El Blog d'en Jaume Vellvehí


diumenge, 5 de febrer del 2017

Esteve Albert i la revista Vida Nova de Montpeller (Jornada d'Estudis de Dosrius)



Dissabte dia 4  es va celebrar a Dosrius la primera Jornada d'Estudis Locals Duosrios convocada per l'Ajuntament de Dosrius i l'Arxiu Municipal. La jornada va reunir una nodrida representació dels investigadors de la comarca que van presentar els seus darrers treballs amb vinculació dosriuenca. Vaig poder participar-hi parlant d'Esteve Albert i la seva empremta en la revista Vida Nova (Montpeller 1954 - 1978). El proper Sant Jordi es publicarà un nou número de la revista Duosrios amb les diferents comunicacions presentades.

A mitjans dels anys cinquanta, Esteve Albert va decidir establir-se a Andorra fugint de l’opressió del règim franquista. Fins a la mort del dictador, Andorra fou com una mena de camp base d’on partirien les constants anades arreu, al Rosselló, a Occitània i més enllà, a París o a Sud-Amèrica, relacionant-se i relacionant persones i promovent iniciatives de tot tipus. Alhora, Andorra era el punt ideal des d’on baixar a Barcelona o al seu Maresme natal per visitar la família i els vells amics i connectar amb noves persones i iniciatives o per reprendre antics contactes. En definitiva, Andorra actuava d’epicentre de la immensa “xarxa social” d’Esteve Albert. I una d’aquestes iniciatives que no motivaria només una expedició, fou la revista Vida Nova publicada a Montpeller entre 1954 i 1978.

La revista Vida Nova fou fundada a Montpeller per Josep Maria Batista i Roca, que representava la línia més política i radical, Joan Triadú, amb una línia menys polititzada i més cultural, Esteve Albert, el mobilitzador i nexe d’unió dels diferents col·lectius de la resistència catalanista i la lluita antifranquista, Miquel Guinart que assumí l’administració i realitzador efectiu de la publicació, i l’escriptor occitanista Max Rouqueta que en fou el director.  

Vida Nova, que volia ser l’expressió de l’aportació catalano-occitana a la civilització europea, postulat que trobarem més endavant en textos d’Albert, naixia amb la voluntat d’establir un vincle entre l’exili interior i l’exterior, divulgant les noves idees que circulaven en l’Europa d’aquells anys i que el franquisme tenia vetades.

L’aportació del dosriuenc té dues vessants. D’una banda, gràcies al seu entusiasme mobilitzador, s’encarregarà de la difusió i de la captació de subscriptors i patrocinadors i farà de pont facilitant la comunicació entre tots els sectors. De l’altra, la producció escrita i la participació en les Converses catalano-occitanes d’Andorra el 1957 i de Carcassona el 1958, i en la Comunitat Catalano-Occitana creada poc després.

Quant a la seva aportació assagística, Albert col·laborarà continuadament en el temps amb escrits diversos, des de breus notícies o apunts fins a poemes i llargs articles sobre Catalunya i Occitània o sobre aspectes històrics de l’Edat Mitjana que donaran sentit a l’anhel contemporani de llibertat nacional com a via d’adaptació als temps canviants del moment a Europa.

Finalment, només remarcar certa vigència de l’ideari albertià, ja no en aquelles idees de progrés, humanisme i naturalisme, que també, sinó en aquella creença de l’Europa dels pobles com a dipositària de l’esperança d’alliberament nacional.
Foto: AMD


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars