu, presidit pel Baró
d'Esponellà i assessorat pel Dr. Serra-Ràfols. Un patronat que va tenir una
curta durada, com la Comissaria Provincial d'Excavacions Arqueològiques on
col·laborava. Perquè tant activisme molestava al règim.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Fou membre del COR del pare Roig i de la Societat d’Estudis Històrics
de l’IEC, on fou avalat per Josep Puig i Cadafalch. Però els temps no
acompanyaven i el 1958 marxà a l’exili a Perpinyà on s’establi fins avui. Poc
després formava part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i
Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni
a l’exili: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com
ara el Grup Artístic</span><span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;"> Pyrene</span><span lang="FR" style="font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre</span><span lang="FR" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: FR;"> d'Etudes</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;"> et Recherches Catalanes des Archives (1960) o
l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965).
El 1996 va participar en la Salvació de la destrucció de llaüts en la platja de
Cotlliure, i per a no estendre’ns remarcar que fou fundador de l’Associació
Cultural de Cuixà i cofundador de la Universitat Catalana d’Estiu. Finalment
dir que és membre corresponsal de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i que
el 1999 fou dels fundadors del Centre d’Estudis Argentonis Jaume Clavell.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Però el seu activisme més enllà de les fronteres administratives que
parteixen el país, el portà entre 1990 i 2001 a col·laborar amb el Centre
d'Animation en Langues de Brussel·les, participant en les conegudes Fêtes des
Langues itinerants i a promoure i realitzar exposicions ja sigui a Brussel·les,
Ambers, Charleroi, Arlon, Hasselt, Lille, Ivea, Torí o Luxemburg. Títols tan
suggerents com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Langues minoritaires</i> o
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Le langage des signes et des symboles</i>
per citar-ne alguns. En aquesta mateixa etapa participà amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Guy Dockendorf en el projecte <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Promo Lingua</i> a Luxemburg.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Cal reconèixer-nos deutors de persones com Jaume Lladó, que en una
conjuntura tan difícil va lluitar per salvar-nos el patrimoni, per salvar-nos
la identitat.</span></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Bibliografia:</span></span></b></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<ul>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Lladó, Francesc - Lladó, Julià – Subñà, Enric – Farell, David
(2001). "<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vivències</i> de <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Jaume </span></span><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-weight: bold; mso-hansi-font-family: Calibri;">Lladó i Font</span><b><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"> </span></b><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">(conferència, 1a part)”, a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fonts</i>. Núm. 7, <span style="mso-bidi-font-style: italic;">p. 22-23. </span>Centre
d'Estudis Argentonins <i>Jaume Clavell</i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">. Argentona.</span> </span></span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Lladó i Font, Jaume “El Museu Arxiu de Santa Maria, cinquanta
anys ja!” a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fulls del Museu Arxiu de
Santa Maria</i>. p. 13-17. MASMM, Mataró.</span></span></li>
</ul>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-12684966989225219212016-04-03T16:28:00.001+02:002016-04-03T16:40:20.322+02:00Fidelitats i dissidències. Es convoca el XIIè Congrés Internacional d'Estudis Occitans, Albi 2017<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW6atSZgzqXp2-8NM2z8N2w-wxSYfrVTFANtR_D8SET45dRo1TFtLHYjETomtEYmYDVA4LvYV5I1siru3W_3XL4AirPtZ9IsACPAhx8OQMuw3Mv8UNpzRK5QvKkMMluNxkILm6M0f2ZGU/s1600/Albi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW6atSZgzqXp2-8NM2z8N2w-wxSYfrVTFANtR_D8SET45dRo1TFtLHYjETomtEYmYDVA4LvYV5I1siru3W_3XL4AirPtZ9IsACPAhx8OQMuw3Mv8UNpzRK5QvKkMMluNxkILm6M0f2ZGU/s320/Albi.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Es convoca el <i><a href="http://blogs.univ-tlse2.fr/aieo2017/" target="_blank"><b>XIIn Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans</b></a></i> que se celebrarà a Albi,
del 10 al 15 de juliol de 2017. En aquesta ocasió, el tema general del Congrés
es centra en l’epígraf <i>Fidelitats et
dissidéncias</i>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">És a
partir del fet històric de la Croada contra els Albigesos, contra el catarisme
(1208), que l’organització del Congrés ha definit la temàtica. Amb motiu d’aquell
conflicte es desvetlla l’antagonisme entre el sentiment de fidelitat i la
dissidència. Uns antagonismes que es retroben en altres espais temporals i en
altres àmbits de la llengua, la literatura, la història i la cultura
occitana. Com diu l’organització: «les
nocions de fidelitat i de dissidència poden ser</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> l’oportunitat de replantejar la manera com es van elaborar unes obres i com es van constituir uns camps del saber que, com a investigadors, en som alhora els hereus, els </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">exegetes,</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> però potser també més d’un cop, els presoners».<br /><br />Les comunicacions s’ajustaran als següents àmbits:</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">llengua
occitana medieval, llengua occitana moderna i contemporània, literatura
occitana medieval, literatura occitana moderna i contemporània, història i
sociolingüística.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">En
aquesta nova convocatòria, l’anterior es celebrà a Lleida organitzat per la Catedra
d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida (2014), el Congrés l’organitza la
Universitat Tolosa-Joan Jaurés i es celebrarà al Centre Nacional Universitari
Champollion a Albi.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><b>Enllços:</b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><b><u><a href="http://blogs.univ-tlse2.fr/aieo2017/files/2016/04/Primie%CC%80ra-circulara.pdf" target="_blank">Descarregar la primera circular en pdf</a></u></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="font-family: Arial, sans-serif;"><u><a href="http://www.aieo.org/" target="_blank">Associació Internacional d'Estudis Occitans</a></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><b><u><a href="http://aieo2014.blog.cat/" target="_blank"><br /></a></u></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><b><u><a href="http://aieo2014.blog.cat/" target="_blank">XIè Congrés Internacional AIEO, Lleida 2014</a></u></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-59564040426132358612016-01-11T15:38:00.000+01:002016-01-11T16:37:25.091+01:00La Bastida de Bellera: poble abandonat, patrimoni perdut / i 3<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW1JJmbhe-Qkl5Zx84Dwa4WXl-mzrI9yWjS_gPn89zyxo8MDiDkPqJdkubJxp-eE7e5tI53RjuextpVIJknt0RpaF8j4OYIl7o_xl3Ajr4PzphImtGLBino-kygd8Q1AYuB3QEZJTnXzw/s1600/interruptor.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW1JJmbhe-Qkl5Zx84Dwa4WXl-mzrI9yWjS_gPn89zyxo8MDiDkPqJdkubJxp-eE7e5tI53RjuextpVIJknt0RpaF8j4OYIl7o_xl3Ajr4PzphImtGLBino-kygd8Q1AYuB3QEZJTnXzw/s320/interruptor.jpg" width="194" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aconseguirem arribar a l’antic cementiri davant la porta
de l’església de Sant Sebastià. Ens havíem obert pas entre munts de runa i
bigues esqueixades per obra d’un corc que es va proposar afeblir totes les del
poble i consumar el progressiu esfondrament general. El temple tampoc havia
pogut deslliurar-se del corc i, pitjor encara, del corc humà. Furtius,
col·leccionistes d’antiguitats, profanadors de tombes, habituals del vandalisme
o simples inconscients, vés a saber quina mena de depredador de patrimoni va
començar la desfeta?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5EqkPA56FbK-8WuSybx7HouGKZusWdRhrQwz0xWL64yNF9NSdmsmShsgLIYDVDrgT9HZCwqtoZZQQN3m3dtas9CPqBBzdtZTEekEYK9pcfNeVq0NMCLEzNmC5u2w4-AVFr3v74ZgWsk8/s1600/11-9-2015+110.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En una de les capelles laterals, que encara conserva
l’altar d’obra, una tomba de grans dimensions apareixia profanada
matusserament, com si s’hagués obert a cop de mall, no tant amb afany profanador
cercant una suposada cripta, sinó més aviat destructor. Qui sap on pot ser la
làpida que devia haver-hi, si no és que encara hi és esmicolada entre la runa?
Mènsules i fragments de motllura de cornisa de la decoració de la nau i dels
altars llançades sobre el munt d’enderrocs, dovelles d’arcada desaparegudes...
Les teules de la coberta, com totes les del poble, s’havien anat malmetent i
els arcs torals no havien pogut sostenir la volta de la nau central, que ja
tenia un esvoranc. El teulat del campanar quadrat havia caigut i una esquerda
de tres centímetres ressegueix el campanar, de dos cossos, de dalt a baix
esqueixant-lo en dues meitats. Les bigues del cor havien cedit ensorrant-lo i
la vegetació que creix obre els murs de la nau, com en la façana principal amb
la porta d’arc de mig punt adovellat amb menys dovelles de les que havia tingut
abans de la desfeta. Al damunt una rosassa sense vidres segueix orgullosa il·luminant
l’església malgrat la ferotge competència d’ esvorancs, esquerdes i enderrocs
que s’anaven multiplicant en la tasca il·luminadora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkL8gZrw2UoVLl9WigvXZEjHFL4imgDkvi_XzuO5VWhyX1lJIxJhoxbV6fK8qvdkJAWWIGqLxg_bMswidqXKP2GcgqwFGRc98V8QJYnnV387291f4pK63RBVt9euUQ-79pcge_0CHSv3s/s1600/1+sebastia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkL8gZrw2UoVLl9WigvXZEjHFL4imgDkvi_XzuO5VWhyX1lJIxJhoxbV6fK8qvdkJAWWIGqLxg_bMswidqXKP2GcgqwFGRc98V8QJYnnV387291f4pK63RBVt9euUQ-79pcge_0CHSv3s/s200/1+sebastia.jpg" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvghpBYA_KeGZDylNagOieWPdBJ6NlWfwFj9UxcZTmABkjmogdKSTir6vSxeof9xgeWugBaZ1-RMLTUrXneDdiV676kJpW3NDMVRMFDhrVXPu6UzO-Mp2H2nqYES3S_wfyl663tRKh9W4/s1600/absis.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvghpBYA_KeGZDylNagOieWPdBJ6NlWfwFj9UxcZTmABkjmogdKSTir6vSxeof9xgeWugBaZ1-RMLTUrXneDdiV676kJpW3NDMVRMFDhrVXPu6UzO-Mp2H2nqYES3S_wfyl663tRKh9W4/s200/absis.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Un espectacle digne d’aquella imatgeria romàntica de la
gran runa del vestigi històric que desvetlla el record malenconiós de la
grandesa del passat. Un patrimoni perdut com aquell retaule major que capçava
la nau central encara fotografiat el juliol de 1973 per Josep M. Gavin.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">A l’altre extrem del poble arrenca la pista que uns pocs
quilòmetres després enllaça amb la carretera asfaltada d’Erdo. Per aquesta
mateixa pista un dia, poc abans de l’abandó i per a donar servei a les darreres
tres cases habitades, va arribar l’electricitat, com testimonien els pals de la
llum ara ja amb escàs cablejat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis68npCUDCpvyLq6C7k5L3vG7RVovdR4cTNyRE_kqS7NfLw0YYg1jTOxSzGi32uaTFx7Wj8UfaHGSvRt3Ss4-xaEP2gwOnkjZZHUyvJbRLAVoqd5Mx1V4LtkTsfgzIGlHO7_mEVgalmBM/s1600/nau+central.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="112" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis68npCUDCpvyLq6C7k5L3vG7RVovdR4cTNyRE_kqS7NfLw0YYg1jTOxSzGi32uaTFx7Wj8UfaHGSvRt3Ss4-xaEP2gwOnkjZZHUyvJbRLAVoqd5Mx1V4LtkTsfgzIGlHO7_mEVgalmBM/s200/nau+central.JPG" width="200" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">A l’entrada del poble un darrer pal, amb
funcions de distribuïdor, feia baixar els cables fins a un interruptor de
palanca, ara ja oxidat i amb el mànec de fusta que comença a ser presa del corc.
Abans de marxar, no vam poder-nos estar de tancar-lo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5EqkPA56FbK-8WuSybx7HouGKZusWdRhrQwz0xWL64yNF9NSdmsmShsgLIYDVDrgT9HZCwqtoZZQQN3m3dtas9CPqBBzdtZTEekEYK9pcfNeVq0NMCLEzNmC5u2w4-AVFr3v74ZgWsk8/s1600/11-9-2015+110.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5EqkPA56FbK-8WuSybx7HouGKZusWdRhrQwz0xWL64yNF9NSdmsmShsgLIYDVDrgT9HZCwqtoZZQQN3m3dtas9CPqBBzdtZTEekEYK9pcfNeVq0NMCLEzNmC5u2w4-AVFr3v74ZgWsk8/s200/11-9-2015+110.JPG" width="112" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Arial, sans-serif;">Fonts</b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: Arial, sans-serif;">CALDERÓN, Faustino (2011). [blog]</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">"<a href="http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/2011/12/la-bastida-de-bellera-lleida.html" target="_blank"><span style="color: #3d85c6;"><b>La Bastida de Bellera</b></span></a>" a Pueblos
deshabitados
http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/2011/12/la-bastida-de-bellera-lleida.html</span></li>
<li><span style="font-family: Arial, sans-serif;">BELLMUNT I FIGUERAS, Joan (1998). "La Bastida de
Bellera" a Pallars Jussà, I. Lleida: Pagès Editors.</span></li>
<li><span style="font-family: Arial, sans-serif;">GAVÍN, Josep M. (1981) Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu
Gavín</span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b>Altres entrades</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4CGK_rqqkb5_HnbiQ7uIgAx03HI6Kk65VtD9znHInOGpqvYTs5JWpgzJTTbdm_FdLCnx1ubnnt1ji82berkaOJSSuJptrAx9pdvH-2Y6m3FktNAYa3KZQN1C3SQZ6dUwJwIKKdC5kI00/s1600/11-9-2015+104.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4CGK_rqqkb5_HnbiQ7uIgAx03HI6Kk65VtD9znHInOGpqvYTs5JWpgzJTTbdm_FdLCnx1ubnnt1ji82berkaOJSSuJptrAx9pdvH-2Y6m3FktNAYa3KZQN1C3SQZ6dUwJwIKKdC5kI00/s200/11-9-2015+104.JPG" width="111" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><a href="http://www.laraconera.blogspot.com.es/2015/12/la-bastida-de-bellera-poble-abandonat.html"><span style="color: #0b5394;"><b>La Bastida de Bellera: poble abandonat, patrimoni perdut/1</b></span></a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><a href="http://www.laraconera.blogspot.com.es/2016/01/la-bastida-de-bellera-poble-abandonat.html"><b><span style="color: #0b5394;">La Bastida de Bellera: poble abandonat, patrimoni perdut/2</span></b></a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-14593847383514805912016-01-05T00:45:00.000+01:002016-01-11T16:41:49.572+01:00La Bastida de Bellera: poble abandonat, patrimoni perdut /2<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 3;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7y3FBucsCu0-plIqAKk7gHXWclEesQx-OMSMkBzio9Z8yIXwHjifvcN5fna9zYWwYoWPZi8-EPLcf6Ca6NCtfBUpX5LOXaHSNBMgPojOvQVjqt0bsOEgh9-qd6SOmKJAfEvcOkG-De5g/s1600/11-9-2015+120.JPG" imageanchor="1" style="background-color: white; clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7y3FBucsCu0-plIqAKk7gHXWclEesQx-OMSMkBzio9Z8yIXwHjifvcN5fna9zYWwYoWPZi8-EPLcf6Ca6NCtfBUpX5LOXaHSNBMgPojOvQVjqt0bsOEgh9-qd6SOmKJAfEvcOkG-De5g/s320/11-9-2015+120.JPG" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En arribar al capdamunt, un ramat de bous pasturava al
mig del camí. Un munt de caps amb banyes enfilaven la seva mirada cap a
nosaltres. Ens miraven entre curiosos i enutjats per la companyia imprevista
que els alterava la calmosa tranquil·litat de l’entorn. Un bou jovenet semblava
haver de demostrar alguna cosa a la resta del ramat. S’avançava la posició a un
punt mes elevat i avançat cap a nosaltres per a visualitzar-se millor als ulls
de tots plegats. Preveient alguna reacció coratjosa del jovenet i com que
l’esperit torero mai l’hem tingut, vam decidir vorejar-los i accedir al poble
per entre les cases enrunades.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Com el seu nom descriptiu fa intuir, la Bastida remunta
el seu origen a la baixa edat mitjana quan es construí un nucli urbà emmurallat,
de planta poligonal adaptada al perímetre del promontori on s’aixecà, a 1253 m
d’altura. Es tracta d’una vila closa que ja existia el 1381 i que malgrat que avui
estigui enrunada encara permet apreciar-ne les característiques. En l’extrem sud
s’aixeca l’església de Sant Sebastià amb el campanar característic que
identifica el poble dominant tota la vessant sud de la Serra i la vista d’un
costat cap a Estavill i cap a Sarroca de Bellera de l’altre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El poble es construí a partir d’una plaça central on
donaven la major part de les cases que hi tenien la porta d’accés. Si al segle
XIV tenia 3 focs, a mitjans del XIX Madoz explica que n’hi havia 8 amb accés a
la plaça i dues una mica més enllà. Al segle XX n’hi hagué 12 que, segons el
testimoni dels darrers habitants de Casa Pallarès (Calderón 2011) eren casa
Junico, casa Guillem, casa Magí, Casa Ricou, casa Magí vell, casa Mateu, casa Pallarès
i casa Toni que eren les que donaven a la plaça. Amb tot però, als anys noranta
s’havien recollit alguns noms diferents: Antoni, Casolà, Cassó, Ermengol,
Jepet, Junico, Magí, Mateu, Pallarès, Ricou i Abadia que potser seria l'antiga
rectoria (Bellmunt 1998).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">De la Plaça Major, el carrer de Les Voltes, l’únic,
travessava el poble fins a l’església per sota Casa Ricou, la més acabalada del
poble. N’apreciem el tram inicial de la plaça que encara no s’ha ensorrat del
tot i amenaça ruïna immediata.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">L’avenç inexorable cap a l’abandó sens dubte va
tenir molt a veure amb la duresa de les condicions de vida en aquelles
contrades sense serveis i sense comunicacions, aïllades. No hi havia carretera només
corriols i camins d’abast. La pista actual que l’enllaça amb el camí asfaltat
que porta a Erdo i Vilella es va obrir un cop el poble ja era abandonat i ja no
hi quedaven veïns. Els darrers en abandonar el poble sembla que foren els de
Casa Junico a mitjans dels seixanta.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9RBNxi6OS7KUEhjp3nLxyhyphenhyphenBgX7RsIKMXIdgIXVlrm7EgIXT1Qxy6TAK_bAZEd9e6n7VAYRriblt3A_zBPxTxrh-Xo7av7zkEWSKBTDZVbrRz5Gf8_v_CNoeo-4QVNvqs1KrtX2SB0-A/s1600/planta.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9RBNxi6OS7KUEhjp3nLxyhyphenhyphenBgX7RsIKMXIdgIXVlrm7EgIXT1Qxy6TAK_bAZEd9e6n7VAYRriblt3A_zBPxTxrh-Xo7av7zkEWSKBTDZVbrRz5Gf8_v_CNoeo-4QVNvqs1KrtX2SB0-A/s320/planta.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>Fonts</b></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<ul style="text-align: left;">
<li>BELLMUNT I FIGUERAS, Joan (1998). "La Bastida de Bellera", a <i>Pallars Jussà, I</i>. Lleida: Pagès Editors.</li>
<li>CALDERÓN, Faustino (2011). [blog]<b> <u><a href="http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/2011/12/la-bastida-de-bellera-lleida.html" target="_blank"><span style="color: #0b5394;">"La Bastida de Bellera."</span></a></u> a </b><i><b>Pueblos deshabitados.</b> </i><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/2011/12/la-bastida-de-bellera-lleida.html">http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/2011/12/la-bastida-de-bellera-lleida.html</a></span></li>
</ul>
<br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Altres entrades</span><br />
<div>
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span><b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><a href="http://www.laraconera.blogspot.com.es/2015/12/la-bastida-de-bellera-poble-abandonat.html"><span style="color: #3d85c6;">La Bastida de Bellera: poble abandonat, patrimoni perdut /1</span></a></span></b></div>
<div>
<span lang="CA" style="color: #0b5394; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><a href="http://www.laraconera.blogspot.com.es/2016/01/la-bastida-de-bellera-poble-abandonat_11.html"><b>La Bastida de Bellera: poble abandonat, patrimoni perdut /3</b></a></span></div>
<div>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br /></span></b></div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-64355612182071398212015-12-26T21:37:00.000+01:002016-01-11T16:44:51.519+01:00La Bastida de Bellera: poble abandonat, patrimoni perdut /1<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 3;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga2_HAZoUp2yYvTEhmqWA4KfABM6w63L_LrwzMYl1qH0hrBr1KKxoAaHUWBKFQonLc4eCQc8Oaw9O1zPwCP66G-m3nqQZPJwaK_6amRxZI7oRSU40ZhpKUK9aoKp0YD6IOS_fbs6YMnBQ/s1600/11-9-2015+091.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga2_HAZoUp2yYvTEhmqWA4KfABM6w63L_LrwzMYl1qH0hrBr1KKxoAaHUWBKFQonLc4eCQc8Oaw9O1zPwCP66G-m3nqQZPJwaK_6amRxZI7oRSU40ZhpKUK9aoKp0YD6IOS_fbs6YMnBQ/s320/11-9-2015+091.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Bastida de Bellera des del monestir de <br />
Sant Genís de Bellera</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 11pt;">Un matí de desembre calorós
i sec com feia molt, o com mai segons deia algun vilatà, vam fer una caminada
fins a la Bastida de Bellera. Vam sortir d’Estavill, una vila closa medieval
molt ben recuperada per on val la pena passejar. A l’església conserven un taüt
“reciclable” que data dels segles XVI-XVII, diuen. Es veu que per les
condicions d’aïllament que patia el poble a l’hivern, que no permetia baixar
fins a la Pobleta, i la manca de recursos, després de fer els honors funeraris
al difunt se l’embolcallava amb un llençol i se l’enterrava sense la caixa. El
taüt es reservava llavors per al següent usuari. Avui però, el reciclatge ja no
els cal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 11pt;">Com que les primeres passes es feien en una zona força elevada, de
seguida vam veure l’skyline de la Bastida. El camí, que aviat s’havia convertit
en un corriol, transcorria entre pastures resseguint les formes de l’orografia
baixant el barranc del Grau per prosseguir a l’altra banda del torrent fins
arribar a les Bordes de Torres. Aquestes bordes enrunades amaguen les restes de
l’antic monestir benedictí de Sant Genís de Bellera, fundat al segle IX sota la
protecció primerenca dels comtes de Pallars que no evità la seva decadència a
partir del mil-cent. Ens internarem llavors en una jove roureda que feia
descendir l’itinerari pel barranc de Sant Genís fins a l’antic pont romànic, el
Pont del Diable. En aquesta època de l’any i amb els mesos de sequera
precedents, el rierol era un fil d’aigua que s’albirava al fons de l’estretíssim
i profund engorjat. Tocava llavors recuperar l’alçària per anar a trobar el
camí que s’enfilava fins a la Bastida. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 11pt;">En aquest tram, l’antic camí de Senterada
seguia uniforme i recte el desnivell de la Serra de la Bastida fins dalt el
promontori on s’aixecava el poble abandonat</span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 11pt;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Altres entrades</span></div>
<span lang="CA" style="font-size: 11pt;"></span><br />
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="color: #0b5394; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><a href="http://www.laraconera.blogspot.com.es/2016/01/la-bastida-de-bellera-poble-abandonat.html"><b>La Bastida de Bellera: poble abandonat, patrimoni perdut /2</b></a></span><br />
<b><span style="color: #0b5394;"><br /></span></b>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: auto; text-align: left; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 1; word-spacing: 0px;">
</div>
<a href="http://www.laraconera.blogspot.com.es/2016/01/la-bastida-de-bellera-poble-abandonat_11.html"><b><span style="color: #0b5394;">La Bastida de Bellera: poble abandonat, patrimoni perdut /3</span></b></a></div>
<span lang="CA" style="font-size: 11pt;"><br /></span></div>
</div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6110806312240509385.post-75820947637242259102015-12-25T13:13:00.000+01:002015-12-25T13:13:01.902+01:00Bon Nadal<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.gargotaire.blogspot.com.es/" target="_blank"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK9xutcTAw2kSxoYSw5_exLgy2QBrQOW3tkKzkCU329faSz1V0sC-w3dyGvst2YldCTJ4fljDCQP8VwEioMEL7CvWyDgBDk7hEAWbVnCtTIKvo49h2f8ncNIx71g6KAAR8iJaBRSC1-rk/s400/cagar-la-300x225.png" width="400" /></a></div>
<br /></div>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/09203802305399436814noreply@blogger.com0