El Blog d'en Jaume Vellvehí


dilluns, 30 de novembre del 2015

La langue partagée. Ecrits et paroles d'oc (1700-1789)

Amb aquest títol i de la mà de Jean-François Courouau (ed.) acaba de ser publicat per leditorial Droz de Ginebra, un volum de més de cinc-centes pàgines dedicades a la producció en llengua occitana durant el segle XVIII. Al Llenguadoc, en plena Il·lustració, alhora que la llengua francesa va estenent-se arreu i en totes les capes de la societat refermant la preeminència del francès com en bona part de l’Europa culta, es segueix parlant i escrivint en occità. Una producció literària tradicionalment desconeguda i fins ara mai aplegada i posada en relació, que mostra «la vitalité d’une langue plus partagée qu’on n'aurait pu le penser» (Courouau 2015). Un desconeixement paral·lel al que fins no fa pas tant hi havia en relació a la producció en català als segles del Barroc, aquell mal anomenat període de la Decadència.

Per aquestes pàgines fem un recorregut extens i sorprenent per la producció poètica, variada i prou extensa de la mà de Jean-François Courouau, Philippe Gardy ens parla del teatre a cavall de dues llengües. Novament Courouau analitza ara tots els camps de la prosa: la religiosa, els sermons còmics, la prosa administrativa, les traduccions, la prosa narrativa, la correspondència i, evidentment l’emblemàtic Histoira de Jean l’an pres de Jean-Baptiste Fabre. David Fabié ens mostra l’auge dels estudis lexicogràfics i gramaticals. Jean-Christophe Maillard ens apropa a la producció musical culta: cantates i operes en occità com, per descomptat, el gran èxit de Jean-Joseph Cassanéa de Mondonville Daphnis e Alcimadure estrenada el 1754 a Fontainebleau. La vessant popular ens l’ofereixen Xavier Bach i Pierre-Joan Bernard analitzant les nadales i les cançons populars, satíriques, d’amor, de menjar i beure, de circumstàncies... En definitiva, un viatge panoràmic inèdit a la literatura occitana setcentista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars